Carles Puigdemont continua centrant totes les mirades d'una negociació que es juga en bona part a Brussel·les (EFE)

Quatre noms i dos conceptes que encallen l'acord final d'investidura entre Junts i el PSOE

Els noms d'Alay, Boye, Buch i Escolà centren els últims moviments per intentar incloure a l'amnistia els casos de lawfare i blindar-se davant de les acusacions de terrorisme amb resultat de mort

RedaccióActualitzat

Junts no es refia de la justícia espanyola i les darreres imputacions de l'Audiència Nacional per terrorisme a Carles Puigdemont i Marta Rovira els donen més raons per mantenir aquesta desconfiança.

Malgrat tot, fonts del partit asseguren que la negociació "progressa adequadament", encara que és complicat trobar un text que no trepitgi les línies vermelles a banda i banda.

Els de Puigdemont volen travar bé un redactat que no deixi cap encausat al marge, mentre que els socialistes no volen que se'n beneficiï ningú a qui no li pertoca. La negociació estaria encallada a hores d'ara en dos conceptes.

El primer, els casos del Tsunami Democràtic, ara que se sap que el jutge s'ha fixat en la mort, per causes naturals, d'un turista coincidint amb les protestes a l'aeroport del Prat per buscar una escletxa argumental contra els acusats.

Segons els de Carles Puigdemont, el text pactat entre els socialistes i ERC no havia previst el supòsit que se'ls encausés per terrorisme amb resultat de mort, i ara busquen la manera de salvar aquesta maniobra del jutge.

El segon concepte és el de lawfare, que es fa servir per definir la "guerra judicial" en què s'utilitzen il·legítimament les lleis i els sistemes judicials per, amb aparença de legalitat, utilitzar-les contra adversaris polítics per combatre'ls i desactivar-los políticament.

Partint d'això, els casos que Junts intenta blindar amb els últims moviments són quatre, amb aquests protagonistes:

  • Josep Lluís Alay, director de l'oficina de Puigdemont, acusat de malversació i prevaricació per haver pagat amb diners públics un viatge per fer d'observador en el referèndum d'independència de Nova Caledònia.
  • Gonzalo Boye, advocat de l'expresident i d'altres figures destacades del partit i implicat en un presumpte blanqueig de capitals que la justícia relaciona amb el narcotràfic.
  • Miquel Buch, exconseller d'Interior condemnat fa tot just dos mesos a quatre anys i mig de presó i 20 d'inhabilitació per haver contractat l'agent Lluís Escolà com a assessor per destinar-lo a fer d'escorta de Puigdemont a Brussel·les.
  • Lluís Escolà, l'exescorta dels Mossos d'Esquadra condemnat a quatre anys de presó i 19 d'inhabilitació al mateix judici que Buch.

Per tot plegat, la negociació encara necessita temps, perquè totes dues parts en volen afinar bé els aspectes tècnics.

Malgrat tot, els socialistes veuen amb preocupació les protestes que s'han produït les últimes nits davant de les seves seus --les últimes, amb ferits i detinguts davant de Ferraz-- i això fa que vulguin resoldre l'acord com més aviat millor. Ara com ara, però, els socialistes cada cop més coll avall que el ple d'investidura no serà aquesta setmana sinó que amb tota probabilitat serà la setmana que ve. 

PSOE i Junts han tornat a mantenir contactes no presencials aquest dimarts, i s'espera que aquest dimecres continuïn.

De moment, Santos Cerdán (PSOE) i Jordi Turull (Junts) han passat una nit més a Brussel·les i totes dues parts són optimistes respecte a un acord que, per ara, ningú no s'atreveix a dir quan arribarà.

ARXIVAT A:
AmnistiaJuntsPSOEInvestidura
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut