Calçat del tipus "barefoot" (Creative Commons)

Què és el calçat "barefoot" i per què no és apte per a tothom: què diuen els podòlegs?

Experts en podologia coincideixen que cal una adaptació gradual i un bon assessorament si es vol fer el canvi a sabates planes amb sola molt fina i flexible

Enllaç a altres textos de l'autor

Mònica Mas

Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio

Actualitzat

L'anomenat calçat respectuós o "barefoot" no és apte per a tothom, i, segons els podòlegs, pot provocar lesions en alguns casos.

Parlem d'aquelles sabates planes que pesen poc i tenen una sola molt fina i flexible, i algunes fins i tot tenen la forma dels dits del peu, de manera que imita al màxim el fet d'anar descalç. 


Possibles lesions

Hi ha consens que aquest tipus de calçat pot provocar lesions en persones adultes que tenen patologies de base al peu o d'altres condicions físiques. Enric Violan és membre del Col·legi de Podòlegs:

"Tot dependrà del to muscular que aquella persona tingui i del que treballi fora de la sabata. És a dir, del fet que vagi al gimnàs i del fet que sigui capaç de tolerar la màxima flexibilitat d'aquesta sabata."

Violan afegeix que les lesions, sobretot a l'avantpeu, seran més probables en aquelles persones que decideixin fer servir aquest tipus de calçat minimalista per córrer o fer altre tipus d'esport. 

El calçat "barefoot" es caracteritza per una sola molt fina (Creative Commons)

Per la seva part, Neus Moya, que és podòloga infantil a Tarragona, és una gran defensora d'aquest calçat respectuós, però també admet que pot provocar lesions, sobretot tenint en compte que moltes persones adultes porten tota la vida amb una mica de taló darrere.

"Encara que siguin només tres centímetres de taló, aquesta mica de taló t'ha fet una retracció dels bessons, el tendó d'Aquil·les i de la fàscia plantar", explica. Què pot passar si, de cop, fem servir una sabata plana?

"Poden apareixer tendinitis al tendó d'Aquil·les, fascitis plantars, fractures per estrés si el peu és molt rígid o fractures per estrés dels metatarsians."


Com es pot fer el canvi?

En tot cas, tots dos estan d'acord que cal fer una transició amb assessorament d'un podòleg si volem canviar a un calçat respectuós, una adaptació que de vegades triga més de quatre mesos. "Fins i tot, de vegades, anys", diu Violan, que afegeix: 

"Pot ser una tendència perillosa, si no està ben controlat. Hi ha d'haver una progressió, si es vol fer aquest canvi."

El "barefoot" és indicat per als infants? 

Si amb adults hi ha consens, quan parlem de nens, no és així. Neus Moya defensa que aquest tipus de calçat és clau quan els nadons comencen a caminar. El motiu?

"Evita qualsevol compressió i permet el lliure moviment del peu." 

En aquest sentit, Moya es manifesta en contra de les teories que diuen que els peus dels nens s'han de reconduir o posar rectes, i defensa que "el mateix desenvolupament del nen aconseguirà la correcta evolució d'aquest peu". 

 

En canvi, Enric Violan, del Col·legi de Podòlegs, nega que el "barefoot" sigui essencial per al desenvolupament dels infants i parla de moda. Assegura que és un corrent que s'està convertint en una mena de secta:

"A les xarxes s'ha arribat d'una manera molt forta a grups d'escoles i de pares, de manera que sembla que si el teu nen no porta aquest tipus de calçat, no estàs l'educant bé, i això no és així."

Calçat "barefoot" per a infants (Creative Commons)

En tot cas, tots dos experts coincideixen que aquest tipus de calçat està desaconsellat per a nens que tenen certes patologies que requereixen portar plantilles. Així ho posa de manifest Violant:

"El nen que té un peu totalment elàstic, flexible, que no s'aguanta i que té una desviació del turmell o del genoll cap endins, necessita una sabata amb una mínima contenció i una plantilla, a més de treball muscular. 


És bo anar descalç?

Des del Col·legi de Podòlegs, Enric Violan defensa que sí que és bo anar descalç de tant en tant: per casa, per la gespa o per la sorra de la platja, amb l'objectiu de reforçar la musculatura. Ara bé, sortir descalç al carrer és un "risc" per les "agressions externes que hi pugui haver per a la pell", argumenta. 

Sigui com sigui, desmitifica el que defensen, sense base científica, alguns gurús a través de les xarxes: que les sabates convencionals no van bé.

"La sabata normal no és dolenta. Perquè, si fos així, la gent no caminaria bé i no és així. Veus gent de 90 anys sense cap tipus de problema al peu." 

Pel que fa als infants, tant Violan com Moya coincideixen que anar descalç en certs moments és bo per activar els neurotransmissors.

 

ARXIVAT A:
Salut
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut