Què diuen els científics de la nova soca del coronavirus: alerta, però no alarma

La nova soca del coronavirus SARS-CoV-2 apareguda a Anglaterra té, segons sembla, més capacitat de transmissió, però no més gravetat ni mortalitat i no hauria d'afectar l'eficàcia de les vacunes.

Aquest seria el resum del poc que se sap sobre aquesta variant, que segons els experts consultats, ha de provocar alerta, però no alarma.

De moment, sí que ha obligat el primer ministre britànic Boris Johnson a endurir les mesures de seguretat i fer marxa enrere amb el relaxament previst per a les festes de Nadal.

La nova soca, anomenada VUI-202012/01, ha causat una alerta lògica. Les dades preliminars indiquen que la capacitat de contagi és un 71% superior a la de les altres variants i això pot incrementar el nombre reproductiu, R, en 0,4 o més.

D'entrada, cal dir que les mutacions i l'aparició de noves variants no són res estrany. Des que es van detectar els primers infectats amb SARS-CoV-2 a Wuhan, s'han observat més de 4.000 mutacions, però molt poques provoquen canvis significatius en el virus.

Per això, la variant del virus que va aparèixer a Wuhan no és idèntica a la que ara corre per gairebé tot el món. Al febrer ja va aparèixer a Europa la mutació D614G, que és la forma dominant. Una altra, l'A222V, està relacionada amb el brot estival sorgit a Espanya degut a les estades de vacances.

Mutacions i selecció natural

Les mutacions són un procés lligat a la selecció natural. Els virus muten i si alguns canvis donen a certes variants un avantatge, s'expandeixen més de pressa. Pot ser perquè tenen més capacitat d'infectar les cèl·lules o perquè resisteixen millor l'atac del sistema immunitari o dels fàrmacs.

O fins i tot, en alguns casos, pot ser que combinin més infectivitat amb menys mortalitat, perquè així el virus s'escampa sense matar l'hoste i aquest el transmet a més individus.

Però, de moment, se sap molt poca cosa de la nova variant. Un breu document del NERTVAG (New and Emerging Respiratory Virus Threats Advisory Group), organisme que assessora el govern britànic, ho resumeix.

Així, afirma amb un grau de confiança moderat, que la variant "ha demostrat un increment substancial en la transmissibilitat comparada amb altres variants" i la situa en un 71% superior.

Però afegeix que no hi ha prou dades per saber quin és el mecanisme que la fa més transmissible –si l'augment de la càrrega viral, la replicació del virus o algun altre- i que no se sap tampoc la distribució dels casos per edat ni si provoca més mortalitat.

Falten dades de laboratori

Joaquim Segalés, investigador de l'IRTA-CReSA i catedràtic de la Universitat Autònoma, explica al 324.cat que aquest 71% es basa en la freqüència amb què s'ha trobat en tots els infectats:

"Potser aquesta variant també es troba a altres llocs del món. Però com que el Regne Unit té una gran capacitat per seqüenciar ha pogut determinar molt bé en quants casos hi ha aquesta mutació. Això no vol dir que a altres llocs no es trobi i, de fet, ja s'hi ha trobat".

Aquestes prediccions es basen en models, afegeix, i fins que no se sàpiguen els resultats de proves de laboratori no es pot afirmar res amb total seguretat. Però també assenyala que "les mutacions que s'han trobat podrien tenir, potencialment, un efecte biològic, a diferència d'altres que no provoquen canvis significatius, i això ha de fer que hi parem atenció".

La variant es va detectar al setembre i al novembre ja estava present en la quarta part dels casos a Londres. A mitjans de desembre ja es trobava en dos terços dels nous infectats. Això és el que va aixecar l'alarma.

Ara està present a tota l'illa de Gran Bretanya, però sobretot afecta Londres i el sud i l'est d'Anglaterra. També s'han detectat casos a Bèlgica, Dinamarca, Holanda i Itàlia.

