Quatre operadores de proximitat que planten cara als gegants de les telecomunicacions

Cal continuar mantenint una infraestructura pròpia o ara això és un fre al creixement i el més important és saber guanyar nous clients? Cal consolidar-se comprant altres operadores o sortint al mercat espanyol? És el que es plantegen moltes de les operadores de telecomunicacions petites.

En un mercat de les telecomunicacions en contínua transformació, amb preus a la baixa i enmig de grans compres i fusions, algunes iniciatives de proximitat sorgides en els últims anys en un context ben diferent s'estan repensant les estratègies per assolir els objectius que s'havien marcat.

Tots, però, lluint el tracte al client com a principal actiu per diferenciar-se de les grans operadores. Al "Valor afegit" n'hem anat a trobar quatre, Vera, Som Connexió, Punt d'Accés i Parlem, que ens fan una radiografia de l'actual moment al sector.
 

Mantenir l'aposta per la xarxa pròpia

Vera és una empresa de telecomunicacions fruit de la fusió, fa un any i mig, de tres operadores locals, Goufone, amb seu a Osona, Iguana, a l'Anoia, i Soomfibra, al Bages. Tres companyies que, per separat, compartien l'estratègia de fer arribar la fibra a tots els racons del territori que les grans companyies no estaven interessades a cobrir.

Ara, Vera compta amb una xarxa de 4.000 quilòmetres de fibra pròpia desplegada a 220 municipis de Girona i Barcelona.

Marc Mundó és el conseller delegat de l'empresa: "Aquesta infraestructura pròpia ens permet tenir el control, des del principi fins al final, d'aquest servei que oferim al client".

Jordi Compte n'és el director general: "El fet d'ajuntar-nos ens dona l'oportunitat de ser més forts, de fer un pas endavant i poder arribar a molts més indrets on no podíem arribar de forma separada."

Amb aquest objectiu de donar connexió de qualitat a les zones rurals s'encarregaran de fer arribar la fibra òptica fins a 65 torres de telefonia 5G de grans operadors.

A més, en l'últim any, han fet una actualització de la xarxa per poder oferir internet fins a 10 gigabytes: "Ara ja hi ha aquesta tecnologia i hem decidit ser dels primers i estar a l'avantguarda per poder oferir aquest servei de seguida als nostres clients. I que els de les zones rurals, que és majoritàriament on tenim infraestructura, puguin tenir un servei d'aquestes característiques", assegura Mundó.

"Volem contribuir que hi hagi oportunitats arreu del país i que el talent local no s'hagi de desplaçar a Barcelona per tenir aquests llocs de feina."

Consideren que disposant d'una xarxa pròpia i oferint una atenció propera al client, poden donar més bon servei que altres operadors. Segons Mundó, "no és el mateix si truques a Vera, on la persona que t'atén té fil directe amb tot el que passa a la infraestructura i els tècnics de camp per poder resoldre o donar-te solucions a la consulta o al problema que puguis tenir, que si depens d'un d'altre que, al final, potser no hi té tant d'interès com hi podem tenir nosaltres directament."

En un moment difícil en el sector, s'han marcat l'objectiu d'arribar a tot el territori com a companyia independent. No volen acabar en mans d'un altre grup, com ha passat amb altres operadores catalanes petites.

Això també passa, però, per créixer en clients llogant serveis a altres operadors. Mundó: "Per poder arribar a tota la població de Catalunya --que al final és el propòsit que tenim, ser l'operador de referència a Catalunya--, estem arribant a acords amb tercers per poder donar servei a qualsevol ciutadà mentre no hi arribem amb xarxa pròpia."

Jordi Compte: "Entenem que en el sector hi està havent una concentració important. Però la nostra decisió i el nostre compromís en el moment que fem la fusió ja és fer un pas endavant per aconseguir consolidar un operador català que tingui una certa rellevància a tot el territori."
 

Una cooperativa que vol créixer més enllà dels socis

A la seu de Som Connexió, al Prat de Llobregat, estan ultimant una guia per ajudar les famílies a ser menys dependents del mòbil i aconseguir una relació més sana amb les pantalles. Serà la tercera, perquè ja n'han editat dues més, destinades als nens més petits i als adolescents. Però el més sorprenent és que això no ho faci cap administració de cap entitat social, sinó, precisament, una empresa de telefonia. Això sí, una empresa atípica.

Mercè Botella és la coordinadora de la cooperativa: "Som Connexió és una cooperativa de consum, és a dir, que ens apleguem tota una sèrie de persones per cobrir les nostres necessitats de connexió i internet d'una manera diferent de la que trobem en el mercat com a clients."

Bernat Alcolea n'és l'altre coordinador: "Aquí, al final, l'hem anat construint amb els 100 euros de cadascun dels socis. Ja només això et trenca els esquemes de qualsevol altra teleco."

"No n'hi ha cap altra a Europa que s'hagi construït d'aquesta manera."

