Què deien i què diuen els 9 presos independentistes sobre els indults

Els 9 líders independentistes condemnats per sedició han expressat opinions diverses sobre els indults, opinions que han anat evolucionant al llarg del temps.

La que ha estat més clara a favor des d'un bon principi ha estat l'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa, que al novembre va dir el següent:

"Jo no demanaré l'indult, però quan em van dir que el demanaven... Portem 3 anys a la presó. Jo crec que ja tenim dret a poder sortir-ne. Farem més feina a fora que a dintre."

Un cop decidits els indults pel govern espanyol, Bassa ha recordat els altres independentistes perseguits pel sistema judicial espanyol, i fent-se ressò de l'informe del Consell d'Europa que reclama a Espanya que això s'acabi:

Per la seva banda, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, a finals de novembre, s'expressava en termes semblants:

"El que veig és que el 28 de gener faré una quarta part de la condemna. Intento ser realista."

En el pol oposat s'ha situat sempre el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que sempre ha defensat que no ha anat a la presó per sortir-ne.

En el seu moment va fer-se seu el lema "ho tornarem a fer", i des de l'entitat que presideix encapçala la principal campanya a favor de l'amnistia:

29 gener - "La solució a la repressió mai vindrà de les renúncies, mai vindrà dels penediments ni de les reformes dels codis penals, ni tampoc no vindrà dels indults."

26 febrer - "Ni molt menys indults no poden ser la solució a un problema que afecta una part molt important de la societat catalana."

13 maig - "Nosaltres davant d'una proposta d'indult no ens sentim interpel·lats, entre altres coses perquè no és la solució al conflicte polític. Però quan t'obren la porta de la presó, no en pots no sortir."

A les xarxes, Cuixart s'ha limitat a retuitejar Òmnium, que s'ha fet ressò de les paraules del vicepresident Marcel Mauri insistint que els indults no solucionen el conflicte:

Malgrat tot, sempre que en parlen remarquen que cap d'ells no ha demanat l'indult, perquè mantenen que no han comès cap delicte, i exigeixen l'amnistia.

Ho van fer l'1 de febrer de manera molt gràfica, aprofitant que eren tots fora de la presó, i just abans que el Tribunal Suprem els derogués el tercer grau.

Però tots, fins i tot Cuixart, també han estat pragmàtics, i més o menys clarament, l'han acceptat com una mesura que alleugereix el seu dolor i el del seu entorn.

Però sempre remarcant que no implica cap renúncia, ni tampoc penediment, com va afirmar l'exconseller d'Interior Joaquim Forn a l'octubre:

"Vostè ha de renunciar al seu objectiu final, que és la independència de Catalunya? Cap de nosaltres hi renunciarà."

Forn ha celebrat l'indult a Twitter assegurant que malgrat els més de 1.300 dies que ha passat a la presó no ha renunciat a res:

I l'11 de juny, l'exconseller de Presidència Jordi Turull assegurava que això implicaria que l'indult és "una mesura d'humiliació":

"Un indult és una mesura de gràcia. No sé si algú tindrà la temptació que a més sigui una mesura d'humiliació, que en tot cas llavors no és acceptable per cap motiu."

El tuit que ha fet Turull després de saber-se els indults és insistir en l'amnistia, l'autodeterminació i la independència:

I aquest diumenge, l'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha assegurat que la seva actitud personal i política a fora de la presó no canviarà:

"No pensar, no piular, no dir, no fer... Jo m'hi rebel·lo."

En la mateixa línia que Turull, Rull ha reaccionat a les xarxes assegurant que "no ens han vinclat", i ha fet una crida "per la independència i el progrés de Catalunya":

I l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez també afirmava amb rotunditat el mateix fa 10 dies, i valorava la millora personal que suposarà:

"Els indults no comportaran cap renúncia. Alleugeriran, segur, el dolor propi... i alleugeriran, segur, el dolor del nostre entorn familiar."

L'exvicepresident Oriol Junqueras per la seva banda ha fet una evolució notable: després de la sentència, l'octubre del 2019, va ser contudent rebutjant la possibilitat de ser indultat:

Gairebé un any després, el setembre del 2020, insistia en l'amnistia com a solució preferent:

"Només hi ha una solució per acabar amb la causa que és l'amnistia. L'estat ha de ser capaç de tornar a la política un conflicte que és polític. La resta de mesures són parcials i no són la solució."

Al maig rebutjava definir-se sobre els indults, al·legant que parlar-ne trivialitzava la seva situació, però ara els ha arribat a qualificar de "triomf":

"Si hi ha mesures que en general contribueixen a alleugerir el dolor, en general són bones."

"És un triomf en el sentit que demostra algunes de les febleses dels aparells de l'Estat."

L'exconseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència Raül Romeva, en canvi, ha recordat que els indults no solucionen els processos judicials en marxa:

"D'aquí unes setmanes, per no dir dies, el Tribunal de Comptes aplicarà una decisió absolutament dramàtica que ens afectarà la vida personal a molta gent de nosaltres embargant comptes, embargant cases i embargant la vida a molta gent. La meva situació personal no s'acabarà en el cas que hi hagi un indult."

Un cop els indults aprovats, Romeva ha insistit en aquesta línia, reclamant l'amnistia i l'autodeterminació: