"Acord històric" de la UE: pla de recuperació de 750.000 milions per la crisi de la Covid

Els caps d'Estat i de govern de la Unió, reunits des de divendres passat a Brussel·les, s'han posat d'acord. Després d'una cimera maratoniana, gairebé la més llarga de la història, els líders de la UE han tancat -a quarts de sis d'aquest matí- un acord per crear un fons de recuperació de 750.000 milions d'euros, 390.000 dels quals d'ajudes directes als països més afectats per la pandèmia.

Aquests 390.000 milions seran en forma de subvenció a fons perdut i 360.000, en forma de préstecs. 

Es tracta d'un acord amb menys subsidis i més crèdits que la proposta inicial, i amb diverses concessions per superar les reticències dels Països Baixos i de la resta de països del nord. Es finançarà amb deute conjunt.

140.000 milions d'euros per a Espanya

Espanya rebrà uns 140.000 milions, dels quals 72.000 seran ajuts directes. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha qualificat l'acord de "fita històrica" i de positiu per als interessos espanyols:

"Europa no es podia permetre no arribar a un acord. Aquest és un gran acord per a Europa i és un gran acord per a Espanya. Si Espanya ha fet alguna cosa ha estat precisament això, bastir ponts i no caure en cap tipus de provocació."

Concessions als Països Baixos i la resta de països del nord

Per assolir aquest pacte, d'un import que suposa el 4,6% del PIB europeu, els anomenat països "frugals" -els Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia, als quals s'ha afegit Finlàndia- han aconseguit retallar l'import dels ajuts, tenir-ne més control, denunciar els incompliments al Consell Europeu i incrementar els descomptes de la seva contribució al pressupost de la Unió, ja que aporten més del que reben. 

Aquest compromís suposa una retallada de 110.000 milions, dels 500.000 en ajuts a fons perdut que proposava la Comissió Europea. Tanmateix, l'import dels préstecs passa dels 250.000 milions proposats a 360.000.

Un negociació maratoniana

Per afrontar l'impacte econòmic de la pandèmia del coronavirus, els líders europeus han estat reunits des d'aquest dilluns a la nit per acostar posicions. La represa de la cimera estava prevista inicialment per les quatre de la tarda i, finalment, successius retards la van endarrerir fins a les nou del vespre. Era la quarta nit de cimera a Brussel·les.

La proposta inicial de la Comissió, impulsada per França i Alemanya, eren 500.000 milions d'euros en ajudes directes, però el bloc encapçalat pels Països Baixos exigia zero subvencions. Per això se'ls anomena "països frugals".

Finalment, les dues parts s'han mogut per arribar a aquest acord.

Descomptes per als països del nord

Per desbloquejar les negociacions, l'última proposta de Charles Michel, ja previa les compensacions econòmiques per als països d'aquest bloc més exigent, tots ells contribuents nets als comptes comunitaris.

Segons la proposta del president del Consell, Holanda passa a rebre un descompte de 1.921 milions; Dinamarca, de 322 milions; Àustria, de 565 milions; i, Suècia, de 1.069 milions. En total, per a aquests quatre països hi ha un increment de més de mil milions anuals en descomptes respecte a la proposta inicial.

Els últims passos, "els més difícils"

El president del Consell Europeu, Charles Michel, que s'havia mostrat optimista en considerar possible que l'acord es tanqués, s'ha mostrat satisfet pel pacte:

"Europa és forta. Europa està unida. Ho hem fet. Europa és sòlida, robusta i, sobretot, està unida. Hem arribat a un acord en el fons de reconstrucció i en el pressupost europeu."

La cancellera alemanya, Angela Merkel, que va qualificar de "progrés" que el Consell Europeu aconseguís elaborar "el marc d'un possible acord" i s'havia mostrat esperançada, ha valorat el pla:

"El que és essencial és que la idea inicial de la Comissió s'ha mantingut. El pressupost global de 750.000 milions d'euros s'ha mantingut, amb una lleugera rebaixa de la partida a fons perdut, de 390.000 milions d'euros, però el crèdit ha pujat fins als 360.000 milions d'euros. D'aquesta manera, som més previsibles."

Per la seva banda, el president francès, Emmanuel Macron, es va alegrar per l'"esperit de compromís" després de les discussions dels darrers dies:

"Han estat unes negociacions molt difícils amb una forta oposició i una concepció molt plural del que és Europa. Nosaltres hem estat sempre al costat de l'ambició i la cooperació. Ha estat un treball que culmina en els útlims 4 dies però és una trajectòria dels darrers anys i mesos que fan palès que si Alemanya i França treballen juntes tot és possible."