Què és la solució dels dos estats Israel-Palestina i per què és tan difícil que prosperi?

"Crec que hem de deixar de parlar de la pau, del procés de pau, i començar a parlar més concretament del procés de solució de dos estats. Perquè la pau podrien ser moltes paus diferents. De quin tipus de pau esteu parlant? Parlem, doncs, sobre el que volem fer. El que volem fer és construir una solució de dos estats". Amb aquestes paraules l'alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, concretava aquest dilluns la seva proposta per al futur de la guerra de Gaza. 

El full de ruta que debaten els ministres d'Exteriors, proposat per Borrell, és un pla amb 12 punts per aplicar al llarg d'un any, que inclou una conferència internacional de pau. Busca l'estabilització de la zona i passa pel reconeixement dels dos estats amb un fort suport de la comunitat internacional davant de la impossibilitat que hi hagi negociacions bilaterals.
 

És nova, la proposta dels dos estats?

Aquesta solució dels dos estats, però, no és nova. De fet, ens hem de remuntar fins al 1947, quan les Nacions Unides van adoptar aquest principi, però mai el van arribar a aplicar. Aquell any es va votar a favor d'un pla per dividir el mandat britànic de Palestina en dos: els aleshores anomenats estat jueu i estat àrab, amb la ciutat de Jerusalem internacionalitzada.

Aquella proposta incloïa que el 55% del territori fos per a l'estat jueu --tot i que representaven un terç de la població--, una proposta que la part àrab va rebutjar, preocupats pel futur dels àrabs que viurien en un estat jueu.

Immediatament després arriben els enfrontaments i els colons jueus comencen a ocupar territoris assignats als àrabs per Nacions Unides. Israel es declara estat independent el 14 de maig de 1948 i és atacada per una coalició de països àrabs en el que seria la primera guerra araboisraeliana. Com a conseqüència, més de 700.000 palestins es veuen obligats a abandonar casa seva, i es dona pas al que es coneix com a Nakba, "el desastre". 

Qui, anys més tard, també va intentar trobar una solució al conflicte entre israelians i palestins, va ser Yitzhak Rabin, membre del Partit Laborista israelià. L'ultranacionalista jueu Yigal Amir el matava de dos trets el novembre de 1995, i així eliminava, també, que qualsevol proposta de pau pogués prosperar.

Dos anys abans d'aquests fets, Rabin, que aleshores era el primer ministre d'Israel, i Yasser Arafat, el líder de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP) es donaven la mà durant la firma dels Acords d'Oslo, que buscaven assentar les bases per a l'autodeterminació palestina. Tampoc van prosperar. 

Per què ara es torna a parlar d'aquesta proposta?

"La solució dels dos estats, fins ara, no ha prosperat per la manca d'interès de la comunitat internacional. Ara veiem que la situació a Gaza s'està descontrolant i comencen les presses", lamenta en declaracions al 324.cat el president del CIDOB, Antoni Segura. Segura es mostra molt crític també amb la Unió Europea i recela d'aquesta proposta: "(El conflicte) no li cau tan lluny i ens pot esquitxar en qualsevol moment".

Qui també es mostra molt crític amb la proposta és el doctor Akram Loubad, nascut a Gaza i instal·lat a Catalunya fa anys. En declaracions al 324.cat es mostra molt escèptic amb la proposta i considera que "parlar ara d'un estat palestí és una broma".

"No servirà de res (la proposta), perquè la Unió Europea ja ha quedat molt malament davant l'opinió pública", diu, entre d'altres exemples, fent referència al fet que França va prohibir les manifestacions a favor de Palestina, per evitar, deien, aldarulls. També Alemanya i el Regne Unit van prohibir manifestacions a favor de Palestina. Per ell, aquesta proposta és "una cortina de fum".

Segura es remunta als fets del 7 d'octubre, uns fets "inacceptables i que constitueixen crims de guerra". Ara bé, també reconeix la poca operativitat amb què s'intenta acabar amb Hamas. Tot això, diu, "genera consciència internacional" i cada vegada són més les veus que diuen que la causa israeliana "no es pot defensar matant població civil palestina". 

Per Loubad, "no és només un crim de guerra, sinó un genocidi". Una denúncia que també fan països com Sud-àfrica, que va acusar Israel de genocidi davant la Haia. 

Es calcula que ja hi ha més de 25.000 palestins morts a la Franja de Gaza. Una xifra que augmenta cada dia i a la qual cal sumar-hi milers de ferits i desapareguts, la majoria dones i menors d'edat. 

Davant el que Loubad, membre de la comunitat palestina, defineix com a "manca d'empatia" pels milers de morts a Gaza i la "innacció de la Unió Europea", assegura que la proposta dels 12 punts és una "rentada de cara". "Ens sentim molt sols i acompanyats", lamenta. 

La solució dels dos estats no vol dir, només, parlar de fronteres

La solució dels dos estats va més enllà d'un tema purament de fronteres i hi ha altres temes que tocarà abordar, com per exemple, la gestió o fins i tot el possible retorn dels refugiats palestins. No només els actuals, sinó els de 1948, amb la Nakba, o els de la guerra del 1967, la guerra dels Sis Dies. O els colons israelians i els assentaments a Cisjordània.

