Generalitat i Estat acorden una seixantena de jutges més i un consorci per avaluar la inversió

La comissió bilateral Generalitat-Estat s'ha reunit aquest dilluns, amb diversos temes sobre la taula, entre els quals l'ampliació del nombre de jutges a Catalunya, l'augment de la plantilla de Mossos d'Esquadra i la creació del consorci d'inversions. 

En l'àmbit judicial, l'acord preveu incorporar més de 60 jutges els propers tres anys, segons càlculs del govern. L'objectiu és que la proporció de jutges per habitant sigui similar a la del conjunt de l'Estat.

A Catalunya, la ràtio és de 10,9 jutges per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana espanyola és de 12,1 jutges. Per la seva banda, la mitjana europea és de 17,4 jutges per cada 100.000 habitants.

El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha detallat que els nous jutges es repartiran per tot Catalunya i que la priorització dels llocs on han d'anar es treballarà amb el Consell General del Poder Judicial.

Aquest febrer, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha demanat un centenar de jutges a Catalunya. L'estiu passat, el president de l'Audiència de Barcelona, Antonio Recio, va dir que la situació és "inadmissible i inassumible". 

El nombre de litigis a Catalunya no ha parat de créixer en els últims anys. El problema és que com que la proporció de jutges per habitant és inferior a la mitjana espanyola, els assumptes s'amunteguen. 

Dels 137 jutges que es van graduar en l'última promoció, 48 van ser destinats a Catalunya. En total, a Catalunya hi ha 851 jutges en actiu.
 

Més Mossos

Un altre dels acords entre els dos governs a la comissió bilateral és l'augment de la plantilla de Mossos fins als 25.000 efectius. Es tracta d'un increment substancial, per sobre dels 22.000 previstos inicialment amb el govern de Pere Aragonès.

La Junta de Seguretat del desembre va decidir estudiar la dimensió que havia de tenir l'ampliació de la plantilla. 

I per millorar la seguretat a Catalunya, aproven arribar als 25.000 agents de manera progressiva, com ja es van fixar en aquell moment. Des d'ara i fins al 2030.

Funcionaris municipals 

La comissió bilateral també ha acordat que la Generalitat tingui plena competència per convocar, formar i nomenar els funcionaris de l'administració local. Es tracta en concret, dels secretaris, interventors i tresorers. 

Són llocs de feina que fa temps que diuen que no estan coberts degudament. La mancança és notable als municipis petits.

Es calcula que del miler i mig de places que calen a Catalunya, no arriben a la meitat les que estan ocupades amb el personal adequat. 

Consorci d'inversions i grups de treball 

Alguns acords preveuen la creació de grups de treball per a la posada en marxa d'algun servei. Per exemple, la finestreta única. Es tracta d'una llarga reivindicació que ha de facilitar l'accés dels ciutadans a l'administració. 

Això vol dir que quan funcioni, els tràmits i serveis de la Generalitat i l'Estat a Catalunya es podran fer tots al mateix lloc. De moment, començarà amb una prova pilot.

Un altre grup de treball s'encarregarà de crear el Consorci d'Inversions. Es tracta d'un ens previst als acords d'investidura entre ERC i el PSC. La previsió és que es pugui posar en funcionament abans que acabi l'any.

L'ens s'ocuparà de la gestió i execució de les inversions de l'Estat a Catalunya. I no només per controlar la manca d'inversions, sinó també per garantir-ne l'execució, que sovint queda molt per sota del que està pressupostat. Està previst que tingui una composició paritària Generalitat-Estat.

I en l'àmbit de les inversions, s'haurà de calcular la xifra pendent que l'Estat encara ha d'abonar a Catalunya en compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut. 

Serà un tercer grup de treball que en determinarà l'import pendent que, recordem, correspon al dèficit d'infraestructures de l'Estat entre els anys 2009 i 2013.

La comissió de Transferències

A més de la comissió bilateral, aquest dilluns s'ha reunit la comissió mixta de transferències. El seu objectiu és el traspàs d'algunes de les transferències congelades des de fa temps, la majoria pactades per l'anterior govern de Pere Aragonès, com ara les beques. 

L'Estat dotarà cada any la Generalitat amb més de dos milions d'euros per a la seva gestió, que serà exclusiva del govern català. 

A més, l'Estat farà una transferència de vuit milions d'euros per a la implantació de les unitats judicials que es van posar en marxa aquests últims dos anys. 

També es traspassa a la Generalitat el canal Xerta-Sénia, i fins a una desena d'obres hidràuliques arreu del país, com ara les estacions depuradores del Priorat, la Noguera i el Montsià. 

Dalmau i Torres exhibeixen sintonia

El conseller Albert Dalmau i el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, han escenificat la sintonia entre els dos governs liderats per socialistes. 

"Ha començat una nova etapa de relacions entre els governs català i espanyol per donar solucions. La política de col·laboració ha de donar més resultats que la política de confrontació".

Pel que fa al model de finançament, el conseller de la Presidència ha apuntat que "és probable" que abans de l'estiu, en una reunió extraordinària de la comissió bilateral, es pugui "donar compte d'avenços" en aquest tema.

Per la seva banda, el ministre Torres s'ha mostrat satisfet dels acords de la reunió:

"Creem en la cogovernança. Enfortir l'estat autonòmic és defensar la Constitució."

Reunions prèvies a les bilaterals

Abans de la comissió bilateral, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, s'ha trobat aquest dilluns al Palau de la Generalitat amb grups parlamentaris i també agents econòmics i socials i entitats municipalistes. 

En la reunió amb els grups hi han assistit representants del PSC, Junts, ERC i dels Comuns. La CUP no hi ha anat per "no contribuir a legitimar una pantomima", segons ha declarat la diputada Laia Estrada.

A la trobada tampoc no hi han participat el PP, Vox i Aliança Catalana. Des del PP, Santi Rodríguez ha descrit la bilateral com "un reunió de socialistes amb socialistes per fer el que els exigeixen els independentistes". 

Per la seva banda, la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha reclamat a la Generalitat que insti l'Estat a avançar cap als lloguers indefinits i que el traspàs de Rodalies vingui acompanyat de recursos per garantir un servei "digne i fiable".

En l'altra reunió, Dalmau s'ha vist amb representants de Foment, PIMEC, UGT, CCOO, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis.