Què busquen les esmenes a l'amnistia: cinc preguntes amb resposta
- TEMA:
- Amnistia
Les negociacions per retocar la llei d'amnistia continuen. I tot apunta que tornaran a ser in extremis. De moment, no hi ha hagut acord a tres bandes per presentar esmenes que donin més garanties al text i a la seva aplicació. Junts n'ha registrat les seves. Esquerra ha fet el mateix. Però els republicans també n'han pactat algunes amb els socialistes i altres grups, entre els quals no hi ha Junts.
Ara, aquestes 24 esmenes se segueixen treballant i negociant. Primer, en ponència aquest dijous al matí. Després, en la comissió de justícia la setmana que ve. I finalment a la votació de la llei al Congrés, prevista per a principis de febrer.
I aquestes són les preguntes que marquen aquesta negociació maratoniana.
1. Com aconseguir que les causes dels CDR i Tsunami s'amnistiïn?
Aquestes dues causes preocupen especialment els partidaris de la llei d'amnistia. El motiu és l'impuls que ha donat a les investigacions el magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón.
Des que es va anunciar que hi hauria una amnistia, aquest jutge ha imputat el president Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC Marta Rovira per terrorisme en la causa de Tsunami. I també ha enviat a judici per terrorisme els 12 CDR de l'operació Judes.
Amb el redactat actual de la llei, aquestes dues causes quedarien clarament amnistiades. Per què? Doncs perquè el text n'exclou els casos de terrorisme, però amb dues condicions.:
- La primera, que siguin fets descrits en la directiva europea de terrorisme. Bàsicament, "actes intencionats" i "atemptats contra la vida" amb resultat de mort que "puguin perjudicar greument un país".
- I la segona, que hi hagi sentència ferma.
Ni CDR ni Tsunami compleixen aquestes condicions. Per tant, no quedarien dins dels casos exclosos. Ben al contrari, serien amnistiats.
El PSOE creu que aquest redactat ja dona prou garanties perquè les dues causes quedin amnistiades. Però Esquerra i Junts no se'n refien. I per això, han proposat eliminar l'article 2.c de l'actual llei. És a dir, esborrar qualsevol referència al terrorisme.
Justifiquen aquest canvi amb dos motius. Primer, creuen que les causes de Tsunami i dels CDR no són terrorisme, són protestes relacionades amb el procés. Protestes que, per tant, ja quedarien clarament amnistiades.
Tenint en compte això, sostenen que afegir la paraula terrorisme en una llei d'amnistia només pot disparar alarmes innecessàries en la justícia europea, quan li demanin una revisió de la norma.
En aquest punt, no hi ha hagut acord entre Esquerra, Junts i PSOE, però tot apunta que el podrien aconseguir amb un redactat que contingui elements de les dues propostes.
2. Es pot fer que l'amnistia tingui efectes immediats?
Aquesta pregunta també centrarà les negociacions de les esmenes. Sobretot, després de tots els moviments judicials que hi ha hagut en contra de l'amnistia, quan encara no està ni aprovada. El govern dels magistrats, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), ha aprovat una declaració en contra. I també hem vist jutges, amb togues, protestant contra la mesura davant dels jutjats.
Davant d'això, els partits a favor de l'amnistia temen que els jutges puguin fer servir els instruments que tenen per deixar en suspens l'aplicació de la llei mesos o, fins i tot, anys.
Quan hagin d'aplicar l'amnistia, els jutges poden traslladar dubtes tant a la justícia europea com al Constitucional. I mentre que aquests tribunals no resolguin les seves preguntes, els magistrats poden no aplicar l'amnistia.
Per evitar que quedi en suspens, tant Esquerra, com Junts i el PSOE proposen retocs en el text. Els partits independentistes ho fan de manera molt més clara. Deixen per escrit que, encara que els jutges no apliquin l'amnistia a l'espera que la justícia europea i el Constitucional resolguin les seves preguntes, les ordres de detenció caurien.
Per tant, en aquest temps en què encara no s'arxivarien les causes, el president Puigdemont, Marta Rovira i els altres exiliats podrien tornar sense risc d'anar a la presó.
3. Què passa amb els casos de lawfare?
La paraula lawfare, utilitzada als tribunals per perseguir enemics polítics, no apareix ni en l'actual text de l'amnistia ni en les esmenes.
Però en una de les seves esmenes, Junts sí que hi fa referència de forma implícita. En concret, quan proposa canvis en l'article 1.a perquè quedin amnistiades:
"Conductes (...) atribuïdes en funció d'operacions policials artificioses i/o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics i/o el seu entorn, sempre que no hagin suposat efectivament un increment patrimonial d'origen il·lícit."
És un punt, però, sobre el qual difícilment hi haurà acord, ja que no el contemplen ni Esquerra ni el PSOE.
4. Com blindar al màxim un text que es mirarà amb lupa?
Aquest serà un text que haurà de passar el filtre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i del Constitucional. Amb tota probabilitat, els magistrats que hagin d'aplicar la llei enviaran preguntes i dubtes a tots dos tribunals.
És per això que el text està estudiat al mil·límetre. Algunes de les esmenes plantejades van en aquest sentit, aconseguir que la llei superi tots els filtres.
5. Quines probabilitats hi ha que les esmenes s'aprovin?
En alguns casos, les propostes entre els diferents partits s'acosten molt. En d'altres, són molt diferents.
En qualsevol cas, els partits negociaran fins al final per arribar a un acord amb les seves esmenes. Necessiten un suport majoritari perquè la llei final incorpori aquests canvis que, ara, són tan sols esmenes.
- ARXIVAT A:
- Amnistia