Què és la qüestió de confiança que Puigdemont exigeix a Sánchez i quin recorregut pot tenir
Només el president del govern espanyol pot plantejar aquesta iniciativa que, en cas de perdre, l'obligaria a dimitir
La qüestió de confiança és un mecanisme que serveix per mesurar els suports parlamentaris que té el president del govern. És a dir, permet al cap de l'executiu veure quants diputats i grups parlamentaris el sostenen en el càrrec.
La decisió de plantejar una qüestió de confiança correspon únicament al president del govern, un cop deliberada al Consell de Ministres.
El que Junts ha fet aquest dilluns, doncs, és demanar a Sánchez que s'hi sotmeti. I també ha registrat una proposició no de llei al Congrés perquè el conjunt del ple ho debati.
Com funciona la votació?
Un cop el president presenta la qüestió de confiança, el Congrés celebra un debat monogràfic en què cada grup explica la seva posició. Acabada la sessió, es fixa una hora per a la votació, que no podrà ser abans de 24 hores.
Si la majoria simple dels diputats --més sís que nos-- hi vota a favor, el president en surt amb la confiança renovada de la cambra.
En cas contrari, si el Congrés li nega el suport, el president ha de presentar la seva dimissió. Llavors, s'activa el procés per a designar un nou president, és a dir, el rei ha de fer noves consultes amb els grups parlamentaris per proposar un candidat.
El procediment està recollit als articles 112 i 114 de la Constitució i desenvolupada als articles 173 i 174 del reglament de la cambra baixa.
Important: no és una moció de censura
Sovint es confon la qüestió de confiança amb la moció de censura. Aquest segon mecanisme no és potestat del govern, sinó de l'oposició. De fet, és el gran instrument per a exigir responsabilitats polítiques al Congrés.
Per tirar endavant una moció de censura, com a mínim l'ha de registrar una desena part de la cambra --35 diputats-- i han de proposar un candidat alternatiu a la presidència. Amb l'actual hemicicle, només el PP compta amb prou diputats per a presentar aquesta iniciativa.
El 2018, el mateix Sánchez va arribar a la presidència després de guanyar una moció de censura contra Mariano Rajoy. I l'última moció que ha arribat al Congrés ha estat la que va presentar Vox l'any passat, amb Ramón Tamames de candidat, que va fracassar.
Perquè prosperi una moció així no n'hi ha prou amb majoria simple, sinó que el candidat alternatiu necessita la majoria absoluta, 176 diputats.
Quins precedents hi ha?
El procediment de la qüestió de confiança al Congrés només s'ha plantejat en dues ocasions des de l'aprovació de la Constitució espanyola del 1978.
La primera va ser presentada pel president Adolfo Suárez el setembre de 1980. L'objectiu era obtenir el vistiplau de la cambra per a posar en marxa un programa d'austeritat econòmica i desenvolupar l'Estat de les autonomies.
Suárez va aconseguir la llum verda del Congrés -on el seu partit, la UCD, no tenia la majoria absoluta- amb 168 vots a favor, 164 en contra, dues abstencions i quatre absències.
El segon precedent va ser amb Felipe González l'abril del 1990. L'expresident socialista va demanar el suport parlamentari per impulsar la política exterior, progressar en el capítol de les autonomies i impulsar una economia competitiva en el marc de la Unió Europea.
També ho va fer arran dels problemes en el recompte de vots en les últimes eleccions generals a les circumscripcions de Múrcia, Pontevedra i Melilla, on el PP va impugnar els resultats.
González també va sortir-ne guanyador: 176 vots favorables, 130 en contra, 37 abstencions i tres absències.
Sánchez ja li va reclamar a Rajoy
El març del 2018, quan el llavors president Mariano Rajoy negociava els Pressupostos Generals Pedro Sánchez, que feia de cap de l'oposició, li va reclamar que se sotmetés a una qüestió de confiança si els pressupostos no tiraven endavant.
Ara, sis anys i mitjans després, és Junts qui li exigeix a Sánchez perquè considera que el PSOE no compleix l'acord que van firmar fa un any i un mes.
En concret, el que ha registrat el partit de Carles Puigdemont aquest dilluns és una proposició no de llei de tres paràgrafs en què insta el president Sánchez a sotmetre's a una qüestió de confiança.
No es debatrà fins al febrer
La proposició no de llei de Junts no té cabuda a l'ordre del dia de la Cambra fins al pròxim període de sessions, a partir de febrer.
A més, no és d'obligat compliment. És a dir, els lletrats del Congrés hauran de valorar-la primer i després anirà a la mesa del Congrés --amb majoria progressista--, que també haurà de decidir si la porta al ple o la desestima.
En tot cas, com que per terminis no es discutirà abans del febrer, els socialistes poden intentar un acostament a Junts per evitar que prosperi.
I si s'arriba a debatre i una majoria dels diputats hi dona suport, tampoc obligarà el cap de l'executiu espanyol a sotmetre's a aquest mecanisme.
