Què diu l'acord d'investidura entre ERC i PSOE, punt per punt

Oriol Junqueras i Félix Bolaños han segellat aquest dijous a Barcelona l'acord entre Esquerra i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez.

L'acord preveu una llei d'amnistia, impulsar el diàleg a través de la Taula de Diàleg, Negociació i Acord, el traspàs de Rodalies i la condonació d'un 20% del deute de la Generalitat amb l'Estat.

Aquest és el text de l'acord:

Acord d'investidura signat pel PSOE i Esquerra by on Scribd

"Segona fase de diàleg, negociació i acord"

El text arrenca fent una valoració positiva de la taula de diàleg pactada en l'anterior acord d'investidura entre els dos partits, que ara rebateja com a "Taula de Diàleg, Negociació i Acord".

Per això els dos partits acorden "obrir una segona fase en el procés de diàleg, negociació i acord", ratificant com a principi que hi ha "un conflicte sobre el futur de Catalunya" que és "eminentment polític".

Continua fixant "els tres grans problemes" d'aquest conflicte, que són "el debat sobre el reconeixement nacional de Catalunya", els recursos que necessita i que els acords "els referendi la ciutadania."

4 acords i dos annexos

Els acords concrets del pacte són 4: el vot a favor de la investidura, aprovar una llei d'amnistia, impulsar la Taula de Diàleg, Negociació i Acord, i "implementar una agenda de reformes i transferències".

Els dos partits expressen el desig que la implementació dels acords doni "estabilitat a la legislatura" i que això s'ha d'aconseguir "a través d'una negociació de bona fe", i amb mecanismes per garantir-ho.

El cos principal del text acaba aquí, però de l'últim acord es desprenen dos annexos: un sobre el traspàs de Rodalies i Regionals, i un altre sobre la millora del finançament de Catalunya.

"Culminar el traspàs integral" de Rodalies

El títol del primer promet "culminar el traspàs integral del servei de Rodalies i regionals", i inclou el compromís de fer-ho "al llarg de la present legislatura".

Ho fa després de repassar els acords previs del 2009 i 2010 pel traspàs parcial de Rodalies, i constatar que no s'han complert, ni en els apartats econòmics ni tampoc en els tècnics.

Segueixen tot de compromisos per garantir la viabilitat econòmica del traspàs, entre els quals traspassar els deutes pendents amb Renfe i incloure els costos extraordinaris que puguin aparèixer.

"Rodalies de Catalunya", una nova empresa

Després, i malgrat que es qualifica el traspàs d'"integral", s'acorda crear una empresa mercantil nova participada per la Generalitat i l'Estat que es dirà "Rodalies de Catalunya".

Al consell d'administració d'aquesta empresa hi tindrà majoria la Generalitat gràcies al fet que en decidirà el president, però caldrà una majoria qualificada quan els acords a prendre siguin "estratègics".

Pel que fa a les infraestructures, l'acord és que el Ministeri de Transports traspassarà la titularitat de les que "poden excloure's de l'explotació conjunta de la resta de la Xarxa Ferroviària d'Interès General".

Segons aquest annex, aquestes seran, "com a mínim", la línia R1 del Maresme, l'R3 del Papiol a Puigcerdà i l'R2 sud fins a Sant Vicenç de Calders.

Per decidir aquests traspassos es crearà una comissió Generalitat/Estat, i també es farà un conveni entre la Generalitat i l'empresa pública Adif per "definir els estàndards de qualitat" de la prestació del servei.

Condonació del 20% del FLA i nova comissió bilateral 

El segon annex porta el títol de "per una millora significativa dels recursos públics destinats a la ciutadania de Catalunya", i estableix que el deute públic català és de 84.518 milions d'euros, 71.036 milions dels quals els deu a l'Estat.

S'hi estableix que el sistema de finançament actual es va dissenyar per a períodes d'estabilitat econòmica, però que, de fet, es va començar a aplicar en plena crisi financera.

Això va provocar problemes financers greus per a la Generalitat, que els governs del PP van resoldre amb els crèdits del Fons de Liquiditat Autonòmica, el FLA, que van inflar molt el deute de la Generalitat.

L'acord entre PSOE i ERC inclou que l'Estat assumirà uns 15.000 milions dels 71.036, és a dir, a "l'entorn del 20%" del total, amb una modificació legal de la qual es beneficiaran totes les autonomies del règim comú.

Els dos partits també acorden crear una nova comissió bilateral entre els governs espanyol i català encarregada d'"aconseguir un finançament adequat" per a Catalunya i també d'"assegurar el compliment dels compromisos d'inversió."

Mossos, presons, investigació i delegació d'execució d'inversions

Altres acords que s'inclouen en el segon annex són que l'Estat assumeix el finançament dels Mossos amb una ràtio de 2,6 agents per 1.000 habitants, més elevada que la pactada el 2006.

També que s'actualitzarà a l'alça el finançament estatal del sistema penitenciari de la Generalitat per fer front a la falta de recursos humans i per "adequar el finançament estatal al seu cost real".

Per a investigació i desenvolupament s'estableix el compromís de transferir a la Generalitat un mínim de 150 milions d'euros, i també uns 2 milions per a beques i ajudes a l'estudi.

Aquest annex es tanca amb el compromís que l'Estat dedicarà la part proporcional del PIB nominal català a "la inversió pública programada a Catalunya", i que delegarà a la Generalitat l'execució de les inversions "que no siguin crítiques per a infraestructures d'interès general."

Les claus polítiques de l'acord

L'amnistia té unes conseqüències polítiques, però també judicials i personals indubtables. Però l'altra pota de l'acord polític entre el PSOE i Esquerra és el que pels republicans ha de fer possible l'autodeterminació.

Una paraula que no surt a l'acord, però que, en canvi, sí que parla del reconeixement nacional de Catalunya i de referendar els acords polítics que hi hagi. I aquí és on s'entra en el terreny de la interpretació. 

Jordi Pons, cap de la secció de política de TV3 ho explica en aquest vídeo: