Els expresidents Pujol, Montilla, Puigdemont i Torra, amb Aragonès, a Sant Miquel de Cuixà, l'agost passat (ACN/Gemma Tubert)

Què costen els expresidents: Mas és el que més gasta i tots, més que l'any passat

Cap manté el sou d'expresident, perquè hi han renunciat, ja ha caducat o s'han jubilat, però Mas, Montilla, Puigdemont i Torra conserven les oficines a què tenen dret
Virgínia Arqué Nueno Actualitzat
TEMA:
Generalitat de Catalunya

Tots els expresidents de la Generalitat van augmentar les despeses el 2022 que poden imputar als recursos públics, segons dades del portal de Transparència de la Generalitat, on es publiquen les memòries anuals de les oficines dels expresidents des de l'any 2015, i que recull l'ACN.

Artur Mas és l'expresident de la Generalitat que més va gastar l'any passat, amb un total de 42.215 euros. Són 13.000 € més que el 2021. Mas passa per davant de l'expresident José Montilla, que va ser qui més havia gastat durant l'exercici 2021, amb 30.946 euros.

Però no és el màxim que ha gastat un expresident (un rècord que té Artur Mas, amb 54.266 euros fa sis anys) ni tampoc el que poden arribar a cobrar per llei, que són 60.000 euros l'any. Un import que no inclou el sou d'expresident (que cap d'ells cobra perquè o els ha caducat o hi han renunciat o ja estan jubilats) ni les despeses de manteniment d'aquestes oficines, que van a part.

El que més ha incrementat en despeses és Carles Puigdemont, amb una pujada de 16.500 entre el 2021 i el 2022, sobretot en viatges i allotjaments.

El cas de Pasqual Maragall és una excepció. Tot i tenir una despesa superior a la dels altres expresidents (43.241 euros) no és comparable, ja que pateix Alzheimer i va renunciar a les seves oficines. L'import correspon a una assignació aprovada pel Govern de la Generalitat per a la seva atenció bàsica, més el sou dels seus escortes.

En concret, el Govern va acordar l'any passat transferir-li una aportació directa de 36.820 euros com a dotació pressupostària que li pertoca per atendre les seves necessitats personals i socials bàsiques, a les quals s'han afegit 6.421 euros en despeses de seguretat.

Jordi Pujol no hi apareix perquè l'any 2014 va renunciar tant a l'oficina com a la retribució com a expresident arran de l'esclat de l'anomenat "cas Pujol", quan va confessar que tenia diners a l'estranger, fruit d'una herència, que no havia declarat.

Els que més van gastar el 2022, per ordre, són:

  • Artur Mas, que va ser president 5 anys (de desembre del 2010 al gener del 2016): 42.215 euros
     
  • José Montilla, que va ser president 4 anys (de novembre del 2006 a desembre del 2010): 32.020 euros
     
  • Carles Puigdemont, que va ser president gairebé 2 anys (de gener del 2016 a octubre del 2017): 23.525 euros
     
  • Quim Torra, que també va ser president 2 anys (de maig del 2018 a setembre del 2020): 21.920 euros 
     

En total, els cinc expresidents que tenen assignació cobren gairebé 163.000 euros l'any entre tots. Aquests imports no inclouen el funcionament de les seves oficines, és a dir, les despeses de personal, lloguer, consums i manteniment dels seus despatxos, que s'assumeixen directament des de la Presidència de la Generalitat. La majoria asseguren, en les memòries presentades, que han intensificat la seva activitat després de les restriccions per la pandèmia.
 

Seguretat, podcasts i webs, les partides més rellevants de Mas i Montilla

Segons la memòria presentada per Artur Mas, dels 42.215 euros del 2022, la partida més rellevant és la que es destina a seguretat (14.558 €), seguida dels videopodcast (13.721 €), dels quals ha llançat una segona edició, i d'una nova pàgina web institucional (4.876 euros).

Mas manté el rècord d'una despesa històrica com a expresident: el 2017 va presentar 54.266 euros de despeses, xifra que ha anat disminuint progressivament (47.922 el 2018; 30.221 el 2019; 20.395 el 2020, la més baixa fins ara; i 29.000 el 2021). Així, doncs, el 2022 suposa un repunt de les despeses superant els 40.000 euros.

José Montilla, per la seva banda, ha declarat una despesa de 32.000, uns 1.000 euros més que l'any passat (és qui menys l'ha augmentat, però qui més havia gastat el 2021). Les partides que ha declarat inclouen 13.900 euros en seguretat i 8.500 euros en el manteniment de la pàgina web. L'any en què més recursos va gastar va ser al 2018, quan va justificar 48.295 euros en despeses.

