Què és la sensibilitat central: quan la toxicitat invisible causa un dolor "que crema"

A la bossa de mà, la Gemma Plana hi duu dos aparells que indiquen quanta radiació hi ha. Tenen una escala de llumetes. Verdes, tot va bé; vermell, ha de marxar d'on sigui. 

Una setmana abans de fer l'entrevista amb "El matí de Catalunya Ràdio" va haver d'anar a l'estudi per veure si el seu cos podria suportar les radiacions de l'espai. Al cap de 10 minuts, ja va començar a sentir mal als braços.

La prova va durar uns 30 minuts i els efectes li van durar hores. 

"Em va agafar un brot de dolor fort."

Així ho explicava el dia de l'entrevista, en directe des de l'estudi 1 de Catalunya Ràdio. "Quin tipus de dolor?", va preguntar-li Ricard Ustrell.

"Dolor muscular, com si totes les cèl·lules s'inflamessin, com un foc. Un mal que crema". 

Tot i aquest dolor infernal, va considerar que valia la pena tornar a pagar el peatge de passar una estona en aquell estudi per poder explicar als micròfons de la ràdio pública catalana què és i què comporta la malaltia que pateix des de fa dues dècades. 

Un diagnòstic que triga anys

Fa 20 anys, després d'estar un any i mig pràcticament sense poder aixecar-se del llit i de voltar de metge en metge durant uns 5 anys, a l'hospital Clínic li van diagnosticar fibromiàlgia. 

Posteriorment, va derivar en una sensibilitat química múltiple, i més tard s'hi va afegir la sensibilitat electromagnètica. Ara totes aquestes malalties s'apleguen en una de sola: les síndromes de sensibilització central. 

Els afectats triguen de mitjana uns 5 anys a tenir un diagnòstic correcte. 

Un 3% de la població, sobretot dones

Segons dades del Departament de Salut, les síndromes de sensibilització central afecten un 3% de la població, gairebé quatre vegades més les dones que els homes, i la seva freqüència ha anat augmentant en els darrers 10 anys.

Són malalties cròniques que afecten persones de totes les edats i provoquen un gran impacte en la qualitat de vida. 

D'entre les síndromes de sensibilització central, la més freqüent és la fibromiàlgia, que es caracteritza pel dolor crònic a tot el cos. 

També s'inclouen dins d'aquest grup la fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple, que presenta un conjunt de símptomes vinculats a diversos agents i components que es troben al medi ambient, com els ambientadors, els desinfectants o les colònies. 

Com afecta la vida quotidiana? 

La incapacitació que suposa aquesta sensibilització és diferent en cada cas. Pot ser més o menys invalidant, segons cada persona.

En el cas de la Gemma, que té sensibilitat química múltiple i també electromagnètica, només pot portar teixits naturals al 100%. "No pot haver-hi ni un petit percentatge de fibra", explica. I això fa "dificilíssim" trobar roba, a banda de més car. 

A casa, fa dues dècades que va haver de treure el vernís del parquet. I els mobles de fusta no li van bé perquè acostumen a estar envernissats i no ho tolera. La taula de l'escriptori, per exemple, és de vidre. 

Dorm amb un purificador d'aire i ventila la casa de matinada. I si té convidats, ha de demanar-los que es descalcin en entrar i que no es posin desodorant o colònia. 

No tolera aliments que portin pesticides ni altres químics, de manera que tot ha de ser ecològic. I també té "intolerància als medicaments", exposa. 

Viu a Barcelona, però quan hi porta 4 o 5 dies ha de marxar fora. Han decidit llogar una casa fora de la ciutat, però explica que en aquests 20 anys han hagut de canviar 10 cops de casa perquè, per exemple, instal·laven a prop de la casa de lloguer una antena de telefonia i ja no podia viure allà. 

Tampoc pot fer servir el transport públic ni anar a hotels, així que van comprar una autocaravana i se la van arreglar segons les seves necessitats. De manera que així la porten allà on no hi hagi contaminació. 

