Què és la covid avui? Certeses i incògnites cinc anys després del primer cas
Aquest hivern, cinc anys després, el SARS-CoV-2 gairebé no ha fet acte de presència i el nínxol dels virus respiratoris l'ha ocupat quasi completament la grip
Han passat cinc anys des que es va detectar el primer cas de covid a Catalunya. Era el 25 de febrer del 2020, a l'Hospital Clínic: un cas lleu d'una noia jove italiana. Podíem intuir que començava alguna cosa greu, però mai imaginar-nos fins a quin punt.
Aquest hivern, cinc anys després, el SARS-CoV-2 gairebé no ha fet acte de presència --de moment-- i el nínxol dels virus respiratoris l'ha ocupat quasi completament la grip. La covid no ha desaparegut, però ja no és aquella malaltia que va fer tant i tant mal els anys 2020, 2021, 2022...
"La pandèmia ha passat i ara n'estem veient l'endemà." Ho diu Robert Güerri, que va ser el coordinador d'hospitalització per covid-19 a l'Hospital del Mar.
Què ha canviat?
Tots els especialistes hi coincideixen. Més que el coronavirus --que no ha mutat ni més ni menys que altres virus similars--, els que hem canviat som nosaltres.
"La covid va arribar quan el nostre sistema immunitari era completament naïf, és a dir, com si fóssim un nadó acabat d'arribar al món i, per tant, completament vulnerables. Per això, va tenir aquelles conseqüències tan greus", explica Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Alertes i Emergències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
"El canvi fonamental és que la població ja té un grau d'immunitat per protegir-se d'aquesta malaltia, perquè s'ha vacunat o perquè es va contagiar en algun moment."
També hi ha consens expert en el paper de la vacuna. Robert Güerri: "Òbviament, hauria acabat passant, però jo dubto que al cap de cinc anys ens n'haguéssim sortit d'una manera tan clara si no haguéssim tingut la vacuna al cap d'un any i la major part de la població vacunada en menys de dos anys."
"Ens hi posem com ens hi posem, és el que realment ens ha salvat."
Ara sí que la covid és com una grip?
"Ja fa molt de temps que és com una grip", assegura convençut Jacobo Mendioroz. "És com una grip entesa en el sentit que la grip és una malaltia greu."
Ho és per a les persones immunodeprimides per la causa que sigui: un tractament, una malaltia crònica o perquè s'han fet grans i el seu sistema immunitari ja no funciona tan bé com quan eren joves, explica Güerri.
"La grip és una infecció molt greu i sempre ho ha sigut. Quan afecta una persona jove, et deixa arrasat, però et sobreposes. En canvi, quan afecta una persona gran, la pot deixar molt tocada i en una situació molt límit."
El que no se sap encara és si la covid, al final, quedarà realment així, com una grip, o, com ens agradaria pensar, s'assemblarà més als altres coronavirus que provoquen el refredat comú.
El que sí que se sap que hi ha és un cansament que, possiblement, explicaria les taxes discretes de vacunació de grip i covid d'aquest any, tal com destaca Lourdes Mateu, metge infectòloga a l'Hospital Germans Trias i Pujol.
"El cansament que té la societat de la covid. Volem com esborrar-la. Ho vam passar molt malament i no volem saber-ne res."
La covid persistent, una herència dolorosa
No hi ha cap bon registre de pacients amb covid persistent. No se sap exactament quants n'hi ha. El que sí que se sap és que hi ha persones que n'arrosseguen símptomes des de la primera onada del 2020. Són persones que no només han hagut d'afrontar cansament, afectació neurològica o dificultat per respirar, entre altres problemes, sinó també incomprensió.
Lourdes Mateu és la directora del programa de covid persistent de l'Hospital Germans Trias i Pujol: "Estem millor que fa cinc anys, perquè ara és una malaltia que està reconeguda arreu del món, però potser Espanya va una mica per darrere."
La síndrome postviral no és exclusiva del SARS-CoV-2, però en part perquè es tracta d'un virus nou, la covid persistent ha tingut un impacte molt superior en intensitat, gravetat i nombre de persones afectades.
"Hi ha moltes alteracions biològiques que s'han trobat que poden ser la causa de la covid persistent."
El risc de tenir-la ara és molt més baix que al principi, però encara causa molt de patiment.
La doctora Mateu adverteix: "Són pacients que estan desesperats, que volen recuperar la seva vida i que fan tractaments que, moltes vegades, no tenen cap evidència i la nostra feina és crear aquesta evidència."
Han estudiat, per exemple, la plasmafèresi, una tècnica per netejar la sang de substàncies inflamatòries. "Hi ha gent que va a Alemanya i paga molts diners per fer-s'ho, però hem vist que no hi ha cap efecte", lamenta Lourdes Mateu.
El SARS-CoV-2, un virus estacional de l'hivern com la grip?
Aquesta és una altra gran incògnita: "No ho sabem", admet Jacobo Mendioroz. És aviat, diuen els experts, per determinar com serà el patró de la covid.
Robert Güerri ho explica així: "Se'ns ha fet etern, però només han passat cinc anys." El doctor Mendioroz, que s'encarrega de fer el monitoratge dels virus respiratoris a Catalunya, hi està d'acord.
"La diferència entre el primer any, el segon, el tercer i el quart és massa gran per dir què farà l'any que ve."
Els virus respiratoris, normalment, es repeteixen cada temporada en pics epidèmics més o menys pronunciats --les famoses corbes que calia aplanar.
Robert Güerri, que actualment és el cap de Medicina Interna a l'Hospital del Mar, explica que en realitat això és "una lluita entre diferents elements: hi ha el virus de la grip, el de la covid, el VRS i altres virus".
"Habitualment guanya la grip, però no sabem què passarà."
