Què canvia en el cas Alves: claus de l'absolució del TSJC

No és habitual que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya revoqui una sentència condemnatòria. En el cas de Dani Alves, els 4 magistrats --3 dones i un home-- l'han absolt per unanimitat d'una condemna per agressió sexual.

L'escrit del TSJC es basa en dos arguments: per una banda, considera que el relat de la denunciant és incongruent, i, per l'altra, creu que no hi ha prou proves per condemnar l'exjugador del Barça. Anem a pams.

El Tribunal insisteix a diferenciar entre credibilitat i fiabilitat. Diu que és possible creure's de manera subjectiva la declaració d'una víctima, però que això no vol dir que sigui fiable. I en el cas que ens ocupa, considera que "el seu relat no correspon amb la realitat".

Durant tot el procés, la víctima va mantenir el mateix relat, però el tribunal hi veu contradiccions i no el dona per vàlid. Destaca que la versió de la víctima no concorda amb els vídeos que es van extreure de les càmeres de seguretat de Sutton. Són imatges dels moments previs als fets, que van passar en una habitació sense càmeres.

Als interrogatoris, la denunciant va afirmar que es va sentir incòmoda mentre parlava amb Alves a la zona vip i que ell va mantenir una actitud arrogant. Però segons el jutjat, això no quadra amb el que es veu als vídeos. 

La primera sentència ja admetia aquestes incongruències entre el relat de la víctima i les imatges, però considerava que això no desacreditava el testimoni i valorava que ella mantingués sempre la mateixa versió. S'aferrava al relat de la víctima posterior als fets --les converses amb les seves amigues i amb els Mossos d'Esquadra-- i els resultats de les proves mèdiques i psicològiques.

Però pel TSJC, això no són motius suficients i que es passin per alt aquestes contradiccions és fer una lectura "subjectiva" dels fets. 

"Considerem que la divergència entre els fets relatats per la denunciant i el que realment va succeir compromet greument la fiabilitat del seu relat."

A banda d'invalidar el testimoni de la víctima, creuen que no s'han aportat prou proves per culpar Dani Alves. Segons el tribunal, ni les ferides als genolls de la denunciant ni les empremtes trobades a l'interior del lavabo són suficients per acreditar una agressió sexual.

Amb les proves d'ADN va quedar provada la penetració, però considera que no s'ha pogut corroborar que la relació no fos consentida. I aquesta lectura xoca amb la de l'Audiència. 

Desmunta una sentència exemplificadora

Mentre la sentència de l'Audiència de Barcelona es va rebre com un exemple i posava el consentiment al centre del debat, la del TSJC s'ha vist com un pas enrere: "És una sentència demolidora, el missatge que dona no és l'encertat", ha considerat l'advocada especialitzada en violències masclistes Noemí Martí, en una entrevista al 324.

"El que diu a les víctimes que es plantegen denunciar és: com que no hi ha càmeres, com que no està gravat, és només el que tu dius respecte al que diu ell, i clar, la balança es decanta cap a l'altre costat."

L'Audiència donava molt de valor al relat que mantenia la víctima i parlava d'una manera molt concisa i contundent sobre el consentiment. En la sentència, afirmava que "el consentiment no només pot ser revocat en qualsevol moment, sinó que també cal que es doni per a cadascuna de les varietats sexuals dins d'una trobada sexual".

I el desvinculava del comportament de la víctima previ i posterior als fets:

"Ni que la denunciant ballés de manera insinuant, ni que s'apropés a l'acusat o que, fins i tot, l'hagués abraçat, pot fer-nos suposar que prestava el seu consentiment a tot el que pogués passar amb posterioritat."

Tant el TSJC com l'Audiència consideren que "no es pot provar que la víctima donés el seu consentiment", però la primera sentència ho considera un argument a favor de la denunciant. Aquesta decisió és molt rellevant perquè posa el focus en el testimoni de la víctima i no en el de l'agressor. 

Tot i que la sentència del TSJC manté el mateix relat sobre el consentiment, li resta valor a l'hora de considerar-lo una prova condemnatòria contra Dani Alves, i considera que no és un argument suficient i que cal acreditar-ho amb més proves. 

Proves molt difícils d'acreditar en la majoria de casos d'agressions sexuals, que passen en llocs privats, sense càmeres ni testimonis. 

La víctima encara pot presentar un recurs al Tribunal Suprem, que tindrà l'última paraula entre dues decisions oposades: condemna o absolució.

"Incomprensió de les violències sexuals" i "efecte dissuasiu"

En conversa amb el 324, Patrícia González, professora de filosofia del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona , creu que "la sentència del TSJC revela una incomprensió del que són les violències sexuals i de l'impacte que tenen en les víctimes". 

"La coherència en el testimoni que està demanant el TSJC és impossible en víctimes que han patit l'impacte traumàtic que deixen les violències sexuals. El tribunal interpreta aquesta manca de consistència com una falta de fiabilitat i posa en dubte la credibilitat del testimoni." 

González explica que "els relats de les víctimes sempre tenen fissures, buits i, fins i tot, algunes contradiccions", però subratlla que cal tenir en compte que en els fets que constitueixen el delicte d'agressió sexual existeix una persistència en la incriminació. 

"El dret penal té moltes limitacions perquè deixa fora moltes violències sexuals. El TSJC no diu que aquests fets no hagin succeït. Per l'exigència de proves que té el dret penal, el TSJC interpreta que hi ha un dubte respecte de com van succeir els fets i que això ha de comportar l'absolució de l'acusat." 

La jurista considera que la sentència tindrà un "impacte dissuasiu sobre les denúncies de futures víctimes" perquè transmet un missatge concret sobre la resposta judicial davant les violències sexuals. 

"Aquesta sentència ve a ratificar que el testimoni de la víctima, les pericials psicològiques, el testimoni d'altres persones que estaven al lloc dels fets o, fins i tot les imatges de les càmeres, poden no ser suficients per acreditar la violència sexual". 

Pel que fa a la possibilitat de recurs, Patricia González conclou:

"Esperem que el Tribunal Suprem pugui reinterpretar els fets i identificar l'arbitrarietat del TSJC en la valoració de la prova."