Segons declara al 324.cat Salvador Macip, investigador de la Universitat de Leicester, "no en sabem prou encara per alarmar-nos, però, sens dubte, hem d'estar alerta, perquè pinta que podria ser una variant problemàtica".
 

Tot i així, creu que Boris Johnson ha aprofitat la variant com a excusa per prendre decisions:

"Johnson ha tirat una mica pel dret. Fa setmanes que li estan demanant que apliqui mesures més restrictives, i ha fet servir l'excusa del virus per implementar-les sense quedar malament. Hem tingut variants suposadament més infeccioses abans i ningú se n'ha adonat. Aquesta s'ha publicitat molt per pur interès polític."

En tot cas, ressalta que no està malament ser prudent, "encara que sigui pels motius equivocats!".

Gravetat i efectivitat de les vacunes

De moment, no hi ha indicis sobre una gravetat més gran en els casos provocats per aquesta variant, però, novament, fins que no hi hagi proves de laboratori, no es pot afirmar.

Una altra cosa que preocupa és si les vacunes seran efectives també contra aquesta variant. Segons un informe del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC), no hi ha encara prou dades sobre això. És cert, explica, que les mutacions de la nova avariant afecten la proteïna S, que permet l'entrada a la cèl·lula, i que moltes de les vacunes es basen en aquesta proteïna.

Per això, afirma que és essencial controlar aquests canvis per saber si afecten la capacitat de produir anticossos i que ja s'està fent el seguiment de les persones vacunades per saber si en alguna la variant pot tenir algun efecte.

Però Segalés creu que si bé és possible que les vacunes tinguin una mica menys d'efectivitat, ara com ara no n'hi ha cap evidència i no ho creu probable. I aclareix això:

"Les vacunes no generen només un anticòs únic, sinó un ventall d'anticossos així com immunitat cel·lular, i per tant, no esperaríem que tinguessin menys efectivitat. A més, tant les vacunes basades en l'ARN –les de Pfizer-BioNTech i Moderna-, com la d'Oxford –basada en un adenovirus atenuat i modificat- es podrien adaptar amb certa facilitat a incorporar noves variants del gen de la proteïna S. Són els avantatges d'aquestes noves plataformes de vacunes."

I també afegeix que si la soca afectés la immunitat transferida per les vacunes "també afectaria la immunitat natural assolida pels que passen la malaltia", cosa que no s'ha vist i que potser no és esperable.

Mesures preventives

Sobre les mesures i basant-se en els dos informes citats, Àlex Arenas, professor titular de Ciències de la Computació i Matemàtiques a la Universitat Rovira i Virgili, és contundent i demana elaborar immediatament una estratègia:

Una opinió semblant té Andrew Hayward, professor d'Epidemiologia de les Malalties Infeccioses al University College de Londres, que en declaracions recollides pel diari The Guardian, ha dit: "només calen una o dues setmanes per passar de nivells relativament baixos a nivells molt alts" i que per això sembla inevitable enfortir les restriccions.

Hayward considera que d'informació ja n'hi ha prou per prendre aquestes decisions i evitar que es produeixen unes conseqüències "pitjors de les que havíem previst".
 

El document del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties estableix quines mesures s'han de prendre:

"Les persones amb lligams epidemiològics amb casos de la nova variant o amb historial de viatges a zones que han estat afectades haurien de ser identificades immediatament per testar, aïllar i fer el seguiment dels seus contactes, per tal d'aturar l'expansió de la nova variant."

També es refereixen a la vacunació:

"Amb la implantació de la vacunació, s'ha de fer un control estret de les persones vacunades contra la Covid-19 per assegurar que s'identifiquen possibles errors i noves infeccions. Els virus aïllats en aquests casos han de ser seqüenciats i caracteritzats genèticament i pel que fa als antígens."

A l'espera de les dades que arribin els pròxims dies, la mesura més lògica sembla enfortir les mesures de seguretat i prendre decisions, tot i les incerteses. La nova soca ha sorgit, precisament, en un moment de l'any en què s'incrementen els contactes familiars i socials.