Lloguen les línies a proveïdors i revenen el servei als socis de la cooperativa aquí i a la resta de l'estat espanyol, i ara també a qualsevol client sense que calgui que se'n faci soci. "És com si féssim una compra col·lectiva", explica Mercè Botella. Però el seu objectiu no és treure'n el màxim rèdit econòmic, sinó que els usuaris tinguin les necessitats cobertes i es trobin a l'altra banda del telèfon un interlocutor que vagi a favor seu.

Un nexe entre xarxes locals associatives

A Valls, a la capital de l'Alt Camp, Som Connexió ha col·laborat amb Punt d'Accés, en el projecte de la xarxa local de fibra òptica Xaneta, en què també participa Guifi.net.

Punt d'Accés és una cooperativa de treball dedicada també a les telecomunicacions, que és qui l'opera i manté la infraestructura. Punt d'Accés va sorgir fa set anys a partir d'una iniciativa associativa per compartir internet que es va acabar professionalitzant, però que ha mantingut els valors.

"Com que és un projecte col·lectiu --assegura Carles Casanova, soci de la cooperativa--, prenem les decisions de forma democràtica, si pot ser en consens, independentment del capital que hi aportem i del treball que hi aportem."

Ara també operen diverses xarxes de tercers a poblacions de l'Alt Camp i les Terres de l'Ebre i també donen servei de fibra i mòbil de proximitat a les comarques de Tarragona llogant infraestructura a tercers.

Aquestes cooperatives voldrien unes xarxes de telecomunicacions neutrals que poguessin ser utilitzades per tots els operadors amb les mateixes condicions, com passa amb la xarxa elèctrica.

"No és sostenible que cadascun de nosaltres tingui infraestructura pròpia. Seria idoni que hi hagués una o com a màxim dues infraestructures i que tothom les pogués utilitzar, com passa en altres sectors."

Bernat Alcolea, de Som Connexió: "Al final, les grans operadores, cadascuna té la seva xarxa d'antenes. Si totes es posessin d'acord i només en tinguéssim una, tindríem una molt millor cobertura a tot el territori."

Pensar en gran des de l'inici

Parlem acaba d'obrir al públic al centre de Barcelona una botiga de telefonia que no és com les altres. Més enllà d'atendre clients i vendre serveis, també s'hi organitzaran actes socials i culturals. Parlem ha volgut crear un espai de trobada de la marca amb el territori amb què s'identifica des del seu naixement.

Segons el president i fundador de l'empresa, Ernest Pérez-Mas, "el 12 de setembre del 2012, després de l'impacte emocional de la primera gran manifestació diferent, vaig veure que no hi havia cap operador mòbil virtual català i, en canvi, n'hi havia més d'una quarantena d'àmbit local espanyol. Amb la qual cosa vaig dir: hi ha un buit de mercat i el buit s'ha d'omplir."

"És fer una companyia d'abast nacional català que després pogués anar a altres territoris repetint aquest model. Aquesta ambició i aquestes ganes de fer-ho gran han sigut el principal factor diferencial."

Han apostat per centrar-se en l'estratègia comercial, més que no pas desplegar una xarxa pròpia com han fet altres. I això els ha facilitat el creixement: "La gent ens va dir que estàvem bojos, que el que havíem de fer era desplegar infraestructures i que això era car i necessitàvem molts recursos. Jo defensava el contrari, que el que era important era tenir molts clients. Llogar la infraestructura existent a un preu competitiu, per poder oferir bon servei a un preu just a un client que se sentís molt identificat amb una marca."

Per Xavier Capellades, el conseller delegat de Parlem, el model de desplegar xarxa pròpia "tenia sentit fa tres, quatre, cinc anys, perquè hi havia zones encara verges on no arribava la fibra òptica."

"Actualment, a Espanya, hi ha més de tres xarxes solapades en el territori, de mitjana. Per tant, l'actiu de la xarxa ja ha perdut valor en si mateix."

I han aconseguit fer-se un lloc en el mercat, sobretot, diferenciant-se de les grans operadores amb l'atenció al client: "Al final, ens dirigim a tu amb la teva llengua, et tractem com una persona, no ets un número, i realment et donem un servei que la mateixa OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) els dos últims anys ha valorat com la millor operadora de tot l'estat espanyol."

A partir d'ara, l'objectiu de la companyia és integrar altres operadors petits amb infraestructura pròpia i passar de controlar actualment el 4% del mercat català a tenir-ne el 15%. I, en paral·lel, replicar el seu model amb filials a altres zones.

Ernest Pérez Mas: "Hem de ser, encara, el pal de paller dels operadors locals catalans que queden."

Xavier Capellades posa els ulls també en altres zones: "Creiem que aquests valors de proximitat, d'atenció al client, d'excel·lència en el servei, són reproduïbles en altres territoris. I és el que estem fent a València i el que estem fent a Galícia". Ja operen amb la marca Aproop! al País Valencià i amb Toxo Telecom a Galícia.