Què diuen els protocols dels partits en casos de violència sexual?

Què se sabia a Sumar o Més Madrid de la conducta del seu portaveu al Congrés? Des de quan? Per què Íñigo Errejón no ha plegat fins aquest dijous? La seva dimissió, enmig de denúncies de violència masclista i assetjament sexual, planteja interrogants sobre la gestió d'aquests casos per part dels partits polítics. 

Tant el partit que Errejón va fundar el 2019 --Més Madrid--, com la coalició de Yolanda Díaz a què pertany --Sumar--, tenen documents d'actuació contra comportaments masclistes. A més, dels partits amb representació al Congrés, n'hi ha que tenen protocols específics contra l'assetjament sexual, com el PSOE, Junts, Esquerra o els Comuns. A Catalunya, també la CUP, tot i que no és públic.

El PP no el té publicat a la web. El partit assegura que està en procés d'aprovar-lo.

Vox tampoc té cap protocol a la web i no han respost a la nostra consulta sobre aquest document.
 

En quins casos s'apliquen?

Per definir l'assetjament sexual, els documents reprodueixen la llei d'igualtat, que inclou "qualsevol comportament verbal o físic, de naturalesa sexual, que tingui el propòsit o produeixi l'efecte d'atemptar contra la dignitat d'una persona, en particular quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu".

Una definició que traslladen a conductes verbals o físiques: des d'un fregament, un gest, un comentari, un acudit o una trucada, fins a un petó no consentit o agressions físiques.
 

Quan s'han d'apartar els denunciats?

Tots els partits subratllen la celeritat per resoldre una denúncia, però hi ha diferències pel que fa a l'aplicació de mesures cautelars, com la suspensió dels acusats. Aquí, cada formació defineix condicions diferents.

Així, en el cas de Més Madrid, el seu protocol preveu la possibilitat de suspendre temporalment la persona denunciada mentre dura la investigació, "quan la gravetat dels fets denunciats o altres circumstàncies així ho aconsellin". I només es parla d'expulsió quan es resol que la infracció ha estat molt greu.

El protocol del PSOE, en canvi, no fa cap menció a la suspensió cautelar. Amb un redactat més ambigu, deixa en mans dels investigadors del partit la decisió d'aplicar les mesures temporals que considerin per "preservar la salut i integritat física de la presumpta víctima". 

Pel que fa a Junts, el seu protocol sí que parla de suspensió o fins i tot d'expulsió cautelar del partit de les persones acusades d'assetjament. Ara bé, afegeix que ,si passats sis mesos, no hi ha denúncia, se'ls ha de readmetre de manera automàtica. A més, diu que "l'executiva nacional adoptarà les mesures de reparació i rehabilitació escaients".

El protocol d'Esquerra només parla de mesures cautelars --sense definir quines--. I especifica que s'han d'aplicar "si s'observen indicis clars d'assetjament".

Els Comuns van en la mateixa línia. I el seu document contra els assetjaments apunta que es prendran les mesures que calguin "per tal de protegir la persona afectada i evitar l'agreujament de la situació".

Al marge dels protocols d'assetjament, la majoria dels estatuts dels partits parla de suspensió si un dels seus membres té obert un procediment penal. En cas de condemna, coincideixen que han d'expulsar-lo.
 

"Dir 'això ja se sabia' no és admissible el 2024"

Així doncs, a la pregunta "quan s'ha d'apartar un presumpte agressor", cada partit té la seva resposta. Per la sociòloga experta en gènere Cristina Sánchez Miret, és clara: "El primer que s'ha de fer és apartar la persona i després s'investiga".

Segons Sánchez Miret, "és l'única manera de normalitzar-ho". "Només que ho sembli, un ha de posar la guàrdia. En algun cas no serà, però en el 99% dels casos és", afegeix.

En aquest sentit, Sánchez Miret critica que els partits sovint triguen a activar els protocols, en cas que en tinguin: 

"L'experiència ens diu que, quan hi ha un cas, hi ha un munt de veus que diuen: "això ja se sabia". És una cosa que se sap de passadissos, que la gent ho comenta en petit... El 2024, això ja no és admissible. I menys si tens un protocol."

Amb tot, també lamenta que, segons ella, els partits no treballen prou en la prevenció, malgrat que en tots els protocols es fixa aquest objectiu i es parla de formació i difusió del document.

"Si dius que és un problema de debò, formes els membres del teu partit i alhora estàs vigilant", diu la sociòloga. I subratlla el perfil dels agressors: "Són actituds generals en una persona, no és que tingui un mal dia, és com ell entén la seva manera d'estar al món".