Què demana la Catalunya del Nord al nou govern francès: entre l'escepticisme i l'esperança

A la Catalunya del Nord, el nou govern francès desperta poques esperances en la millora de la protecció i promoció de la llengua catalana, malgrat que el nou primer ministre, François Bayrou, és occità. 

D'entrada, Bayrou sembla més proper perquè és nascut a Pau (a la regió de Bearn), ciutat de la qual encara és batlle tot i haver estat nomenat primer ministre. Al moment del seu nomenament fins i tot Louis Aliot, de Reagrupament Nacional i batlle de Perpinyà, va remarcar com a positiu el fet de posar un electe local del sud de l'Estat en aquest càrrec.

Per les entitats que defensen la llengua i la cultura catalanes, François Bayrou és recordat com qui va permetre l'escola Arrels, immersiva en català, integrar-se a l'ensenyament públic l'any 1995 durant el seu mandat de ministre d'Educació. Aquest va ser i continua sent un cas únic a l'estat francès, on tant es defensa el model monolingüe.

Però el fet que Bayrou parli occità i sigui sensible a la defensa de les llengües dites regionals no dona gaires esperances, com explica Pere Manzanares, president del SIOCCAT, el sindicat intercomunal per la promoció de l'occità i el català, que agrupa més de 100 municipis nord-catalans.

"Malgrat la bona voluntat i el crèdit que podríem atribuir a François Bayrou, el primer ministre, la situació política i la composició del govern actual fa que no esperem cap canvi substancial, ni a curt termini ni en els pròxims mesos."

Els pagesos nord-catalans, esperançats 

En canvi, un dels col·lectius que s'han mostrat més satisfets des de l'anunci del nou govern és el de la pagesia nord-catalana, sobretot perquè tindran els mateixos interlocutors, ja que Annie Genevard continua al capdavant del Ministeri d'Agricultura.

A la tardor Genevard va visitar la Vall de l'Aglí i els Aspres, dos dels territoris més afectats per la greu sequera d'aquests tres darrers anys. Malgrat no haver aconseguit anuncis i mesures concretes, per Gerard Majoral, del sindicat pagès majoritari, l'FNSEA, era important de no tornar a canviar de ministre.

"Hi ha coses que ja hem explicat, i tornar-ho a repetir a un altre ministre hauria representat molta feina. Mantenir la ministra ens fa guanyar molt temps per poder tornar a discutir."

La incògnita del pressupost

La prioritat absoluta, tornant de les vacances de Nadal, serà proposar i votar un pressupost per al 2025. La no aprovació dels pressupostos va suposar la caiguda del govern del Michel Barnier.

En una cosa coincideixen tots els observadors polítics: aquest govern Bayrou és fràgil perquè no té majoria i continua depenent de la voluntat dels grups parlamentaris La França Insubmisa i Reagrupament Nacional de censurar-lo o no.

França no està acostumada a la inestabilitat política

I això que els ciutadans de l'estat francès no estan acostumats als governs sense estabilitat: el sistema polític de la cinquena república, dissenyat per Charles de Gaulle als anys 50, és presidencialista i teòricament permet obtenir majories absolutes a les institucions.

Ara bé, aquests darrers anys els electors s'han dividit en tres grans blocs: el centre, representat pel president Emmanuel Macron; l'extrema esquerra, encapçalada per Jean-Luc Mélenchon; i l'extrema dreta liderada per Marine Le Pen. Són tres blocs fermament oposats entre ells, fet que complica una forma d'entesa política que permetria un govern estable. I encara hi ha un quart bloc: el dels abstencionistes.

Ara fa un any la primera ministra i cap del govern francès era Elisabeth Borne. A principis de gener va ser substituïda pel jove Gabriel Attal, però després de la dissolució de l'Assemblea del mes de juny, Emmanuel Macron ha nomenat dos veterans: Michel Barnier, que tot just ha superat els tres mesos en el càrrec, i ara François Bayrou.