Quatre vídeos per entendre la figura de Pau Casals en els 50 anys de la seva mort

Aquest 22 d'octubre fa 50 anys de la mort de Pau Casals, un dels catalans més universals. Violoncel·lista, director d'orquestra i compositor però, sobretot, un referent per la seva lluita per la llibertat, la democràcia i els drets humans.

Pau Casals va ser una figura reconeguda internacionalment per la seva excel·lència artística i el seu llegat musical. Va morir als 96 anys a Puerto Rico, on va passar una part del seu exili. Allà va acabar la composició de la que es convertiria en una de les seves obres més cèlebres: l'oratori d'"El Pessebre".

Es va convertir, de seguida, en un missatge de pau. El va interpretar més de 60 vegades en ciutats de tot el món, també a la seu de les Nacions Unides. No a Catalunya, on es va sentir, per primera vegada, l'any 1967, en un concert al Palau de la Música. Pau Casals no hi va ser, perquè sempre es va mantenir fidel a la promesa de no tornar de l'exili mentre durés la dictadura.

Precisament al Palau, s'ha estrenat una versió orquestral reduïda d'"El Pessebre", que la Fundació Pau Casals va encarregar a Antoni Ros-Marbà.

L'objectiu: que no sigui necessària una gran orquestra per interpretar-lo i que estigui a l'abast de formacions més petites, tant a escala orquestral com coral.

També ara fa cinquanta anys de la creació de l'Associació Musical Pau Casals, una entitat del Vendrell --on va néixer i on està enterrat-- dedicada a preservar la memòria del mestre.

Ara es fa una exposició amb testimonis i records de tota la feina feta durant tot aquest temps, com la visita que li van fer a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, on Pau Casals va viure la primera part del seu exili.

Van ser uns anys molt durs on va fer una feina ingent per ajudar els refugiats republicans i on es va convertir en un símbol de l'exili català.

Durant els anys a Prada va tenir sempre al seu costat Francesca Vidal, la seva dona durant 30 anys.

Violoncel·lista de prestigi, Vidal es va convertir en un personatge fonamental en la vida del mestre. Però sempre va estar a l'ombra i no se'n parla a cap de les seves biografies. El motiu: no es van poder casar mai, perquè Pau Casals no s'havia pogut divorciar de la seva primera dona. N'explica la història l'escriptora Maria Jaén al llibre "Estimat Pablo".

Va ser pel seu compromís cívic i el missatge en defensa de la pau que va portar per tot el món, que les Nacions Unides van encarregar Pau Casals, la composició del seu himne. Es va estrenar ara fa 52 anys, a la seu de l'ONU a Nova York, en un concert memorable que ell mateix, amb 94 anys va dirigir.

A l'ONU, Casals hi va fer un emotiu discurs que ha passat a la història i que començava amb el memorable "I'm a catalan ..."