Què en sabem del col·lapse de l'AMOC, el corrent oceànic que podria canviar el clima a Europa
Carlos Baraibar
Subdirector de "La tarda de Catalunya Ràdio" i responsable de "Fets o fakes"
@carlosbaraibar- TEMA:
- Crisi climàtica
L'AMOC són les sigles en anglès d'"atlantic meridional overturning circulation", que traduïm com el corrent circular atlàntic, un corrent marí que transporta aigua freda i calenta de sud a nord i de nord a sud per tot l'oceà Atlàntic i que és el responsable, entre altres coses, del clima temperat que tenen els països del nord d'Europa.
Aquest febrer, la Universitat d'Utrecht va publicar a la revista Science Advances un estudi que apuntava que aquest corrent s'està desaccelerant i que podria col·lapsar (aturar-se) molt abans del que es preveia, si l'escalfament global continua desfent els pols.
L'estudi alertava que aquest punt d'inflexió o punt de no retorn ("tipping point") podria estar molt a prop. En cas d'esdevenir-se, aquest col·lapse provocaria una nova era glacial al nord d'Europa i una baixada dràstica de les temperatures a tot el continent.
L'estudi de la Universitat d'Utrecht es combina amb un d'anterior, publicat per científics de la Universitat de Copenhaguen ara fa un any a la revista Nature Communications, en què estimaven que la desacceleració i col·lapse d'aquest corrent oceànic s'esdevindrà entre el 2025 i el 2090 amb un 95% de probabilitats.
Com pot l'escalfament global incidir en el corrent?
El moviment de l'AMOC depèn de la temperatura de l'aigua i la quantitat de sal que transporta. Inicialment, l'aigua calenta en superfícies viatja cap al nord, cap als pols, i allà es refreda i s'arriba a congelar. Això fa que més sal quedi retinguda a l'aigua que no es congela fent-la més densa.
En guanyar densitat, l'aigua s'enfonsa i comença el camí de tornada cap al sud. A mesura que es torna a escalfar torna a pujar de temperatura, puja a la superfície i així constantment.
En aquest punt és on els científics creuen que l'escalfament global està interferint en el corrent. Per una banda, el gel dels pols i de Groenlàndia s'està desfent, això deixa més aigua a l'oceà i menys densitat de sal, la qual cosa afecta el moviment de l'aigua densa i freda cap avall.
Per l'altra, l'escalfament de la temperatura de l'aigua en superfície també interferiria en aquest procés. Una aigua més calenta i més densa és més difícil que mantingui el moviment circular del corrent.
Alarmisme amb matisos
Els dos estudis referits han estat publicats en revistes de referència com Nature i Science i la seva metodologia és sòlida, segons el consens científic.
De tota manera, alguns especialistes han matisat la rotunditat d'algunes de les previsions. Pel que fa a l'estudi de la Universitat d'Utrecht, que és el més agosarat pronosticant un col·lapse per als pròxims 50 anys, alguns experts recorden que es tracta d'una predicció sorgida d'un model matemàtic al qual s'han introduït milers de variables.
Jonathan Bamber, del Centre de Glaciologia de la Universitat de Bristol, apunta que algunes d'aquestes variables són excessives i que s'han forçat per aconseguir un model on l'AMOC s'alenteix fins al col·lapse.
"L'aportació simulada d'aigua dolça que han hagut de forçar equival a un creixement del nivell del mar de 6 centímetres l'any fins al final de l'experiment. Això és més que el que va passar durant el desgel de la capa que cobria Nord-amèrica en l'última glaciació."
Andrew Watson, investigador en Ciències del Mar i de l'Atmosfera de la Universitat d'Exeter, també matisa els resultats de l'estudi: "Una simulació no és la realitat. Els autors de l'estudi diuen que el model mostra com l'AMOC s'acosta a un punt d'inflexió, però no es pot dir que sigui imminent".
"Han de pressionar bastant el model i durant molt temps perquè s'origini el col·lapse"
Segons Estrella Olmedo, científica titular a l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, el que sí que permet el model proposat és demostrar que, com més desgel, més possibilitat de col·lapse del corrent: "El model demostra que el mecanisme de posar aigua dolça condueix a la reducció del transport (la velocitat) a gran escala. Si el transport d'aigua és molt inferior, el corrent podria arribar a parar-se. Això seria el col·lapse."
Pel que fa a l'estudi de la Universitat de Copenhaguen, Andrew Watson, físic expert en corrents oceànics de la Universitat d'Exeter, apunta que més que un col·lapse podem enfrontar-nos a una transició:
"L'anàlisi sobre el punt d'inflexió de l'AMOC és robust i suggereix que el sistema s'acosta a una transició. Però els models que observa són menys fiables que els que fa servir el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l'ONU."
Justament aquest Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l'ONU, un dels organismes de referència a l'hora d'analitzar les amenaces que genera l'escalfament global, considera molt improbable que l'AMOC pugui col·lapsar durant el segle XXI.
L'article de la Universitat de Copenhaguen també genera dubtes pel que fa a la quantitat de dades històriques que es poden analitzar per comparar-les amb la situació actual. Penny Holliday, responsable de Física Marina i Circulació Oceànica al Centre Nacional d'Oceanografia del Regne Unit, apunta en aquesta direcció:
"No tenim cap prova que la força de l'AMOC hagi disminuït en els últims 50-75 anys"
El que veiem des del 2004, explica Holliday és que l'AMOC "fluctua, amb períodes en què és més fort i altres, més feble". També critica que l'estudi es basa en observacions de cinc vaixells i "les interpreten d'una manera que està desacreditada per la literatura científica".
L'únic consens: cal frenar l'escalfament global i més estudis
En el que sí que estan d'acord els experts és en la rellevància de l'estudi, ja que el consideren important a l'hora d'estudiar un fenomen tan potencialment destructiu. En aquest sentit, demanen més recerca i més recursos per tirar endavant nous experiments, ara sí, en el món real, que ens permetin tenir més dades sobre si realment l'AMOC s'està alentint i pot saltar pels aires en les pròximes dècades.
Tant si l'AMOC s'està afeblint com si no, tant si el seu col·lapse i una eventual glaciació estan més o menys a prop, en el que sí que es posen d'acord els científics és que l'escalfament global està alterant els equilibris del planeta i que cal frenar-lo.
En cas que es continuï obviant aquesta premissa, les conseqüències per a la Terra i els seus habitants són, com a mínim, imprevisibles.
- ARXIVAT A:
- Medi ambient Ecologia Crisi climàtica