Què busca Macron a la Guaiana Francesa? Sense petroli, França vol explotar la mineria d'or

La Guaiana Francesa és l'únic territori de la Unió Europea a l'Amèrica del Sud. És la segona regió de França en superfície --de la mida de Portugal--, però la segona menys poblada. I també és la més boscosa: el 96% és selva tropical, 8 milions d'hectàrees de bosc de titularitat pública.

Tot i la riquesa inqüestionable en matèria de biodiversitat, potser enveja de les altres dues Guaianes veïnes --la Guaiana i el Surinam-- unes reserves provades de petroli força menors.

Encara unes dades més a la coctelera: si la seva població actual s'acosta als 300.000 habitants, el 2040 s'haurà doblat. Però gairebé la meitat de la població guaianesa jove està a l'atur. I això desemboca al pitjor titular: el 44% viu per sota del llindar de la pobresa, fixat en aquest cas en els 500 euros mensuals. A la França metropolitana, sota aquest llindar només hi ha el 14% de la població. 

Dues espirals de creixement, l'econòmic i el demogràfic, que no van de bracet. Potser per això el president francès, Emmanuel Macron, hi ha fet cap.

L'aneguet lleig de les Guaianes

Si el petroli encara pot ser considerat l'or negre d'aquest segle, França no ha estat de sort. Les prospeccions que la companyia Total va fer el 2018 a les aigües territorials de la Guaiana Francesa van ser un fiasco. L'any següent la petroliera francesa va anunciar que les abandonava perquè no hi havia trobat els jaciments potencials que esperava.

Grups ecologistes com Greenpeace se'n van alegrar, després d'haver fet campanya en contra d'aquestes operacions a mar obert pel dany que podrien causar a la barrera de corall. 

Les comparacions amb la Guaiana i el Surinam són odioses. A l'antiga colònia britànica veïna de Veneçuela ja se la considera "el Dubai del Carib", després que la companyia nord-americana ExxonMobil hi descobrís el 2015 unes reserves ingents de petroli i gas; prou grans perquè el país sigui ja el primer reservori d'or negre del món per habitant, superant els petits emirats del Golf. 

A Surinam, l'antiga Guaiana Holandesa, el boom petrolier encara no ha explotat, però és qüestió de temps, perquè les perforacions fetes per Total són prometedores. Els cal que arribin les inversions i tancar els acords amb el govern.
 

Si no hi ha petroli, què hi ha anat a buscar Macron?

El president Macron aterra a la Guaiana Francesa amb un nyap per arreglar: en el seu primer viatge al territori, el 2017, va deixar anar un inoportú "No soc el Pare Noël" quan els locals li van preguntar per la promesa d'un hospital.

La frase, desafortunada, va quedar tan clavada entre els guaianesos que li va passar factura electoral cinc anys després. A la Guaiana, Marine Le Pen va guanyar en segona volta de les presidencials pel 60% dels vots.

Aquest 2024, Macron tenia les promeses clares i els deures fets des de París. 

De retour en Guyane.
Les objectifs de ma visite : pic.twitter.com/1UCKwoSzgx

— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) March 25, 2024

Ha visitat la indústria pesquera, que se li ha queixat de la competència deslleial dels vaixells brasilers i de Surinam. També els agricultors, una activitat que necessita desenvolupar-se molt més perquè la dependència de les importacions de l'hexàgon encareixen el cost de la vida.

El president també ha anat a una base militar, a Camopi. És un col·lectiu imprescindible a la Guaiana per controlar el pas de droga cap a Europa i intentar erradicar l'extracció il·legal d'or.

També ha trepitjat una clariana desforestada al mig de la jungla amazònica per conèixer la fructífera activitat silvicultora. 

La joia de la corona a la Guaiana és el Port Espacial Europeu de Kourou, on l'activitat aquest any està aturada a l'espera del primer vol inaugural del coet Ariane 6, previsiblement aquest estiu. A l'estació de llançament, Macron se sent com a casa, però a les imatges a la selva se'l veu com un peix fora de l'aigua: pantalons de vestir i corbata permanent durant tota la visita, fins i tot quan conversa amb les famílies d'indis originaris i enmig del fangar de la selva tropical guaianesa.

A Macron li agrada confrontar-se amb la gent, però en aquest viatge ho ha fet només dues vegades. I ha pogut comprovar com d'abandonada se sent aquesta part de França tan empobrida, necessitada d'estat i tan culturalment allunyada de la metròpoli.

La Guaiana és una col·lectivitat territorial única (CTU), una classificació administrativa que comparteix amb tres illes repartides en tres oceans diferents: Còrsega, Martinica i Mayotte. Per tant, els seus ciutadans són francesos de ple dret, però sovint se senten ciutadans de segona.
 

L'or és la solució per sortir de l'empobriment?

França considera que, per desenvolupar econòmicament la Guaiana, l'única activitat possible és l'explotació dels recursos naturals.

A falta de petroli, l'or és el més rendible. N'hi ha, i el país s'està omplint de "garimpeiros", buscadors il·legals d'or que s'infiltren des del Brasil o el Surinam per extreure'l dels fons dels rierols instal·lant-se en petits campaments nòmades enmig de la jungla.

El govern francès calcula que s'hi dediquen unes 10.000 persones i que, en un any, poden arribar a extreure entre 10 i 12 tones del metall preciós de les lleres dels rius. 

L'activitat de la mineria artesanal clandestina, "orpaillage" en francès, està contaminant les aigües de mercuri i generant problemes de seguretat.

L'any passat un gendarme i el seu traductor van morir assassinats per un grup de miners. I des del campament militar de Camopi, Macron ha anunciat la posada en marxa d'una operació especial en contra de la mineria il·legal, de nom Harpie 3.

En paral·lel, l'Estat promourà una mineria legal per treure l'or "sense que es faci servir mercuri i que sigui exemplar en la matèria".

El president francès proposa que els catorze campaments de mineria il·legal desmantellats siguin reocupats i, en col·laboració amb els municipis i les autoritats locals, els beneficis de l'activitat reverteixin en els guaianesos; una bona idea que, segons els alcaldes locals que l'han acompanyat en la visita, necessita alguna cosa més que paraules benintencionades per implementar-se.