Què és el vitiligen: causes, símptomes i tractaments d'aquesta malaltia de la pell

Va ser una de les acusacions que el van perseguir fins al dia de la seva mort. Els canvis físics que va començar a experimentar el Rei del Pop poc després de la publicació de l'àlbum "Bad", el 1987, van alimentar durant dècades tota mena de rumors que asseguraven que Michael Jackson "odiava" ser negre i que, per això, s'estava aclarint la pell.

El cert, però, és que, tal com ell mateix va explicar en una entrevista a Oprah Winfrey el 1993 i com l'autòpsia que li van practicar després que morís va confirmar anys després, patia vitiligen, una malaltia crònica que afecta una de cada 100 persones i que provoca taques blanques a la pell, de diferents mides.

Tot i que encara no és clar quin n'és l'origen, se sap que hi intervenen factors genètics, autoimmunitaris i ambientals, que porten a una pèrdua de melanina, la substància que dona color a la pell. Malgrat no tenir cura de moment, sí que existeixen tractaments capaços de millorar-la i controlar-ne la progressió.

Què és el vitiligen?

Succeeix quan els melanòcits, que són les cèl·lules encarregades de la pigmentació de la pell, o bé es destrueixen o bé deixen de funcionar. Això fa que no es produeixi melanina, que és la substància que acoloreix la pell i ens protegeix del sol. Com a conseqüència, apareixen les característiques taques blanques, en qualsevol part del cos. Algunes persones en tenen algunes, mentre que d'altres en tenen per tot el cos.

Tot i ser molt visual, no resulta perillós ni es contagia i no és, ni de bon tros, un càncer de pell.

Segons l'organització internacional The Vitiligo Society, s'estima que afecta entre el 0,5% i el 2% de la població mundial, uns 70 milions de persones. Pot presentar-se en persones de qualsevol edat, ètnia o sexe, tot i que és una mica més freqüent en dones. Pot aparèixer en qualsevol moment, tot i que el més habitual és que aparegui entre els 10 i els 30 anys. De fet, entre el 20% i el 35% dels afectats són infants.

Diferents tipus de vitiligen

Hi ha tres tipus principals de vitiligen:

El primer, l'anomenat focal, en què la persona té unes quantes taques en una sola part del cos.

El segon, conegut com a no segmentari, és la forma més habitual i afecta nou de cada deu pacients. Les taques, que apareixen en qualsevol part del cos, tenen una distribució simètrica i l'evolució és lenta i complicada de predir. Aquesta forma de vitiligen s'associa a un atac del sistema immunitari, que ataca i destrueix els melanòcits.

I, per últim, el segmentari és el tipus menys freqüent. Acostuma a aparèixer en un costat del cos. La seva progressió sol ser més ràpida a l'inici, tot i que quan s'estabilitza sol ser menys agressiu que el no segmentari.

On apareixen les taques?

Malgrat que poden aparèixer en qualsevol part del cos, és més probable que surtin en les zones de la pell més exposades al sol, com ara a la cara i les mans. Les taques blanques són també habituals a les parts del cos amb plecs, com ara colzes, genolls i engonals. Així mateix, són freqüents al voltant dels ulls, els narius, el melic i la zona genital.

En el cas d'alguns adolescents, també passa que els surten canes i pateixen una pèrdua de color als llavis. Com és evident, la malaltia es nota més en persones de pell més fosca.

Quines en són les causes?

Tot i que s'ha avançat molt en la investigació del vitiligen, encara no se n'ha identificat una única causa definitiva. La hipòtesi més acceptada entre la comunitat científica és que es tracta d'una malaltia autoimmunitària i les cèl·lules de defensa atacarien per error els melanòcits.

Una altra hipòtesi apunta a un origen genètic, perquè s'ha vist que les persones que pateixen aquesta afecció solen tenir antecedents familiars de malalties autoimmunitàries, com ara diabetis tipus 1, tiroïditis i psoriasi. És més, dues de cada deu persones amb vitiligen tenen un familiar directe amb aquesta condició.

