Què és Hezbollah, la milícia enemiga d'Israel al Líban: origen i història

Primer va ser l'atac a les comunicacions i després els bombardejos al Líban, amb els quals Israel ha abatut el líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah. L'escalada bèl·lica entre l'estat jueu i la milícia xiïta libanesa, aliada de la milícia palestina i "proxy" de l'Iran, ha complicat encara més l'escenari al Pròxim Orient. 

Des de feia temps s'especulava sobre l'obertura d'un segon front al Líban, que regionalitzaria el conflicte entre Israel i Hamas --fins fa poc circumscrit a la Franja de Gaza.

Ja fa uns quants dies que el govern de Benjamin Netanyahu va anunciar una nova fase en la guerra, que havia provocat escaramusses entre els dos enemics a banda i banda de la frontera des de la guerra de Gaza, ara fa gairebé un any. 

L'endemà mateix dels atacs de Hamas del 7 d'octubre, Hezbollah va atacar posicions israelianes en solidaritat amb els aliats palestins. Des de llavors, la milícia xiïta ha llençat més de 8.000 coets al nord d'Israel i als Alts del Golan ocupats, i ha atacat objectius militars amb drons.

Israel va respondre-hi amb atacs aeris i foc d'artilleria contra posicions de Hezbollah al Líban. També va evacuar més de 60.000 persones de les poblacions frontereres amb el Líban, mentre el país àrab tem una ofensiva terrestre al sud, revifant el record de la cruenta guerra del 2006..

Segons el ministeri de Salut libanès, des de l'esclat de la guerra a Gaza s'han comptabilitzat al Líban més de 1.600 morts i de 8.400 ferits. 

Per entendre les implicacions d'aquesta nova fase del conflicte expliquem què és Hezbollah, qui representa i quin paper té en la geopolítica del Pròxim Orient i l'Orient Mitjà.

Què és Hezbollah?

Hezbollah --"partit de déu" en àrab-- és un partit polític islamista xiïta i una milícia armada. Des del 1992 l'ha liderat Hassan Nasrallah, i actualment és la força militar més poderosa del Líban, més que el seu exèrcit regular.

El grup té 13 diputats al parlament libanès i també poder de veto al gabinet, però sobretot, té un ampli suport entre la comunitat xiïta del Líban. Per la seva influència política i militar, es considera Hezbollah com un "para-estat" al Líban, rivalitzant amb les institucions del govern i els serveis socials.

Els orígens de la milícia els trobem en la invasió israeliana del Líban (1982), ordenada pel llavors primer ministre d'Israel, Ariel Sharon. L'ofensiva volia eliminar l'Organització per l'Alliberament de Palestina i aturar les incursions del grup a través de la frontera libanesa.    

Alguns líders xiïtes del Líban --en plena guerra civil (1975-1990)-- van voler respondre militarment a la invasió, i van formar un grup rebel, "Amal Islàmic", amb el suport de l'Iran.

Poc després, l'organització es va aliar amb altres grups armats, i l'any 1985 es va anunciar oficialment la creació de Hezbollah. En la seva carta fundacional, va situar la destrucció de l'estat d'Israel com un dels seus principals objectius.

La milícia xiïta va participar en la guerra civil libanesa, i va liderar la lluita contra les forces ocupants d'Israel, expulsant-les finalment del sud del Líban el 2000.

Els Estats Units, Israel --per descomptat-- el Regne Unit, els països del Golf Pèrsic i la Lliga Àrab consideren Hezbollah com una organització terrorista. En canvi, la Unió Europea només considera terrorista la seva branca armada, però no el partit polític.

Quina capacitat militar té?

Segons el centre d'estudis Middle East Institute, Hezbollah és la força militar no estatal més poderosa del món. Les seves capacitats militars superen les de l'exèrcit libanès.

D'acord amb les dades de la CIA, disposa d'uns arsenals de 150.000 míssils i coets, a més de tancs, vehicles blindats, drons, míssils guiats i sistemes de defensa aèria.

S'estima que té uns 20.000 combatents actius, i els serveis d'intel·ligència americans calculen que amb els reservistes arriben a 45.000 milicians. El fins ara líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, havia presumit que arribaven a 100.000, però la majoria de "think tanks" militars diuen que és una xifra inflada.

El grup ha guanyat experiència lluitant a la guerra de Síria i entrenant les milícies proiranianes a l'Iraq i el Iemen. L'Iran proporciona el gruix del finançament a la milícia xiïta, a més de suport polític i diplomàtic.  

Per tot això, alguns analistes creuen que Hezbollah té millors capacitats militars que el 2006, la darrera vegada que la milícia i Israel van combatre obertament. Per tot això, una guerra total entre Hezbollah i l'exèrcit jueu seria devastadora a banda i banda de la frontera.
 

L'espectre de la guerra de 2006

La guerra a Gaza ha revifat les pors d'un conflicte com el de 2006 al Líban, sumit ara en una profunda crisi social i econòmica. La matinada del 12 de juliol de 2006, un grup de milicians de Hezbollah van emboscar dos tancs israelians que patrullaven a la frontera libanesa. Tres soldats van morir, i dos van ser capturats i traslladats a l'interior del Líban.

La milícia xiïta exigia l'alliberament de presoners libanesos a canvi de retornar els ostatges israelians. La resposta d'Israel  --l'operació "Recompensa Justa"-- va ser ràpida i massiva: el llavors primer ministre Ehud Olmert va ordenar bombardejos aeris sobre els bastions de Hezbollah a Beirut i al sud del Líban.

Els atacs van afectar barris de majoria xiïta, al sud de Beirut, amb centenars de víctimes i la destrucció d'infraestructures civils. La milícia, per la seva banda, va disparar 4.000 coets cap al nord d'Israel.

El balanç va ser desigual a costat i costat de la frontera: més de 1.125 libanesos, la majoria civils, van morir durant els 34 dies que va durar la guerra. Pel que fa a les baixes israelianes, van ser 119 soldats i 45 civils morts.

Israel va reconèixer haver utilitzat fòsfor blanc sobre zones civils, i Human Rights Watch va denunciar l'ús de bombes de dispersió en àrees poblades del Líban -- prohibides per la convenció de Ginebra --.

Des de la guerra de 2006, Hezbollah ha millorat i ampliat al seu arsenal i ha reclutat desenes de nous combatents.
 

Un escenari inexplorat al Pròxim Orient

Israel continua sent, i de molt, l'exèrcit més sofisticat del Pròxim Orient, amb el suport del seu poderós aliat, els Estats Units. L'estat jueu ha matat més civils en gairebé dotze mesos d'ofensiva que en qualsevol altra guerra a l'enclavament palestí. Això suposa una advertència per la milícia xiïta i pel Líban, un país encara devastat per la crisi econòmica del 2019.

D'altra banda, si Israel entra en guerra amb la milícia xiïta, es podria obrir un tercer front als Alts del Golan ocupats, territori que separa l'estat jueu de l'Eix de la resistència --les forces alineades amb l'Iran--.

Encara que la capacitat militar de Hezbollah no es pot comparar amb la d'Israel, la milícia disposa de míssils de precisió que podrien penetrar en territori israelià. I l'escenari d'una guerra total entre la milícia i l'estat jueu portaria el Pròxim Orient a un escenari, fins ara, inexplorat.