Quatre comunicats i un funeral: un presentador de la BBC, acusat de comprar fotos sexuals

La redacció de la BBC rep un correu del director general, Tim Davie, enmig del desconcert general. El presentador estrella de la cadena pública ha estat acusat pel diari The Sun d'haver pagat a un menor per fotos sexuals.

Un grup de periodistes de la BBC es posa a treballar immediatament per investigar la notícia, com ho fan en tots els casos, però encara amb més motivació. Mentrestant, la resta d'equips de la gran corporació pública observen atònits l'espectacle de la particular cultura mediàtica britànica.

Poc abans del correu de Davie, un altre comunicat impacta l'opinió pública. Vicky Flind, la dona de Huw Edwards, anuncia que el seu marit és el presentador de la BBC assenyalat pel The Sun. I afegeix que Edwards ha hagut d'ingressar a l'hospital perquè les especulacions dels últims dies han agreujat els problemes de salut mental que arrossega.

El país s'atura. Durant cinc dies gairebé tots els mitjans de comunicació se n'han fet ressò i han alimentat les especulacions del diari sensacionalista del grup de Rupert Murdoch. El The Sun publicava divendres que un presentador de la BBC, no identificat, havia pagat milers de lliures a un jove, que ara té 20 anys, per fotografies sexuals explícites. Es basava en el testimoni de la mare del noi i el padrastre, però no recollia el del jove.

Les xarxes socials van contribuir a la pressió i molts dels grans presentadors de la cadena s'hi van veure involucrats. Fins i tot Gary Lineker, uns dels noms més respectats de la BBC, va haver de dir públicament, el cap de setmana, que no era ell, l'home citat pel The Sun.

Com que ningú deia el nom públicament, per evitar accions legals, les especulacions i els linxaments previs van augmentar, i es van dirigir tot el cap de setmana als grans presentadors i també a la cadena pública. "La BBC és un cau de pervertits", deia, per exemple, el vicepresident del partit conservador, Lee Anderson. Altres, entrant en la demagògia extrema, lamentaven estar pagant la llicència anual obligatòria de la BBC, unes 159 lliures, per acabar finançant fotografies de joves despullats.

Ja fa anys que la BBC, exemple per a molts periodistes, s'ha convertit en objectiu polític. La pressió del Partit Conservador, que no amaga el seu interès per desmantellar-la, està ofegant el servei públic de més prestigi a tot el món.

Aquests dies, de forma exemplar, la BBC ha posat en marxa la seva pròpia investigació, i ha anat informant, com si es tractés d'un cas extern, per tots els seus canals: TV, web i a les emissores de ràdio. Huw Edwards va ser suspès de feina, i la BBC va desplegar tot el seu potencial, investigant, i obrint informatius i butlletins amb l'última hora. Fins i tot deixant entreveure que hi havia altres denúncies per abús de poder de Huw Edwards a alguns treballadors joves de la cadena.

Mentrestant, l'advocat del jove, citat pel diari The Sun, el noi a qui presumptament Huw Edwards va pagar per fotos explícites, qualificava de "brossa" la informació del diari sensacionalista. I ho afinava assegurant que el noi els ho havia desmentit, però que el diari no li va fer cas. És a dir, que el The Sun va ignorar la declaració i el testimoni del protagonista.

I el quart comunicat dels cinc dies de vertigen: el de la policia metropolitana concloent que no hi havia indicis de delicte en l'actuació de Huw Edwards.

Un guió per a Hollywood que no necessita la intel·ligència artificial per funcionar. I que ha tingut tristament enganxat tot un país durant dies. Un guió que ha destrossat vides i que qüestiona profundament el model periodístic del Regne Unit. És legítim informar sobre la vida privada d'algú? És legítim repetir denúncies fetes per altres mitjans sense una base sòlida? Sense proves? Sense confirmació? Sense contrastar la informació?

I també preguntes per a la cadena pública, la BBC, que potser ha anat massa enllà en el seu afany per mostrar-se independent, en el seu intent de sobreviure als atacs polítics, i sotmesa, també, al criteri de l'imperi periodístic de Rupert Murdoch.

Durant anys, el The Sun ha estat el diari més venut del Regne Unit amb la seva barreja d'escàndols i portades cridaneres. L'imperi periodístic de Rupert Murdoch determina les notícies més llegides al Regne Unit, marca de què es parla i quan se'n parla. És una força real de la vida pública i els partits li tenen por. Va ser determinant en el Brexit i tots els primers ministres intenten no tenir-hi enfrontaments.

Al Regne Unit, els tabloides són els que marquen l'agenda. Els que fan entrar o sortir el país de la Unió Europa. Els que han aconseguit que fins i tot Enric, el controvertit duc de Sussex, decideixi anar a judici per denunciar com durant anys han aconseguit informació sobre la seva vida privada utilitzant mètodes il·legals.

El grup de l'imperi Murdoch té, des de fa anys, un enfrontament clar amb la BBC. Però les xarxes socials tenen un punt d'imprevisible, i aquells que durant el cap de setmana feien apostes per endevinar el nom del presentador estrella de la BBC sota sospita, van començar a utilitzar una altra etiqueta, #NewsoftheWorld, anomenant el diari del mateix grup que el The Sun que va haver de tancar el 2011 després de l'escàndol per escoltes telefòniques il·legals a víctimes d'atemptats, familiars de persones mortes a l'Afganistan, actors o membres de la reialesa.

La premsa britànica està de dol. El sistema no funciona. Els tabloides marquen el ritme i la BBC corre el perill de perdre el rumb en l'intent de sobreviure a la persecució. Caldrà seguir la investigació final sobre Huw Edward, el presentador estrella de la BBC, l'home que va informar al món que Elisabet II havia mort. Però aquesta serà una altra història.

Mentrestant, com a l'enterrament de la pel·lícula "Quatre bodes i un funeral", amb Hugh Grant d'estrella, podríem recitar el poema de Wystan Hugh Auden: "Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons... Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel escrivint-hi el missatge: que ell ha mort". L'ètica ha mort i la premsa responsable, sembla que també.

Hugh Grant també ho sap. Fa uns mesos va declarar a l'Alt Tribunal de Londres com el The Sun va entrar a robar al seu pis, buscant informació, o com li van col·locar un dispositiu de seguiment al seu cotxe per intentar obtenir històries sobre la seva vida personal. Doncs això, "quatre comunicats i un funeral". Però que no sigui el de la BBC.