Quatre eleccions generals en quatre anys

Les eleccions del 10 de novembre seran les quartes generals que es fan a Espanya en els últims 4 anys. I la cinquena cita electoral en només un any, si tenim en compte que el 26 de juny hi va haver eleccions municipals, europees i en algunes comunitats, autonòmiques.

Repassem com hem arribat fins aquí.
 

Rajoy celebra els resultats electorals del 2015

20D del 2015

Van ser les eleccions en què es va trencar el bipartidisme per la irrupció de Ciutadans i Podem al Congrés dels Diputats. El PP de Mariano Rajoy va guanyar els comicis però va perdre la majoria absoluta que havia tingut en l'anterior legislatura. Va obtenir 123 escons, un nombre insuficient per governar, i Rajoy va declinar davant del rei Felip VI presentar-se a una investidura.

Sí que ho va fer Pedro Sánchez, que amb 90 escons va aconseguir el suport de Ciutadans, amb qui va arribar a un acord programàtic. Però no n'hi va haver prou. El "no" de Podem i el PP va fer que fracassés l'intent de Sánchez per arribar a La Moncloa.

Es va obrir llavors un escenari inèdit en la recent democràcia espanyola: per primera vegada, s'havien de repetir les eleccions. 

26J del 2016

Van ser la repetició de les eleccions del desembre del 2015. Va tornar a guanyar el PP de Mariano Rajoy, que va obtenir millors resultats: 137 escons. Rajoy va demanar l'abstenció del PSOE a la sessió d'investidura. Això va provocar una forta crisi al partit socialista que va portar Pedro Sánchez a dimitir i renunciar al seu escó. És el moment del "no és no".
 

Sánchez guanya al juny del 2018 la moció de censura a Mariano Rajoy

La legislatura va estar marcada per una gran inestabilitat, especialment pels casos de corrupció relacionats amb el PP. El cas Gurtel va desencadenar la moció de censura que va portar Sánchez a La Moncloa. El juny del 2018 va aconseguir guanyar-la contra Rajoy gràcies al suport de Podem i dels partits independentistes. Era la primera vegada que una moció de censura prosperava a Espanya.

Aquests mateixos partits, però, no van donar suport al projecte de pressupostos del govern espanyol i van forçar Sánchez a convocar eleccions anticipades.

28A del 2019

Amb aquest panorama, Pedro Sánchez va avançar les eleccions al 28 d'abril. Es van celebrar tot just un mes abans dels comicis municipals i europeus previstos pel juny, fet que va condicionar els pactes postelectorals.

En aquesta ocasió, el PSOE va guanyar amb 123 diputats, molt lluny dels 176 de la majoria absoluta. Però la suma dels partits de dretes i ultradreta (Vox, que entrava per primera vegada al Congrés, i PP i Cs) tampoc assolia la majoria necessària. Calia negociar, però primer calia que se celebressin les eleccions del 26J i veure quins pactes es configuraven a ciutats i comunitats autònomes. Això va fer retardar les negociacions.

Abans de les vacances d'estiu, Sánchez va marcar com a soci preferent Unides Podem i va descartar cap pacte amb els partits independentistes catalans. La formació de Pablo Iglesias, però, va demanar un govern de coalició, que Pedro Sánchez va rebutjar. Les desconfiances van marcar les negociacions entre les dues forces d'esquerres. D'altra banda, el líder socialista va proposar sense èxit a Ciutadans i PP una abstenció "tècnica" que pogués facilitar la seva investidura.
 

Sánchez, a la investidura fallida del mes de juliol

El primer intent d'investir Sánchez va ser al juliol, però no va obtenir els suports necessaris. Unides Podem es va abstenir i PP i Cs hi van votar en contra.

Sánchez, sense suports

Després d'una pausa a l'agost, les negociacions s'han reprès, però Pedro Sánchez no ha aconseguit els suports necessaris per tornar a intentar una altra investidura, com ha constatat el rei Felip VI en la darrera ronda de contactes amb els partits.

El resultat? Noves eleccions el 10 de novembre. La segona repetició d'eleccions de la democràcia moderna espanyola. El PSOE aspira ara a guanyar uns quants escons més, amb la confiança que cap enquesta dona una possible suma de les dretes i la ultradreta.