Mas i Montilla són els que més van gastar l'any passat del pressupost assignat a les seves oficines (ACN/Mar Rovira)

Els viatges i allotjaments disparen la despesa de Puigdemont

L'informe presentat per Carles Puigdemont, que resideix a Brussel·les des que va marxar a l'exili l'octubre del 2017, inclou cinc viatges institucionals a Flandes, dos més a Àustria i un al Soler, a la Catalunya Nord. Puigdemont va gastar el 2022 un total de 23.525 euros. Les despeses més rellevants són 10.946 en allotjaments i 6.729 en desplaçaments.

És el cinquè any que Puigdemont és expresident, amb força diferències entre cada exercici pel que fa a les despeses: 13.711 euros el 2018; 41.134 el 2019; 5.531 el 2020, la més baixa de tot l'històric d'expresidents; i 6.934 el 2021.

L'expresident detalla, en el seu informe, que no té cap despesa de lloguer ni de seguretat, ja que "el Departament d'Interior no autoritza la seguretat que correspondria al president Puigdemont d'acord amb la Llei 6/2003 de 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat".

Torra i Puigdemont, a Berlín, en una imatge d'arxiu (ACN/Tània Tàpia)

Torra, l'expresident que menys gasta

Per la seva banda, l'expresident Quim Torra és qui ha gastat menys: 21.920 euros. Són 8.000 euros més que el 2021. Gairebé la meitat de la despesa de l'any passat, 11.585 euros, es va destinar al servei de seguretat; 6.380 euros més a allotjaments i desplaçaments; i 1.452 per mantenir la seva pàgina web. Destaquen també els gairebé 1.000 euros en subscripcions a mitjans de comunicació.

Torra va deixar de ser president el 2020, quan el Tribunal Suprem va ratificar la seva inhabilitació i només ha presentat dues memòries, aquesta del 2022 i la del 2021, per un import total de 13.881 euros.

Pasqual Maragall, que pateix Alzheimer, va renunciar a l'oficina, però rep una assignació de la Generalitat (ACN/Aleix Moldes)

Les pagues vitalícies dels expresidents

Els expresidents poden cobrar el 80% del sou durant un mínim d'una legislatura i un màxim de la meitat dels anys que ha durat el seu mandat. Aquesta paga és incompatible amb un sou a l'empresa privada, per tant, si passen agafen una feina durant aquest període, han de renunciar al sou d'expresident (com va passar amb José Montilla quan va entrar al consell d'administració d'Enagás).

Quan es jubilen, la pensió que els queda és del 60% del sou que tenien. També tenen un despatx propi, amb tres persones al seu servei, un xofer i mesures de seguretat vitalícies.

Tant Jordi Pujol com Pasqual Maragall i Carles Puigdemont hi van renunciar. Mas, Montilla i Torra ja han esgotat el temps en què la podien cobrar o s'han jubilat. Tots mantenen, però, les oficines.

La llei es va crear el 2003, durant el mandat de Jordi Pujol i estava pensada per a presidents amb mandats llarg i que es retiressin ja grans, a prop de l'edat de jubilació. Però, en els últims 20 anys, hem tingut 6 expresidents amb mandats cada cop més curts i que han plegat encara relativament joves. La llei els reconeix, però, dret a despatx i seguretat de manera vitalícia, independentment del temps que hagin ocupat la presidència de la Generalitat.

Els pressupostos destinen cada any un màxim de 60.000 euros a les oficines dels expresidents, sense comptar el lloguer d'aquests despatxos, que pot ser molt alt, ni les despeses del personal i manteniment de les instal·lacions.

Les despeses del fons dels expresidents es destinen a seguretat, trasllat, desplaçaments i l'organització d'actes i assistència a fòrums i conferències que facin tant a Catalunya com a la resta de l'Estat o a l'estranger. Cap expresident ha arribat al màxim que pot rebre.

La situació és molt semblant tant a les altres comunitats autònomes com en el cas dels expresidents del govern espanyol. També a la majoria de països europeus, on tots els expresidents tenen un sou, un despatx propi i certs privilegis vitalicis, com s'explica en aquest vídeo de la Montse Bassa de fa tres anys:

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Generalitat de Catalunya Artur Mas Quim Torra Carles Puigdemont Economia de butxaca
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut