Què és el lawfare, la "guerra judicial" que Junts vol que la llei d'amnistia freni
- TEMA:
- Amnistia
Junts i PSOE han tancat finalment aquest dijous un acord per la investidura de Pedro Sánchez que inclou una llei d'amnistia que hauria de servir de solució als casos de l'anomenat lawfare.
L'objectiu per a Junts era que es pugui aplicar a causes obertes contra independentistes en les quals creu que s'estan forçant les lleis i el dret per obtenir condemnes que consideren injustes.
Per la banda del PSOE, la preocupació era que el redactat de la llei fos prou sòlid jurídicament perquè passi sense problemes l'escrutini del Tribunal Constitucional.
"Law" + "warfare": "Lawfare"
Però què és el lawfare? És la contracció de les paraules angleses "law", "llei", i "warfare", que es pot traduir com a "activitats per lliurar una guerra contra un enemic" o simplement com a "guerra".
És un concepte que s'ha fet servir les últimes dècades per definir i denunciar l'ús il·legítim de les lleis i els sistemes judicials per, amb aparença de legalitat, utilitzar-les contra adversaris polítics per combatre'ls des de fora de la política.
L'objectiu és desactivar-los políticament, amb processos, condemnes i inhabilitacions que impedeixin que puguin seguir en actiu i també desprestigiar-los davant de l'opinió pública, sovint amb participació activa d'altres poders, a més del judicial.
Puigdemont: "No busca fer justícia sinó efectes polítics"
En l'actual negociació el va posar sobre la taula pública aquest diumenge el líder de Junts, Carles Puigdemont, amb una publicació a les xarxes socials.
Hi recordava un debat al Parlament Europeu que va moderar ell mateix fa 3 anys i mig titulat, precisament, "Lawfare: la judicialització de la política":
"L'ús estratègic de les lleis per perjudicar dissidents o rivals polítics no busca fer justícia sinó aconseguir, per mitjans inacceptables en democràcia, efectes polítics a través del poder judicial."
En aquest debat es va parlar sobretot de casos recentment denunciats en països de Sud-amèrica, per exemple contra Lula da Silva al Brasil, Rafael Correa a l'Equador o Ollanta Humala al Perú.
Però també hi van intervenir els advocats Gonzalo Boye i Andreu Van den Eynde per denunciar els procediments judicials contra Puigdemont, Oriol Junqueras i altres independentistes com a casos de lawfare.
L'operació Judes i la germana de Puigdemont
El líder de Junts ja va fer servir el terme fa 4 anys en referència a l'operació Judes contra CDRs per terrorisme, especialment quan es va intentar involucrar la seva germana, Anna Puigdemont, en la causa.
El mateix Puigdemont va qualificar llavors de "lawfare a tot drap" la causa de l'Audiència Nacional contra Gonzalo Boye per blanqueig de capitals relacionat amb el narco Sito Miñanco.
Causes i condemnats que podrien beneficiar-se de l'amnistia
Ara Junts reclamava que les causes obertes que considera casos de lawfare entrin en la llei d'amnistia i, per tant, quedin automàticament desactivades després de la seva aprovació.
Algunes d'aquestes podrien ser la que afecta el col·laborador de Puigdemont Josep Lluís Alay pel viatge a Nova Caledònia pel referèndum del 2018, que té previst el judici al febrer.
També les condemnes a l'exconseller Miquel Buch i el mosso d'esquadra Lluís Escolà per fer d'escorta de Puigdemont a Brussel·les, que, com la d'Alay, són pel concepte de malversació.
Les causes contra Laura Borràs i el Tsunami Democràtic
Un cas especial és el de la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, que sempre ha qualificat el seu cas de lawfare.
Precisament Borràs continua com a presidenta perquè Junts va decidir el juliol del 2022 que els membres condemnats en ferm en causes que el partit consideri lawfare no serien suspesos ni expulsats.
I en ple debat sobre la llei d'amnistia i el lawfare, l'Audiència Nacional ha activat la causa contra Tsunami Democràtic per terrorisme implicant-hi Marta Rovira i el mateix Carles Puigdemont com a imputats.
- ARXIVAT A:
- Amnistia Junts Carles Puigdemont PSOE Investidura