Què es juga França a la segona volta: d'un executiu d'extrema dreta a una situació de desgovern

Comença un compte enrere frenètic de sis dies per la segona volta de les legislatives franceses. A la primera volta, només 76 escons de 577 ja han quedat adjudicats perquè algun dels candidats ha obtingut la majoria absoluta a la seva circumscripció (39 de l'extrema dreta, 31 de l'esquerra i 6 d'altres partits). Per tant, queden 501 diputats a l'aire i els electors hauran de triar entre dues o tres opcions, com el que passa a 239 circumscripcions, en què els electors poden triar entre el candidat de l'esquerra (NFP), l'extrema dreta (RN) i els macronistes (Ensemble).

🇨🇵🗳️ Avec, dans le détail, énormément de configurations différentes entre les circos mais trois qu'on retrouve plus souvent sur le papier :

🔴🟠⚫ 239 triangulaires NFP/Ensemble/RN & alliés
🔴⚫ 66 duels NFP/RN+
🟠⚫ 33 duels Ensemble/RN+
🔴🔵⚫ 33 triangulaires NFP/LR/RN+

— mathieu gallard (@mathieugallard) July 1, 2024

Per a la majoria absoluta, un partit necessita 289 escons, i dels sondejos a peu d'urna d'ahir suggereixen que Reagrupament Nacional en podria guanyar entre 240 i 310, mentre que el Nou Front Popular n'obtindria entre 150 i 200, que els macronistes entre 70 i 120 i els Republicans de 40 a 50 escons.
 

La prova de resistència del "front republicà"

A França, el concepte de "Front Republicà"  fa referència a la unió que tradicionalment han construït la resta de partits per unir-se a la segona volta, darrere el candidat més votat a la primera, i bloquejar així el rival d'extrema dreta.

Per exemple, si a una circumscripció passen a la segona volta (amb més del 12,5% dels vots) un polític del Reagrupament Nacional, un altre de l'esquerra i un de la majoria macronista, per aquest ordre, aquesta última retirarà el seu candidat i, juntament amb la resta de partits desqualificats, demanaran el vot pel de l'esquerra.

El Front Republicà ha servit per tenir allunyats històricament els hereus del Front Nacional del poder a París però no està clar que aquest cop n'hi haurà prou, tant per les fissures internes dins el bloc anti-Le Pen com per la mateixa fortalesa del seu partit sol.

Consignes per a la segona volta

Diumenge a la nit, el nou Front Popular va ser inequívoc: si els seus candidats no han passat a la segona volta o han quedat tercers, demanarà el vot per a qualsevol candidat que s'enfronti a un de l'extrema dreta. Per tant, els seus electors poden acabar votant un macronista o un conservador anti-Le Pen.

És entre els centristes i els conservadors on s'aprecien esquerdes. El president Emmanuel Macron, en un comunicat, va demanar bastir una "gran unió de forces clarament demòcrates i republicanes" per fer front a l'extrema dreta; s'entén que aquí també hi inclou La França Insubmisa, de Jean-Luc Mélenchon (una de les potes de la coalició Nou Front Popular), per bé que el president juga amb un punt d'ambigüitat i podria considerar Mélenchon "no demòcrata".

El seu primer ministre, Gabriel Attal, en canvi, sí que ha cridat a fer un front republicà, encara que impliqui votar un candidat de l'extrema esquerra però el seu ministre d'Economia i un dels homes forts del govern, Bruno Le Maire, ja ha trencat la disciplina i ha recollit el sentiment d'una part del seu electorat més conservador i alguns alts càrrecs. Ha dit que votaria un socialdemòcrata, és a dir, si el candidat fos ecologista o socialista, però hi ha afegit:

"Combato el Reagrupament Nacional, però no voto per la França Insubmisa, perquè té posicions contra la nació francesa com ara el comunitarisme, l'antisemitisme i la violència."

Pel que fa als Republicans, com han fet els últims anys, donen llibertat d'elecció als seus votants i, per tant, obren les portes que optin per Le Pen. 

Per tant, la segona volta encara està prou oberta i a cadascuna de les 501 circumscripcions en joc hi haurà unes variables que fan difícil preveure amb exactitud el resultat final.

Primer escenari: govern de l'extrema -dreta

La part alta dels sondejos dona la majoria absoluta a l'extrema dreta i, si no hi arribés, podria intentar pactar amb els Republicans. Una part d'aquests hi estan d'acord, per bé que la majoria, almenys ara, no volen ser còmplices de Le Pen i s'hi podrien oposar. Al capdavall, dependrà segurament de cada diputat conservador i de quants diputats necessiti Jordan Bardella.

Una cohabitació de Macron amb Bardella seria molt complicada per a l'estabilitat de França, perquè hi hauria un president centrista i europeista convivint amb un govern amb un primer ministre d'extrema dreta i euroescèptic.
 

Segon escenari: govern d'esquerra

Força menys probable seria que el Nou Front Popular, els macronistes i alguns conservadors sumessin més de 289 diputats i aconseguissin configurar algun tipus de govern o de pacte parlamentari.

Es fa difícil d'imaginar, perquè els centristes de Macron no tenen cap simpatia per l'esquerra radical de Mélenchon, que tindria un paper important en qualsevol govern, i al president també li seria complicat tenir un primer ministre (no se sap qui podria ser) oposat ideològicament. Ara bé, tampoc no hi ha res impossible si tots es creuen el concepte de "front republicà" i, almenys sobre el paper i agafant els sondejos per la part alta, hi hauria l'opció.

Tercer escenari: caos i desgovern

Un escenari més probable, almenys si fem la mitjana de les enquestes, és que no hi hagi cap majoria viable a la nova Assemblea. Reagrupament Nacional es quedaria a pocs diputats de l'absoluta si no aconsegueix seduir prou diputats conservadors. Bardella ja ha dit que no serà primer ministre si no té la meitat més un dels escons i, de fet, un escenari d'ingovernabilitat li podria ser favorable de cara a guanyar les presidencials el 2027.

El Nou Front Popular tampoc no sumaria amb ningú i els macronistes tampoc no aconseguiren construir una aliança, de manera que el resultat seria que cap coalició no podria formar un govern mínimament estable.

Cap escenari desitjable per a Macron

Si tenim en compte que, legalment, no es poden fer eleccions fins al cap d'un any, s'obren tota mena d'escenaris: un govern tecnòcrata inèdit, que l'actual govern en funcions s'allargui sine die o directament la paràlisi política de la segona economia de la UE.

Si es repassen els tres escenaris, es comprova com tots són molt dolents per al president Emmanuel Macron, a qui l'aposta arriscadíssima d'anticipar les eleccions perquè "els francesos clarifiquessin" el rumb polític del país hauria sortit molt malament.

Passi el que passi, ell personalment haurà de gestionar una situació molt difícil: o cohabitar amb l'extrema dreta, o fer-ho amb l'esquerra, amb elements que ell considera molt radicals, o directament es pot trobar que França no tingui govern durant mesos.