"Som com el canari de la mina" 

La Gemma Plana assegura que les persones que pateixen sensibilitat als químics i a les radiacions són com els canaris que es feien servir a les mines per detectar la presència de gasos perillosos abans que fossin letals per als miners. 

En aquesta línia, defensa que la seva malaltia és complexa, però que "pot afectar tothom", perquè tots estem exposats a una toxicitat invisible creixent, tal com també defensa la pediatra Elena Codina, responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Què és la toxicitat invisible 

Estem permanentment en contacte amb tòxics? La doctora Codina respon:

"Des que ens llevem fins que anem a dormir. Fins i tot quan dormim, perquè l'aire interior està entre 2 i 5 vegades més contaminat que l'exterior."

Es refereix a l'anomenada toxicitat invisible: cosmètics, sabons o productes de neteja que tenen substàncies "potencialment tòxiques" que, tot i que són legals, "no són innòcues". També a la contaminació de l'aire i a envasos d'aliments, bolquers, joguines o estris de cuina que són derivats del petroli.

I afegeix que, en menor o major mesura, "tothom és susceptible a tenir afectació tòxica".

De fet, des de l'entitat Rezero asseguren que "un 70% de la despesa sanitària es destina a pal·liar malalties cròniques relacionades amb problemes mediambientals", ja sigui per contaminació acústica o per l'exposició diària als químics. 

En aquest sentit, la doctora recomana "renaturalitzar els nostres entorns": evitar els materials plàstics i intentar tornar a com eren les cases dels nostres avis, amb materials naturals com la fusta, el cotó o el lli.

Protegir els més petits

La pediatra posa el focus en els infants, que des que neixen estan massa exposats a la contaminació i als químics i carreguen "una motxilla tòxica" que es pot transformar "en patologies cròniques que van en augment". 

Desaconsella, per exemple, pintar l'habitació o comprar un cotxe nou just abans que hi arribi un nadó. Alerta, també, que les cremes de nadons i els bolquers tenen components tòxics. 

Rezero reclama mesures urgents

Codina és una de les 100 professionals de la salut i científics que signen la declaració "Futur sense tòxics" que es va entregar al setembre al Congrés dels Diputats i al Ministeri de Sanitat per denunciar que "el nostre consum és tòxic". 

És una iniciativa promoguda per Rezero que reclama mesures urgents davant "l'alarmant exposició a substàncies tòxiques derivades del plàstic i altres productes d'ús quotidià". 

El manifest fa referència als estudis que han determinat que els tòxics són presents a l'organisme de gairebé tota la població i a les publicacions científiques, que mostren que "poden contribuir a causar múltiples problemes de salut, per exemple, a alterar el funcionament natural de les hormones".

Assenyalen, per exemple, els disruptors endocrins, "que són substàncies que alteren l'equilibri en el sistema hormonal, contribueixen a causar problemes reproductius i del neurodesenvolupament, diabetis i alguns càncers com els de mama, endometri, ovari, pròstata, testicles i tiroides, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i diverses organitzacions científiques". 

Aquestes són algunes de les peticions que fan als polítics els signants del manifest:

• Compliment del principi de precaució en el disseny i fabricació dels productes.
   
• Transparència d'informació per part de la indústria sobre la composició completa dels productes que entren al mercat.
   
• Estudi i regulació de les substàncies sota un enfocament genèric, és a dir, per grups de substàncies segons estructures i riscos que puguin produir efectes similars, i no de manera individual (una a una) per evitar que la indústria substitueixi una substància prohibida per una altra de característiques molt similars.
   
• Estudi i regulació de les substàncies tenint en compte l'efecte de còctel, la seva possible acumulació en l'organisme i l'exposició continuada, i ja que és el que més s'assembla a la realitat, on les persones estem exposades a múltiples compostos durant tota la vida.