Què diu el text definitiu de la llei d'amnistia que s'ha aprovat al Congrés
La llei pot beneficiar els encausats per la consulta del 9N, el referèndum de l'1-O i les protestes postsentència
L'amnistia que aquest dijous ha aprovat el Congrés és, lletra per lletra, la que va sortir de l'acord segellat al març després d'una llarga negociació entre el PSOE, ERC i Junts.
L'objectiu del text és amnistiar tots els implicats en mobilitzacions sobiranistes i independentistes des de l'1 de novembre del 2011, quan encara hi havia Artur Mas a la Generalitat i José Luis Rodríguez Zapatero a La Moncloa, fins al 13 de novembre del 2023.
Així, comprèn tant els condemnats per la consulta del 9 de novembre del 2014 com els del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, així com l'arxivament de les investigacions del Tribunal Suprem obertes pels disturbis posteriors contra la sentència del procés.
Què cobreix?
Els impulsors de l'acord defensen que el text cobreix totes les causes judicials relacionades amb el procés, també el cas per terrorisme de les protestes de Tsunami Democràtic contra l'expresident Carles Puigdemont i Marta Rovira.
Amb aquesta idea, la llei fa referència a la definició de terrorisme que recull la normativa europea, i no pas la del Codi Penal espanyol, que és molt més àmplia.
El text, això sí, deixa fora de l'amnistia els casos de terrorisme amb vulneració greu de drets humans, sobretot del dret a la vida i de la prohibició de torturar, que era la línia vermella del PSOE en les negociacions.
Per altra banda, el redactat és prou explícit a l'hora de buscar les màximes garanties que la llei tindrà efectes immediats, malgrat els intents de diversos jutges de torpedinar-la.
La llei detalla que s'ha d'aplicar en els pròxims dos mesos i amb caràcter "preferent i urgent", i que s'ha de posar en llibertat immediatament qui estigui a la presó i aixecar qualsevol mesura cautelar en vigor, i deixarà sense efecte les ordres de cerca i detenció nacionals, europees o internacionals, encara que el procediment judicial concret quedi en suspens "per qualsevol causa".
Pel que fa als delictes d'alta traïció, que són els que voldria perseguir el jutge instructor de la causa per l'anomenada trama russa del procés, queden fora de l'amnistia, però amb el matís important que cal acreditar una amenaça efectiva i real, i no només una intenció.
Sobre la malversació, i per satisfer les recomanacions de la Comissió de Venècia, es podrà amnistiar el delicte sempre que no hi hagi hagut un enriquiment personal: ha de quedar acreditat que els diners públics es van destinar a fets amnistiats com la consulta del 9N i el referèndum de l'1-O.
La nova llei també permet tornar algunes multes imposades durant les protestes del procés en aplicació de la llei mordassa, encara que en queden fora aquelles infraccions que es considerin molt greus.
Aquest és el text complet:
