Què en sabem de la vacuna russa Sputnik V i per què genera escepticisme

Rússia té tres vacunes contra la Covid-19, però només al voltant d'un 3,5% de la població vacunada amb dues dosis. En comparació, a Catalunya ja ha rebut dues dosis el 6,01% de la població, un percentatge que es considera encara ben lluny de l'ideal.

Com pot ser que Rússia exporti la Sputnik V, que aquesta vacuna estigui autoritzada per a ús d'emergència a més de 50 països, que Alemanya n'hagi començat a negociar directament la compra, al marge de la Unió Europea, i que Rússia estigui tan endarrerida en administrar-la a la seva població?

És cert que en un país amb 144 milions d'habitants i amb una extensió tan gran –més de sis mil quilòmetres de punta a punta- no deu ser fàcil dur endavant una campanya de vacunació massiva. Però al ritme actual –poc més de 13 milions de dosis administrades- a la web Covidvax calculen que el 70% de la població estarà vacunada el 30 juny del 2023.

Un fet curiós perquè, a part de la Sputnik, Rússia ha desenvolupat i registrat dues vacunes més –EpiVacCorona i CoviVac- i en té unes 20 més en recerca.
 

I les xifres sobre la malaltia no són gens bones. Segons la web Worldometers, Rússia ocupa el cinquè lloc del món en nombre de casos, més de 4,5 milions. Això significa més de 31.000 per milió d'habitants. També ha tingut 102.247 morts, és a dir, uns 700 morts per milió, xifra que la situa per davant de l'Índia, però per darrere del Regne Unit, Itàlia i Espanya.

Desconfiança dins i fora

Un dels problemes pot ser que els mateixos russos desconfien de les seves vacunes. Una enquesta online feta a 1.600 ciutadans pel Moscow Times mostrava que el 60% són contraris a posar-se-la.

Les reticències o dubtes també es detecten en alguns països. En una crònica emesa dijous al "Telenotícies vespre", Manel Alias explicava que Eslovàquia no ha usat les dosis que va adquirir, perquè el regulador no ho ha autoritzat. Considera que no és el mateix preparat que es va fer servir en l'únic assaig publicat en una revista científica internacional:
 

A la Unió Europea, només Hongria l'ha autoritzat, tot i que l'Agència Europea de Medicaments encara no ho ha fet ni l'ha recomanat.

Fins i tot hi ha qui dubta si el president Vladímir Putin ha rebut realment la vacuna Sputnik o se n'ha posat una altra, com explicava a la revista Science aquest divendres la periodista científica Olga Dobrovidova.

Aquestes reticències no són estranyes, perquè la comunitat científica també té molts dubtes. D'entrada, tothom va quedar sorprès quan a l'agost de l'any passat el president Putin va anunciar que havia aprovat la vacuna desenvolupada totalment en el seu país, abans fins i tot que els assaigs en fase 3 haguessin començat.

Assaigs de la Sputnik V

Se sap que la vacuna s'havia començat a investigar a principis de març en el Centre Nacional d'Epidemiologia I Microbiologia de Moscou.

Està basada en dos vectors d'adenovirus, un dels quals s'administra en la primera dosi i l'altre, en la segona. Així es pretén que l'organisme no reaccioni de manera que en la segona dosi pogués destruir el vector.

Aquests adenovirus estan modificats perquè produeixin la cadena de la proteïna S, la que el coronavirus utilitza per entrar a les cèl·lules del cos. És el mateix sistema, amb un adenovirus diferent, de la vacuna d'Oxford/AstraZeneca.

Les dades preliminars de l'assaig en fase 3 es van publicar al febrer a The Lancet. Es tracta d'un assaig aleatori, amb placebo i en doble cec. Les dues dosis s'administraven amb 21 dies de diferència.

Els resultats indicaven que la vacuna tenia una eficàcia del 91,6% i que entre els que la varen rebre no hi va haver cap cas de Covid greu ni moderada. Un 94% va experimentar efectes secundaris lleus.

La Sputnik també ha estat objecte d'assaigs en fase 3 a l'Índia, Veneçuela, Bielorússia i els Emirats Àrabs, però no se'n coneixen resultats.

Un dels avantatges és el preu. La Sputnik costa poc més de vuit euros per dosi. Rússia afirma que ha signat contractes amb més d'una dotzena de fabricants a deu països. En total, produirien 1.400 milions de dosis.

La recerca no s'atura. Els investigadors russos estan treballant en dues versions més de la vacuna: una que s'hauria de conservar congelada a 18 sota zero i una altra liofilitzada que es podria guardar en una nevera a entre 2 i 8 graus. També s'estudia una versió que requeriria una sola dosi.

Fins i tot la Universitat d'Oxford i AstraZeneca van llençar al desembre un assaig a Rússia per avaluar si barrejar totes dues vacunes produïa més beneficis.
 

El misteri de l'EpiVacCorona

La segona vacunada produïda per Rússia és l'EpiVacCorona, del Centre Estatal Vector de Recerca en Virologia i Biotecnologia. Per afegir curiositats que poden generar suspicàcies conspiranoiques, el centre havia investigat abans armes biològiques i ara és un dels dos llocs del món on es conserva el virus de la verola, malaltia erradicada oficialment des del 1980.

EpiVacCorona va ser aprovada a Rússia a l'octubre i l'any passat es va començar a administrar a petits grups. Està pensat administrar-ne 1,5 milions de dosis mensuals aquest estiu.

Però no hi ha resultats en cap revista científica internacional. A finals de març, l'agència TASS afirmava que s'havia publicat un assaig fet en voluntaris d'entre 18 i 60 anys. En la primera part s'havia administrat a 14 persones i en la segona fase, amb placebo, en 86.

Es tracta d'un nombre molt petit de participants. Segons l'estudi, tots els que varen rebre la vacuna van desenvolupar anticossos. Però segons l'article de Science citat abans, el Centre Vector no ha proporcionat proves que la vacuna protegeixi contra la Covid. A més, diversos voluntaris van utilitzar tests comercials per comprovar si tenien anticossos i no en van detectar.

A principis de març, l'OMS ni tan sols havia rebut l'anomenada Expressió d'Interès, per la qual un fabricant expressa el seu desig que es facin assaigs per poder fabricar i distribuir un producte determinat. De moment, el seu ús només s'ha aprovat al Turkmenistan.

L'EpiVacCorona es basa en tres fragments de la proteïna S, units a una altra proteïna que els transporta. Aquesta segona està constituïda per fragments d'una altra proteïna del virus, anomenada N.

Un dels fragments promou la producció d‘anticossos i els altres dos impedeixen que el virus entri a la cèl·lula. Es tracta, segons els seus promotors, d'una triple línia de defensa.
 

La CoviVac i altres vacunes en procés

La tercera vacuna russa contra la Covid és la CoviVac, aprovada aquest mes de febrer. S'ha desenvolupat en el Centre Chumakov de Sant Petersburg, que durant la guerra freda va col·laborar amb l'investigador nord-americà, però nascut a Rússia, Albert Sabin en la vacuna de la polio. Sabin va crear la vacuna oral contra aquesta malaltia.

CoviVac es basa en un virus inactivat del refredat comú. El sistema és semblant al de la vacuna xinesa de Sinovac i l'índia de Bharat Biotech. En teoria, aquest mètode pot generar protecció contra diverses variants.

Però, de moment, de la CoviVac no se'n sap gaire res. Almenys de fonts científiques verificables. Ni tan sols hi ha, a diferència de l'EpiVacCorona, assaigs registrats pels Centres per al Control i Protecció de Malalties d‘Estats Units.

I per afegir-hi més confusió, l'empresa nord-americana Codagenik està assajant la seva pròpia vacuna contra la Covid i l'ha anomenat Covi-Vac. És a dir, com la russa però amb guionet. Es basa també en un virus atenuat i s'administraria en una sola dosi per via nasal.

Segons el Centre Chumakov, la seva vacuna es pot conservar a temperatures d'entre 2 i 8 graus i això en facilitaria la distribució.

El poc que se sap no prové de publicacions científiques. Segons TASS, podria ser útil en persones que tenen malalties cròniques o en gent gran i tindria menys efectes secundaris que altres vacunes.

Però res d'això és fàcil de verificar. Es va dir que al març començarien a circular 120.000 dosis de la vacuna, però no n'hi ha més notícies.

Entre les altres vacunes russes que s'investiguen, hi ha la Mir-19. Novament cal recórrer a l'agència TASS per assabentar-se que, segons afirmen, ha completat la primera etapa d'assaigs preclínics –és a dir, en animals o amb cèl·lules. La font és Veronika Skvrotsova, cap de l'Agència Federal Mèdica Biològica.

En conjunt, grans dosis d'incertesa amb unes vacunes que, en el cas de la Sputnik, molts veuen com una alternativa a la d'AstraZeneca.

Segons el mitjà alemany Deutsche Welle (DW), Rússia té previst produir al maig 50 milions de dosis de les seves vacunes. Una quantitat important però probablement insuficient per vacunar aviat gran part de la seva població.
 

Vacunes per a animals

Però això no atura la recerca sobre la Covid fins i tot més enllà de les persones. A finals de març, Rússia va anunciar que havia registrat la primera vacuna per evitar la malaltia en animals.

El seu nom és Carnivak-Cov i ha estat assajada des d'octubre en gossos, gats, visons, guineus i altres animals i ha demostrat ser eficaç al 100%, han explicat els investigadors.

La producció a l'engròs començarà ara a l'abril. L'objectiu no és només protegir els animals, sinó evitar que el virus, que circula tant entre humans com entre no humans, tingui més capacitat de mutar i n'apareguin més variants. A menys circulació, menys risc que això passi.