Què és Barnahus, l'espai per a menors víctimes de violència sexual que arriba a Barcelona

Al carrer de la Marina de Barcelona ja funciona el primer centre Barnahus de la capital catalana. Es tracta d'una casa que acull els menors víctimes de violència sexual i on es coordinen, sota el mateix sostre, tots els professionals que els atenen. Un equipament que va arribar a Catalunya l'any 2020 i que, veient que el balanç ha estat força positiu, s'ha anat estenent pel país.

Un model d'èxit

Els centres Barnahus s'inspiren en la metodologia impulsada per l'ONG Save the Children que ja fa anys que fan servir els països nòrdics i els seus responsables asseguren que, de moment, els resultats són molt bons.

A Catalunya se'ls coneix com "la casa de les xiquetes i els xiquets" i tenen l'aspecte d'una llar, perquè els infants i les seves famílies s'hi sentin segurs i amb confiança. Hi ha sales d'espera separades per protegir la privacitat dels nens i adolescents, que estan equipades amb mobles, joguines, revistes o llibres, adaptades a l'edat i les necessitats dels usuaris.

Hi treballa a temps complet un equip psicosocial i, a més, hi ha altres professionals que s'hi desplacen per facilitar gestions policials, judicials, mèdiques o administratives als afectats.

Els objectius principals són crear un vincle entre la víctima i el personal que l'acompanyarà -normalment, un psicòleg i un treballador social- i preservar el seu testimoni de cara a una possible declaració judicial.

Minimitzar el patiment de l'infant

La casa disposa d'un circuit tancat de televisió per gravar el testimoni de l'infant per videoconferència davant del jutge instructor i, d'aquesta manera, evitar-li el tràngol d'anar al jutjat, segons explica Neus Pujal, fiscal en cap de Barcelona.

"És important evitar que els menors entrin en un espai hostil, com són les dependències judicials. S'han de sentir còmodes per poder expressar la seva vivència."

En aquests casos, qui es desplaça fins al centre és el tècnic que ha de facilitar aquesta connexió. Els pedagogs i psicòlegs treballen al costat del menor i jutges, fiscals i advocats ho segueixen des del jutjat, mentre tota la declaració queda gravada.

Amb aquest testimoni, que s'anomena prova preconstituïda, n'hi hauria prou per anar a judici, però la realitat és una altra, com apunta Pujal.

"Aquest model de vegades xoca amb la jurisprudència, perquè l'hem de confrontar i ponderar amb el dret de defensa. Per això hi ha sales de l'Audiència que encara requereixen la presència del menor."

Si s'arriba a aquesta situació, la víctima declara des d'una sala annexa per no tenir contacte visual amb el presumpte agressor.

Projecte en expansió

La versió catalana d'aquest model, anomenada "Estratègia Barnahus", implica diverses conselleries: el pilota el Departament de Drets Socials, però també hi col·laboren Salut, Educació, Justícia, Interior i Igualtat i Feminismes.

Més enllà de l'atenció a les víctimes, també preveu la prevenció i detecció precoç d'aquests casos, així com el llançament de campanyes de sensibilització o formació contra les violències sexuals.

El de Barcelona serà el setè equipament d'aquestes característiques de tot Catalunya d'ençà que, ara fa quatre anys, se'n va fer una prova pilot a Tarragona.

A banda d'aquestes dues ciutats, també n'hi ha a Lleida, Granollers, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i s'acaba d'estrenar el deTortosa. La idea és que n'hi acabi havent 12, repartits entre totes les vegueries del país.

La ciutadania pot accedir al servei de Barnahus mitjançant el telèfon Infància Respon (116 111), que és gratuït i confidencial.