Què canvia en el currículum escolar que presenta ara Educació

Aquest divendres el Departament d'Educació ha avançat com seran els currículums que organitzen l'educació de 0 a 18 anys i que els centres podran començar a aplicar el curs que ve.

Segons ha explicat la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, depenen dels decrets del govern espanyol, que adapta els currículums a la llei d'educació estatal, la LOMLOE, i que encara no s'han aprovat.

Mora ha afegit que només els van arribant esborranys provisionals, i que el de batxillerat, per exemple, el van rebre la setmana passada:

"Ens estan dient que no ho hem enviat a temps, ens estan dient que la informació no ha arribat a temps als centres. No hem rebut aquesta informació del Ministeri, no tenim els decrets definitius."

La secretària de Transformació Educativa ha dit que, malgrat això, han enviat els esborranys i la proposta del 50% que depèn de la Generalitat a tots els centres:

 "Hem estat l'únic territori de tot Espanya que ha avançat uns esborranys, que els ha portat a debat amb la comunitat educativa, i és la primera vegada que s'ha fet."

Mora ha afegit que la setmana que ve es presentaran els currículums en sessions territorials per explicar-los i recollir més aportacions.

Renúncia al "procés d'assoliment"

Una de les novetats més cridaneres és la renúncia del Departament d'Educació a canviar la denominació del suspens, que ara és "no assoliment", per "en procés d'assoliment".

Era un canvi anunciat a principis de març que Mora ha dit que s'ha deixat córrer perquè les aportacions rebudes els han convençut que moltes famílies no entendrien la nova fórmula.

En el procés de participació per acabar de definir els currículums, s'han rebut 850 propostes tant de centres, com d'entitats i agents socials, com de persones individuals.

Canvia la metodologia d'aprenentatge

La implantació efectiva dels nous currículums es farà en base a tres decrets, un per a educació infantil, un altre per a educació bàsica primària i ESO, i un tercer per a batxillerat.

En general, el principal canvi és en la metodologia d'aprenentatge, que passa a ser menys memorística que ara i tendeix a treballar per competències i per projectes en detriment de les assignatures tradicionals.

Mora ha assegurat que treballar per competències implica garantir que els estudiants sabran aplicar els coneixements que adquireixen al llarg de la seva vida acadèmica:

"El treball competencial es basa a saber i saber utilitzar. No ens serveix de res que els nostres alumnes sàpiguen llegir una partitura si mai no acaben tocant un instrument o no saben cantar, no ens serveix que aprenguin la divisió si a l'hora del pati no saben repartir-se els cromos, no ens serveix que no puguin organitzar un viatge si no saben fer un pressupost."

A Catalunya aquest canvi es va començar a fer el 2015, però s'ha avançat a diferents velocitats: força avançada a infantil i primària, i menys a secundària. En total, ja hi ha uns 1.600 centres públics que l'han fet, la meitat del total.

Les "hores de gestió autònoma"

Una de les modificacions més importants és que tant a primària com a ESO es reservaran unes quantes hores setmanals per fer projectes transversals fora de les assignatures.

Anomenades "hores de gestió autònoma", a primària suposaran 945 hores en tota l'etapa educativa, cosa que significa 4 hores i mitja a la setmana, i a l'ESO seran 560 hores al llarg dels 4 cursos.

De primer a tercer d'ESO seran 420 hores, i 140 a quart d'ESO. Totes aquestes hores es trauran proporcionalment de les assignatures que tinguin marge de reducció.

En aquest sentit, s'ha retallat un 15% de totes les matèries, cosa que permet que no desaparegui cap optativa, ni tecnologia, ni educació visual i plàstica, ni tampoc filosofia, com s'havia especulat.

Batxillerat amb més optatives

En el batxillerat el currículum també canviarà amb els mateixos criteris, amb més hores optatives que permetran personalitzar la trajectòria acadèmica.

Així, les hores comunes setmanals passaran de 14 a 12, les de modalitat de 12 a 9, i les optatives, que gestionaran els centres i podran ser de diferents modalitats, de 4 a 9 hores.

Per facilitar-ne la planificació, les optatives tindran una franja d'elecció anual i dues franges d'elecció trimestral.

Currículums d'aplicació opcional el curs que ve

Els nous currículums han estat un dels motius que han fet decidir els sindicats a convocar la vaga d'aquesta setmana i de finals de mes, perquè es queixen que no hi haurà prou temps per aplicar-los.

En aquest sentit, aquest dimecres, segon dia de la vaga, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar que el curs que ve els centres que vulguin podran deixar els currículums com estan.

On sí que s'haurà d'aplicar el nou currículum a partir del setembre en tots els centres és en el batxillerat, perquè la LOMLOE preveu una nova selectivitat l'any 2024 que depèn d'aquesta adaptació.

L'aplicació de la LOMLOE

L'actual llei espanyola d'educació, la LOMLOE, que vol dir Llei Orgànica de Modificació de la LOE, també coneguda com a Llei Celaá, està en vigor des del gener del 2021 i és la que marca els nous currículums.

La LOMLOE preveu que l'aplicació d'aquests currículums, tant a l'educació obligatòria com al batxillerat, es faci a partir del curs que ve, el 2022-2023, per als cursos senars, i el següent per als parells.

Com que Catalunya té llengua pròpia, el Ministeri d'Educació marca el currículum del 50% dels horaris escolars i l'altre 50% el marca el govern de la Generalitat.

L'objectiu és que en 3 cursos tots els centres hagin fet l'adaptació dels currículums de primària i de l'ESO que marca aquesta llei.