També s'ha vist que, tot i que no es pot fer res per evitar-la, sí que hi ha alguns factors ambientals, com ara l'estrès emocional, les cremades a la pell, traumatismes i l'exposició a químics, que poden actuar com a desencadenants del vitiligen en persones que ja hi tenen una predisposició genètica.

Quins símptomes té?

Més enllà de les taques blanques que comencen a aparèixer en la pell, el vitiligen no causa cap altre símptoma físic. Sí que se sol vincular a malestar emocional i psicològic. La malaltia impacta en l'autoestima de les persones que la pateixen i els pot ocasionar ansietat. De fet, l'estrès, la depressió i l'ansietat influeixen en els brots i l'evolució. Com més afectació emocional, més avança el vitiligen.

Com es diagnostica

Simplement amb un examen visual de la pell fet per un dermatòleg. En el cas de persones amb la pell molt clara, es pot utilitzar un llum de Wood, que emet llum ultraviolada que permet veure les taques blanques, sense melanòcits, de color blanc brillant. En casos molt infreqüents, si hi ha dubtes sobre el diagnòstic, es pot fer una biòpsia cutània.

Té cura?

De moment, no es pot curar, tot i que hi ha tractaments per controlar la malaltia; cap d'ells, però, té una eficàcia del 100% que faci que les taques desapareguin, malgrat que en milloren l'aspecte.

Quins tractaments hi ha?

Fototeràpia: S'apliquen teràpies amb llum ultraviolada per estimular la producció de melanòcits.

Làser: Es fa servir quan la malaltia afecta zones petites, sobretot a la cara.

Cremes esteroides: S'estenen per la pell i busquen inhibir el sistema immunitari o modular la producció de melanina. També, en àrees limitades, es poden aplicar corticoesteroides potents, que si es fan servir a l'inici de la malaltia poden ajudar a recuperar part del color de la pell, atès que redueixen la inflamació que fa que la pell contingui menys cèl·lules pigmentàries.

Micropigmentació: S'injecten pigments artificials a la pell per imitar el color natural. Aquesta tècnica és similar a un tatuatge, tot i que menys profunda i més precisa. Se sol utilitzar per camuflar petites àrees afectades pel vitiligen en zones visibles facials, com ara els llavis i les celles.

Despigmentació: Quan tot el cos està afectat, de vegades s'opta per aclarir la pigmentació de tota la pell. És un tractament irreversible, segurament el que es va aplicar Michael Jackson, amb qui començàvem aquest reportatge.

Medicaments: Aminoàcids com la fenilalanina aplicats a la pell o ingerits, sumats a exposició solar. O altres fàrmacs, com el calcipotriol, que es fa servir per tractar la psoriasi, una malaltia de la pell també autoimmunitària, i els inhibidors de calcineurina, que també mostren bons resultats.

Quirúrgiques: S'està estudiant el trasplantament de melanòcits, en què s'extreu una mostra de la pell, normalment pigmentada, i s'utilitza perquè creixin nous melanòcits en el laboratori. Després, es poden trasplantar a la zona despigmentada perquè recuperi part del color.

Estils de vida saludables

Tot i que no es pot prevenir, hi ha tot un seguit d'hàbits de vida saludables que poden contribuir a evitar els factors desencadenants o agreujants. Per començar, cal protector solar: en el cas del vitiligen, les taques blanques no es poden bronzejar, i si no estan ben protegides, es poden cremar. Cremades repetides augmenten el risc de càncer de pell. A més, cal hidratar bé la pell per evitar que estigui seca i irritada.

Així mateix, és convenient evitar traumatismes, infeccions o l'exposició a agents químics que puguin danyar la pell. També les situacions d'estrès crònic en el temps.

És recomanable seguir una alimentació equilibrada i rica en antioxidants, com els que són presents a la fruita i la verdura, i els fruits secs, aliments que poden ajudar a prevenir l'estrès oxidatiu i a enfortir el sistema immunitari.

També són convenients els aliments rics en greixos omega-3. Al contrari, cal evitar les carns processades, els cereals refinats i les begudes ensucrades.