Què és el dret a l'oblit i quan s'aplica?

Amb la universalització d'internet i l'accés a milers de dades a través d'una simple cerca a Google, podem trobar informació sobre nosaltres mateixos que sigui falsa, inexacta, o que, simplement, no ens agradi, i que estigui a l'abast de tothom.

El dret a l'oblit o dret de supressió regula precisament l'eliminació d'informació personal quan és obsoleta o ja no té rellevància pública a partir de la protecció de dades. Es vincula al dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, però també té limitacions pel que fa a la llibertat d'expressió i informació.

Un dels casos que han contribuït al desplegament jurídic d'aquest dret és l'impulsat pel fill d'un dels secretaris judicials que van participar en el procés de condemna a mort del poeta Miguel Hernández.

El descendent reclamava que s'esborrés el nom del seu pare en 18 enllaços per contenir informació inexacta. Després de recórrer a totes les instàncies judicials, el Tribunal Suprem ha resolt que en aquest cas prima la llibertat d'informació, expressió i investigació històrica davant del dret a l'oblit. Per tant, no se n'esborrarà el nom.

Però, com es regula el dret a l'oblit, qui el pot exercir i de quina manera s'aplica? Resolem els principals dubtes que pot generar.
 

Què implica el dret a l'oblit?

Bàsicament, implica que deixi d'aparèixer informació sobre una persona concreta a internet. Això es pot aconseguir de dues maneres: que el mateix domini esborri el contingut, o que els cercadors deixin d'indexar-lo. D'aquesta manera, quan es faci una cerca pel nom, ja no apareixerà.

Malgrat això, en aquest cas la informació seguirà a internet, i quan es busqui a partir d'un altre concepte o font, sí que s'hi podrà accedir.

Com es regula?

La normativa de protecció de dades és la que articula aquest dret, blindat amb diverses regulacions europees desenvolupades a partir del 2016.

Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE) el 2014 va ser pionera en aquest dret. Va resoldre que el tractament de dades dels cercadors està sotmès a les normes de protecció de dades de la UE. D'aquesta manera, les persones tenen dret a sol·licitar que els enllaços a les seves dades personals no figurin en els resultats.
 

Qui el pot exercir?

Les persones físiques tenen dret a exercir el dret a l'oblit. Fins ara es reconeixia més explícitament a persones vives, però la sentència referent al procés de la condemna a mort de Miguel Hernández el consolida també en el cas de les persones mortes, exercit pels hereus o familiars.
 

Com es pot reclamar?

El que s'ha de fer primer, segons la normativa de protecció de dades, és dirigir-se als cercadors perquè esborrin els resultats on apareix el propi nom. Es pot fer a través dels formularis que faciliten Google, Bing i Yahoo.

Si no responen o ho fan amb una resolució que el ciutadà considera que no és adequada, es pot reclamar davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. La podrà acceptar o no; donat el cas, es pot portar als tribunals, on s'obrirà un procés contenciós administratiu.
 

En quin cas no s'accepta?

La col·lisió més important del dret a l'oblit és amb els drets a la llibertat d'expressió, d'informació i a la memòria, entre d'altres. En altres paraules, quan allò sigui d'interès públic, el tribunal pot resoldre contra l'eliminació de la referència. També en el cas que afecti una figura pública pot prevaldre el dret a la informació.