Quart hivern sense llum a la Cañada Real de Madrid: "Ens volen expulsar a la força"

A la Cañada Real de Madrid no hi ha més llum que la que surt d'algunes cases. A la nit els carrers esquitxats de deixalles són totalment foscos. Per sota dels fanals apagats, els nens tornen d'escola il·luminats amb la llanterna dels seus mòbils. Els més de 4.500 habitants (la meitat menors d'edat) dels sectors més precaris del que es coneix com l'assentament informal més gran d'Europa es van quedar sense subministrament elèctric ja fa més de tres anys.

Aquest és el seu quart hivern sense llum. A la força, s'han acostumat a escalfar-se amb butà o llenya i a il·luminar-se amb generadors o espelmes, com la família de la Gladys:

"A ningú li agrada viure a les fosques ni que els seus fills hagin d'estudiar amb espelmes. Em supera veure'ls així. No es parla tant dels drets dels infants? Aquí se n'han oblidat."

D'altres es poden permetre la instal·lació de plaques solars i disposar d'una font d'energia més estable. A la família del Jesús li va costar 4.000 euros, però reconeix que el seu cas és una excepció en un barri amb el 95% de la població en situació de pobresa:

"Els meus fills treballen i, malgrat tot, no estem malament. Abans anàvem amb llanternes i ara ens hem pogut posar plaques, però molts, ni això."

La lluita de les veïnes de la Cañada

L'octubre del 2020 va marxar la llum. La causa de l'apagada va ser la sobrecàrrega produïda per les plantacions de marihuana localitzades en un sector molt concret de la Cañada Real on prolifera el tràfic de drogues. Des de llavors la companyia Naturgy ha restablert el servei, però només als únics tres clients que tenen comptador i contracte. La resta són "connexions il·legals".

"Per a la companyia és impossible detectar els subministraments il·legals", asseguren fonts de l'empresa, al mateix temps que deixen clar que "han col·laborat" amb les institucions i els veïns, oferint assessorament per connectar-se legalment a la xarxa.

Però per tenir comptadors i contractes, els veïns necessiten tenir un títol habilitant, que l'administració ara no els hi concedeix, denuncia María López, portaveu de la Plataforma Cívica per la Llum:

"Les excuses que ens donen són buides o de culpabilització de la població. No pots tallar la llum a tothom, nens inclosos, perquè hi hagi una activitat il·legal en un domicili en concret."

A la Cañada Real, les dones lideren la lluita veïnal. Algunes s'organitzen dins l'Associació Cultural Tabadol, de la qual és portaveu Houda Akrikez:

"Les dones estem retrocedint en el temps. No és normal que hagi de rentar la roba a mà o que hagi d'escalfar olles gegants per banyar les meves filles."

Europa reclama "mesures immediates"

Amb l'ajuda de diverses ONG internacionals, les veïnes han elevat el problema al Comitè de Drets Socials del Consell d'Europa, que fa un any va instar l'Estat a "prendre mesures immediates". També s'han queixat al defensor del poble, que ha reclamat a les administracions facilitar l'accés a l'electricitat "per raons humanitàries", fent tot el possible per legalitzar la situació dels habitatges.

Les veïnes han aportat a la denúncia un informe pericial elaborat pel Centre Sira, un col·lectiu de terapeutes que documenten violacions dels drets humans. Van concloure que la falta de llum, sumat a l'abandó de les institucions, provoca un "patiment físic i psicològic sever" a la població.

La coordinadora de Sira, Gabriela López, fa aquesta reflexió:

"La incapacitat per exercir els teus drets, per donar protecció als teus fills o per viure en dignitat acaba generant un patiment que nosaltres comparem amb la tortura."

S'hi afegeix un estudi recent de la Universitat Carlos III sobre els efectes de l'apagada a la població. L'informe conclou que ha suposat l'augment de la precarietat i l'aparició de casos de "pobresa energètica extrema que difícilment es poden trobar en altres zones de la UE o, en general, del nord global".

Malgrat tot plegat, les administracions continuen sense actuar argumentant que no són responsables del tall de llum, com explica María López, de la Plataforma per la Llum:

"Com a mesura immediata, demanen que posin llum. Però el que nosaltres exigim és que es garanteixi que els veïns puguin tenir contractes, que ara l'administració no ho permet."

Pressió urbanística i reallotjaments

A la Cañada Real només una petita part dels veïns poden tenir llum de manera legal perquè la majoria dels habitatges són construccions irregulars. Des dels anys cinquanta, el barri ha anat creixent de manera desendreçada al llarg d'un camí pecuari en desús, absorbint onades migratòries i col·lectius vulnerables.

Actualment, és una llarga filera de cases de setze quilòmetres, amb una meitat integrada urbanísticament i una altra on es barregen xalets i cases més precàries. Els veïns ho defineixen com un "barri en autoconstrucció". Només una de cada cinc edificacions són barraques.

El 2017, l'Estat, la Comunitat de Madrid i els diversos ajuntaments afectats van acordar engegar un procés per dignificar la Cañada Real i reallotjar els veïns de les zones més precàries, les que ara no tenen llum. Fins ara, s'han reallotjat 228 famílies i el govern d'Isabel Díaz Ayuso acaba de signar un conveni per ampliar els trasllats a 180 més en habitatges públics repartits per tota la regió.

Mentre dura tot aquest procés, el pacte estableix que s'han de garantir els subministraments bàsics a la població. "És evident que el pacte no s'està complint", afirma Pedro Navarrete, que va ser comissionat de l'Ajuntament de Madrid a l'època de Manuela Carmena i s'oposa als trasllats per evitar el desarrelament de famílies.

"Dins la Cañada hi ha parcel·les enormes per construir habitatge. Però sembla que la pressió que fan les noves promocions urbanístiques del sud-est de Madrid han deixat el pacte en foc d'encenalls."

Navarrete es refereix als quatre barris en construcció que freguen ja les precàries construccions de la Cañada Real. A la principal expansió urbanística de Madrid s'hi preveuen construir en els pròxims anys 134.000 nous habitatges. Houda Akrikez es lamenta:

"Veiem com creix el sud-est de Madrid i som conscients que els talls de llum tenen a veure amb un desallotjament forçós de les nostres cases perquè aquestes grans promocions continuïn creixent. La Cañada Real fa nosa i l'única manera de treure'ns del mig és tallar-nos la llum i fer-nos sortir de casa nostra a la força"