"Què és la massa?" La pregunta de Salellas que no ha agradat a Marchena

"La massa" és la manera com molts policies s'han referit, en el judici del procés, a les desenes o centenars de persones concentrades a les portes dels col·legis l'1 d'octubre, o bé en manifestacions com les del 20S.

És una paraula que ha aparegut repetidament en la vista al Suprem, tant per part dels agents com dels responsables policials. I per això al jutge Manuel Marchena no li ha fet gens de gràcia que l'advocat Benet Salellas, de l'equip de la defensa de Jordi Cuixart, hagi preguntat a un testimoni "què és la massa". Marchena l'ha advertit que la pregunta "no era pertinent" i ha considerat que Salellas volia extreure una conclusió "pejorativa" de l'expressió.

Aquesta és la seqüència de la picabaralla, que ha acabat amb una protesta de Salellas:

"Salellas: Quan vostè parla de la massa, es refereix a gent manifestant-se a la porta del col·legi electoral?

Marchena: A veure...

Salellas: Estic intentant entendre què és la massa, senyoria.  

Marchena: Miri, formuli una altra pregunta, que aquesta no és pertinent. Fa 20 sessions que parlem de la massa. I ara vostè es vol assabentar, en termes policials, què és el que s'està entenent per la massa. Vostè està demanant una descripció i la correlació entre aquesta descripció i un significant, i això no és un interrogatori. Vostè ara vol un debat amb el testimoni sobre el que ell entén per massa, per veure si això coincideix amb el seu criteri i per veure si vostè conclou alguna significació pejorativa. No discutirem ara vostè i jo. Canviï la pregunta.

Salellas: Doncs faig constar la meva protesta.

Marchena: Consta la seva protesta."

En la sessió d'aquest dimarts, diversos agents de la Policia Nacional han asseguren que els votants de l'1-O eren "activament molt violents" i han posat com a exemple d'aquesta actitud el llançament de "cons", "llambordes", "tanques" i, fins i tot, "una moto" a l'Escola Pia Sant Antoni, de Barcelona.

Un altre tema que ha aparegut en els interrogatoris ha estat l'ús de les porres. En el cas de l'Escola Verd de Girona, l'inspector cap que era responsable de les unitats d'ordre públic a Girona l'1-O ha argumentat que va ordenar fer servir les defenses per repel·lir "agressions" contra els agents. I ha posat en valor que, quan ell va arribar al centre, tot i que la situació era "bastant violenta" i els agents estaven "bloquejats i confinats", encara no havien fet servir les porres.