Què és la Línia Blava i la missió FINUL, i quin paper té Espanya entre el Líban i Israel

Un dels punts més calents del Pròxim Orient és la franja que separa el Líban d'Israel. En diem franja --i no frontera-- perquè tècnicament no es pot anomenar com a tal. De fet, oficialment no hi ha una frontera ni reconeguda ni definitiva entre els dos estats, un reflex de la inestabilitat que ha imperat històricament a la zona.

El que actua com a divisió entre els territoris és el que es coneix com la Línia Blava, una demarcació establerta per les Nacions Unides l'any 2000.

Durant gairebé un quart de segle, una força pacificadora de l'ONU s'ha encarregat de controlar aquest llindar, que s'estén 120 quilòmetres al sud del Líban i el nord d'Israel, i de protegir els civils.

Actualment ho fa amb un contingent de 10.000 cascos blaus --dels quals uns 650 són espanyols-- que vigilen el cessament d'hostilitats entre l'estat hebreu i el partit milícia xiïta Hezbollah, lligat a l'Iran, però que opera des del Líban.

Després que les últimes setmanes els dos bàndols hagin protagonitzat una escalada bèl·lica, i que aquest dilluns Israel hagi iniciat una intervenció terrestre al sud del Líban, el paper de l'ONU per promoure la pau en aquesta zona està en dubte.

Els complexos equilibris geopolítics de les últimes dècades a la regió podrien estar en un punt de no retorn. Anem a pams per entendre què hi ha en joc.

Què és la Línia Blava?

La Línia Blava és una franja de seguretat entre el Líban i Israel que pretén esmorteir el conflicte. Es va traçar el 2000 per verificar el compliment d'una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU del 1978, quan va demanar que es retiressin les forces israelianes del sud del Líban.

Sobre el mapa, restableix les posicions anteriors al 14 de març del 1978, quan l'exèrcit d'Israel van envair territori libanès després d'un atac terrorista de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP), que aleshores tenia la seu al Líban.

En aquell moment, la incursió israeliana va provocar la protesta del govern libanès davant el Consell de Seguretat de l'ONU, que va respondre exigint la retirada de tropes. Van haver de passar 22 anys perquè Israel es replegués.

Des del 2007, a més, les dues parts van acordar marcar visualment el llindar amb barrils de color blau. Israel també ha aixecat un mur al seu territori, a tocar de la línia dibuixada per l'ONU.

Un acord àmpliament incomplert

Tot i que des que es va crear tant Israel com el Líban van acceptar formalment respectar la Línia Blava, durant anys aquesta franja ha viscut problemes, inestabilitats i incursions per totes dues parts.

De fet, l'ONU ha denunciat atacs mutus: Hezbollah llança coets transfronterers i Israel du a terme atacs aeris contra el Líban constantment, i més des de l'esclat de la guerra a Gaza.

FINUL: una força dissuasiva que no pot dissuadir militarment

A la Línia Blava hi opera una missió especial de l'ONU, amb un contingent anomenat Força Provisional de les Nacions Unides per al Líban, FINUL per les seves sigles en anglès.

És el desplegament de forces de pau més gran del món i preveu fins a un màxim de 15.000 efectius -- actualment són uns 10.000-- provinents de 50 països. Qui més n'aporten són Indonèsia (1.234), l'Índia (895) i Ghana (875). La missió compta amb un pressupost superior als 510 milions de dòlars anuals.

Les primeres tropes de la FINUL van arribar a la zona el 1978, després de la invasió israeliana i abans que es tracés la Línia Blava, amb l'objectiu de promoure la pau i forçar que es retiressin les tropes Israelianes.

Però, més enllà del seu paper simbòlic, aquests dies s'ha constatat que l'ONU té un paper molt limitat al territori perquè té les mans lligades i no pot actuar militarment.

En cas que les forces d'un bàndol o l'altre intentin superar la Línia Blava, com ara ha fet Israel en la seva incursió terrestre, el contingent no pot fer res per impedir-ho.

Patrullar, mediar... i no intervenir

De fet, les tasques de la FINUL se centren en la vigilància i la mediació a la zona. Bàsicament, els militars patrullen en vehicle i a peu, estableixen observatoris, fan tasques de mediació i donen suport a l'exèrcit Libanès.

Són unes atribucions que estan regulades a la resolució 1701, que es va aprovar per unanimitat al Consell de Seguretat de l'ONU el 2006, després de la greu crisi entre Israel i Hezbollah. Israel va protagonitzar aleshores una invasió que va deixar un miler de morts al Líban, però van haver d'acabar reculant.

Ara l'ONU apel·la a la resolució 1701, que van acceptar tant Israel com Hezbollah, com "l'única opció viable per retornar l'estabilitat a la regió".

L'exèrcit espanyol, amb un paper clau

L'exèrcit espanyol forma part del desplegament internacional des del 2006 i hi destina al voltant de 650 militars. De fet, en aquests moments hi té un paper protagonista, perquè és un general espanyol qui dirigeix la missió FINUL. Es tracta d'Aroldo Lázaro Sáenz, que va assumir el càrrec el febrer de 2022.

El gruix de les tropes espanyoles es troben a la base Miguel de Cervantes, a prop de la localitat de Marjayun, on hi ha la base general del sector est. A més, també hi ha tropes a la caserna general de Naqoura, a l'Oest, que està sota lideratge italià.

Una de les principals atribucions de les tropes espanyoles és gestionar el gabinet mèdic de la base, que atén 3.500 militars, sobretot indonesis, indis i nepalesos.

No descarten la retirada de tropes

Els ministres de Defensa i Exteriors, Margarita Robles i José Manuel Albares, han indicat aquest dimecres que no està previst retirar el contingent espanyol del Líban, encara que aquesta decisió correspon a les Nacions Unides, i han volgut traslladar el compromís amb la missió.

Amb tot, han confirmat que hi ha un pla d'evacuació previst per si fos necessari treure'ls. Des de l'inici de la missió, han mort al Líban quinze militars espanyols.

També l'ONU contempla diversos escenaris i reconeix que hi pot haver una evacuació parcial o total de la missió de pau. De moment, però, tot i que Israel ha demanat que es retiri la FINUL, no hi ha canvis.

La FINUL "ha fracassat i ha perdut credibilitat"

Els experts David Schenker i Assaf Orion indiquen en un treball publicat pel think tank Washington Institute que la FINUL té "moltes deficiències", i la missió no només ha "fracassat", sinó que "ha malgastat la seva credibilitat":

"Tret que es produeixin canvis significatius, hi ha poques esperances que pugui exercir un paper rellevant en la protecció de la frontera entre Israel i Líban".

Principalment culpen Beirut d'obstaculitzar el treball de la missió. Diuen que les Forces Armades libaneses han col·laborat constantment amb Hezbollah al mateix temps que han obstaculitzat l'accés de la FINUL a diverses zones. Però diuen que la missió també "és còmplice".

"Sovint es mostra reticent a vigilar eficaçment les zones que podrien generar tensió i proporciona assistència econòmica a sectors de Hezbollah al sud del riu Litani", assenyalen, i afegeixen que aquests factors han "erosionat la confiança" israeliana i nord-americana en la missió.

Proposen una sèrie de canvis per a "rescatar" la FINUL, com ara que pressioni les autoritats libaneses mitjançant sancions per no enfrontar-se directament amb Hezbollah i no assegurar la seva frontera amb Síria, un punt clau de transferència d'armes per al partit-milícia.