Què diu el pacte per la setmana laboral de 37,5 hores: els detalls d'un acord de futur incert

L'acord per reduir la setmana laboral a 37,5 hores, signat aquest divendres entre Yolanda Díaz, ministra de Treball, i Unai Sordo i Pepe Álvarez, secretaris generals de CCOO i UGT, encara té al davant un camí incert per convertir-se en llei i poder-se aplicar.

La intenció de Díaz, de Sumar, és que el govern espanyol enviï com més aviat millor al Congrés l'avantprojecte de llei que acompanya l'acord, però haurà de superar les reticències del PSOE a anar de pressa.

El motiu és que les patronals han rebutjat l'acord, i el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ja ha dit que cal temps per negociar-hi amb l'objectiu de garantir prou suports parlamentaris per aprovar la llei.

Registre d'accés fàcil per garantir les 37,5 hores

El text de l'avantprojecte de llei modifica el primer punt de l'article 34 de l'Estatut dels Treballadors per fixar la setmana laboral màxima "en 37,5 hores de treball efectiu de mitjana en còmput anual".

També modifica el mateix article per establir que les empreses hauran de tenir un registre digital diari de la jornada efectiva dels treballadors en un format que garanteixi i faciliti el compliment de la legalitat.

Aquest registre el faran els treballadors en entrar i sortir de la feina, l'empresa no el podrà modificar, i els treballadors i, això és novetat, també la Inspecció de Treball hi hauran de poder accedir fàcilment en qualsevol moment.

El registre haurà d'especificar clarament quines hores són ordinàries, quines complementàries i quines extraordinàries, i s'haurà de conservar i mantenir disponible durant un mínim de 4 anys.

Reforça el dret a la desconnexió digital

El text també reforça el dret a la desconnexió digital. Estableix que els treballadors tenen dret a no estar localitzables fora de l'horari laboral, i que no poden ser discriminats per negar-se a renunciar a aquest dret.

L'avantprojecte endureix les sancions a les empreses que vulnerin les noves disposicions, i estableix multes que van des dels 1.000 als 10.000 euros per cada treballador, quan fins ara era una multa per empresa.

El document signat per Díaz i els sindicats porta per títol "Acord social per a la reducció de la jornada laboral, treballar menys, viure millor", i té 10 punts, amb un repàs històric i un argumentari a favor de la mesura.

48 hores el 1919, 40 el 1983, 37,5 el 2025

Comença fent referència a la vaga de La Canadenca del 1919, que va aconseguir que la setmana laboral es fixés per llei en 8 hores diàries i 48 setmanals, xifra establerta el mateix any pel conveni de l'OIT a Washington.

Recorda que l'actual xifra de 40 hores setmanals de "treball efectiu" es va establir el 1983, i que des de llavors no s'ha reduït malgrat "les molt diferents condicions econòmiques, laborals i socials" que hi ha ara.

Justifica la reducció a les 37,5 hores en "el compromís del govern espanyol amb la ciutadania" i en l'augment de productivitat, que "justifica una nova reducció de jornada sense reducció salarial".

30% més de productivitat, 11,5% més de sou

En aquest sentit, cita l'OCDE, que assegura que ha calculat que del 1990 al 2022 la productivitat per hora treballada a Espanya va pujar un 30%, mentre que els salaris reals es van incrementar un 11,5%:

"La reducció de la jornada proposta es justifica com una mesura redistributiva del desenvolupament econòmic i els notables increments de la productivitat experimentats des de l'última reducció legal de la jornada màxima fins a l'actualitat."

L'argumentari es reforça fent referència a l'article 40 de la Constitució espanyola, que insta a garantir "el descans necessari" limitant la jornada laboral i la distribució de la renda "més equitativa".

Per això considera que "el més adequat" és establir la reducció per llei, "per l'eficàcia i capacitat igualadora" que té, i afirma que l'objectiu és que els treballadors "guanyin temps de vida", amb més descans i més marge per a conciliació familiar i personal.