Quanta roba hem de tenir? Pautes per aconseguir un armari més sostenible

En ple imperi de la "fast fashion" o moda ràpida, és possible avançar cap a un model més sostenible? Com a consumidors, una pregunta que convindria fer-se és quanta roba necessitem. "Aquest és el debat", explica Camilla Corsini, dissenyadora de moda que fa 20 anys que és a la indústria i forma part de la junta de l'associació Moda Sostenible Barcelona.

Des del 2013, aquesta plataforma aglutina representants del sector i voluntaris que treballen per a una indústria respectuosa amb els drets humans i el medi ambient. 

"Fins que no se'm fan malbé les vambes no penso a substituir-les. Aquest seria el consell", apunta Corsini, amant del "shopping", però també de la sostenibilitat. 

Per Clara Mallart, responsable de l'Àrea de Sostenibilitat i Economia Circular de Modacc, el clúster català de la moda, un armari és un projecte de vida. "Així és com interpreto jo la moda. Que les peces de roba tinguin un significat especial", explica. En definitiva, "intentar, a través d'aquesta adquisició, transformar el model des del consum i la reflexió individual". 

Per la seva part, Judith Talvy, responsable a Catalunya de la campanya Roba Neta, veu molt marge de millora per avançar cap a un tèxtil sostenible. "És un camí, i igual que augmenta molt la compra de segona mà, també ho fa la de 'fast fashion'", remarca. 
 

Reduir el consum i pensar abans de comprar

És, a parer de Corsini, el gest més decisiu. "Comprar el que realment necessitem, guardar-ho i cuidar-ho per poder-ho reutilitzar", remarca. 

Per ella, la clau és pensar en la moda com una part més del consum responsable i "ser conscients del que estem comprant, com ho fem amb l'alimentació i el bon vi".

Posa el focus "no allà on comprem, sinó com". I diu que, abans de comprar, cal aturar-se un moment a pensar: 

"He de pensar si ho desitjo i, si és que sí, si ho necessito. Pensar si m'ho posaré, i si ho desitjo perquè realment m'agrada, no perquè m'empenyen a la compra compulsiva." 

Comprar-se un vestit només per a un sopar o una festa no és aconsellable. "Hem de tornar a uns 15 o 20 anys enrere, quan renovàvem l'armari a la primavera i a la tardor, fer compres menys freqüents, però més pensades", destaca. "No hem de sortir de compres tots els dissabtes com si fos anar a passejar pel parc", afegeix. 

Mallart, que també és docent a la UOC, geògrafa, dissenyadora i Màster de recerca en Art i Disseny, coincideix a demanar una reflexió prèvia a la compra:

"Ens hem d'informar i saber a qui li estem comprant la roba. Quina empresa, què està fent per donar valor a la seva cadena productiva. Quin impacte positiu està generant en el seu entorn més immediat." 

Considera que els consumidors hem de "començar a exigir a les empreses que expliquin què fan, com ho fan, de què està fet, en quines condicions laborals, si es fa aquí o a l'altra punta de món i què fan en aquelles comunitats". 

Segons Judith Talvy, de Roba neta: "Tenim espais on fer sentir la nostra veu i és important si realment volem un canvi. Jo no dic 'no compris a Adidas. Dic, 'demana a Adidas que tingui condicions dignes a les fàbriques'". 

Reduir el consum i també optar per la segona mà o les botigues de comerç just és una altra via. Talvy recomana el mapa col·laboratiu Pam a Pam, on s'identifiquen iniciatives de serveis per a una economia social i solidària. 
 

Cuidar les peces que comprem

S'ha de crear un vincle amb les peces. "Jo recordo quan i on les vaig comprar, fins i tot amb qui. Acostumo a quedar-me-les molts anys i intento treure-les de l'armari i posar-me-les. I, si no, donar-los una altra funció, regalar-les a una amiga, donar-li una cosa que ha estat important per a tu", afirma Corsini. 

"Cuida't la peça", remarca, per la consciència que al darrere té una llarga història que involucra recursos naturals i humans.

I això val sigui quin sigui el preu de la roba, però hem de ser conscients que "darrere un preu barat sempre hi ha esclavitud, matèries no sostenibles, producció massiva". Sous irrisoris, drets laborals sota mínims, ritmes de producció frenètics.

És el paradigma de Shein, el gegant xinès de la moda en línia que ha espremut encara més el concepte de moda ràpida, com han denunciat Open Eye i SETEM, i al qual Greenpeace ha acusat de fer servir químics perillosos, que superen els límits permesos a la UE. 

Una qüestió paral·lela és que la falta de poder adquisitiu obliga a anar a les botigues més barates. "Les rendes cada vegada són més baixes i el que destinen les famílies al consum de roba cada vegada és inferior", indica Mallart. 

Si la nostra economia no és fràgil, però, tenim la possibilitat de contribuir més al procés de transició en què ja es troba immersa la indústria de la moda.

La roba més barata és molt possible que també tingui una vida més curta. Però aquí també hi podem influir. "Encara que comprem 'fast fashion', uns pantalons ens han de durar. Si a la primera de canvi se'ns fan malbé, ens hauríem de queixar", assegura Corsini. 

En el context d'una societat capitalista i consumista, en un entorn on podem trobar peces molt barates també és més probable que acabem comprant més del que necessitem. Si ens costa més diners, segur que ens ho pensarem més abans de fer el gest. 

"Ara, amb les xarxes socials i els influencers, la 'fast fashion' està creixent, però també està sumant més la segona mà. Hi ha esperança. Com a consumidores, tenim molt de poder i ho podem demanar. Són les persones les que poden dir: 'Ei, Levi's, a mi m'importa això'. I no és només per a les marques barates, també passa amb Adidas i Nike", comenta Talvy. 

La moda sostenible és cara? Corsini respon que depèn. "Algunes coses, sí. Altres són correctes. Ens hem de fixar en el valor de les coses. El teixit i el disseny costen diners. Quan una samarreta costa tres euros, tenim un gran problema", conclou. Si estem conscienciats, però el preu és una barrera, esperar les rebaixes sempre farà que ens hàgim de gratar una mica menys la butxaca. 

Mallart fa èmfasi que la "fast fashion" ha fet que ignorem el cost real de la moda. "El que tenim ara és tan barat perquè no s'inclouen en el preu final els costos mediambientals i socials que tenim externalitzats", manifesta.

La gestió del residu tèxtil, un dels grans canvis que hi haurà en el futur, s'haurà d'incorporar a aquest cost. "El preu serà més car, però la reflexió no ha de ser aquesta, sinó que el que tenim ara no és correcte", apunta. 

Errors comuns a l'hora de comprar

Emprovar-se les peces abans de comprar-les és important. "Hem de comprar la talla correcta per saber que ens durarà", destaca Corsini. No s'hi val autoenganyar-se comprant roba que ens va petita pensant que ja ens aprimarem. 

També hem de conèixer el nostre estil i no caure en tendències amb què potser no ens sentirem còmodes i faran que la peça quedi arraconada a l'armari. Val més apostar per roba de fons d'armari, més combinable. 

"Als armaris tenim un 40% de roba que no ens posem mai", admet Mallart. Allargar la vida útil de cada peça disminueix la petjada ambiental que té.

Buscar roba més enllà de la producció massiva també ens ajudarà a tenir un estil propi. "El gest de vestir-se també és un gest d'identitat, cultura, història", afirma. 

Igualment, hem de tenir al cap quin altra roba tenim i si ens conjuntarà amb la que comprem. 

Un cop feta la compra, hem d'estar decidits a posar-nos l'adquisició. "Un error molt comú és dir: 'Ja ho estrenaré'. Si ho has comprat, estrena-ho, gaudeix-ho, no ho deixis allà, perquè es pot quedar oblidat", recomana la dissenyadora.

Si un cop a casa t'ho tornes a emprovar i no ho veus clar, tornar-ho de seguida. 

Aquí cal fer un matís sobre què passa amb les compres de "fast fashion" online i les devolucions, una tendència creixent --que algunes empreses comencen a fer pagar-- amb un impacte ambiental notable.

"Quan parlem de moda de baix cost, és tant alt el preu de tornar-ho a posar al mercat que moltes peces acaben directament a les rebaixes, a botigues de segona mà o en abocadors", manté la sòcia de Moda Sostenible.

"Si un pantaló ens ha costat sis euros, tornar-lo al magatzem, etiquetar-lo, planxar-lo, tornar-lo a enviar a la botiga... de vegades és més car que la mateixa peça", apunta. La imatge del cementiri de roba del desert d'Atacama, a Xile, és eloqüent. 

Fomentar l'intercanvi de roba 

Donar roba a familiars o amics, com s'ha fet tradicionalment en el pas d'un germà a l'altre, és un forma pràctica d'allargar la vida útil de les peces. Dit d'una altra manera, afavorir la moda circular, que busca evitar que les peces acabin a les escombraries. 

Des de Moda Sostenible Barcelona també organitzen "swaps", mercats d'intercanvi en què personal de l'associació selecciona la roba que arriba per verificar que estigui en bones condicions i es pugui intercanviar. 

En el primer, el 2021, es van intercanviar més de 600 peces en només vuit hores. Hi col·laboren organitzacions com Solidança, responsables del programa Roba Amiga, o Apocapoc. 

El lloguer de roba és una altra opció.

Podem recórrer també a les botigues de roba de segona mà, cada vegada més presents als carrers de Catalunya, tant amb botigues particulars com amb els contenidors de Roba Amiga o Humana, però també amb les plataformes d'internet, com Vinted. I aquí, un cop més, la qualitat del teixit marcarà que la peça pugui tenir una vida útil més llarga. 

En la roba usada ja s'està fent un canvi i s'ha passat d'un concepte "basat en la caritat" a un altre en què es pensa en l'ús i la gestió de la roba. "Les peces s'entenen com un producte que utilitzem un temps i després la passem a algú altre que li ve de gust posar-se-la", afirma la responsable de Modacc. 

Fixar-nos en la composició de la roba 

Mirar l'etiqueta de la peça és una cosa que hauríem de fer rutinàriament. El millor és que estigui feta d'una matèria monofibra, sense barreges. O sigui, 100% cotó o 100% polièster, per dir dos exemples, perquè en facilita el reciclatge. La tecnologia va avançant, però separar les fibres continua sent complicat. 

"En el futur, totes les col·leccions de moda hauran de tenir, per normativa, material reciclat. Aquí tenim un repte, perquè no és tan fàcil introduir tèxtil reciclcat a les col·leccions, no tot serveix per a tot, però la tecnologia segur que es desenvoluparà de manera exponencial", pronostica la responsable de sosteniblitat del clúster. 

El material sintètic s'hauria de reservar per a les peces tècniques, explica Corsini: 

"Hauríem de tornar a aprendre quines matèries comprar segons la peça. Les sintètiques les podríem substituir per naturals i reciclades. En comptes d'una brusa de polièster, una de cotó reciclat o de seda. I una peça tècnica sí que podria continuar sent de matèria sintètica, reciclada."

Cotó, llana, seda o lli són les matèries naturals per les quals hauríem d'apostar. "El futur dels teixits passa per disminuir la quantitat de producció i, paral·lelament, treballar en el reciclatge", opina la dissenyadora. 

Un procés en què no es pot obviar que el món avança a ritmes diferents. "No vol dir que hàgim de deixar els països productors sense projectes de feina. Aquesta transició l'hem de fer de manera conscient, sabent que tenim un deure com a món occidental", remarca.