Josep Borrell planteja ara un "pla integral", segons ha dit a premsa. "Una cosa és reclamar el reconeixement de l'Estat palestí, això és un gest polític que hi ha gent que fa temps que demana, però això no soluciona en conflicte en si", explica en declaracions al 324.cat el president del CIDOB, Antoni Segura. "Hi ha molts serrells", remarca. 

Un dels temes principals serà com abordar la seguretat als dos estats. És per això que es preveu que "aquesta solució dels dos estats, si arriba, no serà immediata, sinó a mitjà termini", reconeix Segura.

De fet, diversos dels 12 punts parlen precisament de com aconseguir aquesta pau. Un element essencial d'aquest pla de pau hauria de ser el desenvolupament de garanties de seguretat sòlides per a Israel i el futur estat independent de Palestina. Condicionades al ple reconeixement diplomàtic mutu i la integració tant d'Israel com de Palestina a la regió. 

El pla de pau ha de combinar i establir els elements centrals d'una pau integral entre les parts en conflicte, respectant les resolucions pertinents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i basar-se en esforços internacionals previs.

Pel costat palestí, Riyad al-Maliki, que dilluns seia amb els ministres europeus per parlar de la proposta del dos estats, sí que defensa aquesta opció, però diu que qualsevol pla ha de començar amb un alto el foc i preveure sancions contra Benjamin Netanyahu.

En canvi, Israel, ja s'ha mostrat en contra de la proposta dels dos estats. És per això que el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha reiterat que és "innacceptable" que Israel es negui a acceptar aquesta solució. També ha afegit que "l'actitud d'Israel ha de ser fermament rebutjada". Unes declaracions que arriben aquest dimarts al vespre davant del Consell de Seguretat de l'ONU. 

Guterres també ha tingut paraules en referència als Estats Units: "Fins i tot amics i aliats d'Israel, asseguts en aquesta taula, han llençat crides clares per donar suport als dos estats". 

Quin rol hi juguen els Estats Units?

Amb tot, aquí és on serà clau el rol de la comunitat internacional, tal com ja s'apunta en aquests 12 punts: en cada pas del desenvolupament del pla de pau, els convocants haurien de consultar al màxim les parts en conflicte. No obstant això, el treball en l'elaboració d'aquest pla hauria de continuar, també en moments en què una part o l'altra no estiguin disposades a participar-hi.

Un cop completat, el pla s'ha de proposar a les parts en conflicte. I, en aquell moment, els estats i les organitzacions internacionals implicades en el procés d'elaboració han d'establir les conseqüències que preveuen per a les dues parts en cas d'assolir un compromís o no.

Per Antoni Segura, president del CIDOB, al capdavall, la solució final està ara en mans dels Estats Units. La Unió Europea no té capacitat per imposar res a Israel, per això és clau el rol que agafin els Estats Units, els únics "amb capacitat d'imposar".

És per això que, "si no s'aconsegueix conduir aquest pla abans del novembre, amb una possible victòria de Donald Trump a la vista, després serà molt difícil aconseguir-ho", conclou des del CIDOB.

"Biden s'ha equivocat i hauria d'haver reaccionat abans", opina Segura. Per ell, la clau està en les eleccions presidencials als Estats Units, previstes pel mes de novembre. "La Unió Europea no es pot imposar, no té capacitat de coacció sobre Israel", remarca. Per això serà important veure qui guanya les eleccions.

"Si guanya Donald Trump, pot desaparèixer la política exterior", lamenta, mentre recorda que "el sud global --els països en vies de desenvolupament-- percep que la política exterior té una doble vara de mesurar segons si es respon a certs interessos o no". 

La població israeliana donaria suport a la solució dels dos estats?

És difícil de saber, però si bé és cert que la població i el país han fet un gir a la dreta i a l'extrema dreta, també hi ha algunes veus crítiques. "Si hi ha garanties de la seguretat d'Israel, que la seva població no correrà perill i s'aplica bé la proposta, podria ser que la població hi acabi donant suport", considera Antoni Segura, president del CIDOB. Un fet similar passa amb els palestins.

La clau està, doncs, en com es garantiria la seguretat i la tranquil·litat de totes dues poblacions. Aquí és on seria de vital importància el rol de la comunitat internacional. 

Ara bé, algunes enquestes no diuen el mateix. Segons la realitzada per Gallup, els israelians ja no donarien suport a la solució dels dos estats. En una enquesta realitzada entre el 17 d'octubre i el 3 de desembre --després de l'atac--, un de cada quatre israelians dona suport a l'existència d'un estat palestí independent, però el 65% s'hi oposen. Encara menys pensen que mai s'aconseguirà una pau duradora entre Israel i els territoris palestins.

Aquests resultats mostren un canvi de tendència comparat amb fa una dècada, quan el doble d'israelians donaven suport a un estat palestí independent (61%), comparat amb els que hi estaven en contra (30%).

Una altra enquesta, aquesta realitzada per Pew Research Center el març de l'any passat --abans de l'atac del 7 d'octubre--, ja assegurava que només el 35% dels israelians pensaven que "es pot trobar una manera perquè Israel i un estat palestí independent coexisteixin pacíficament".

Què diuen els països de la regió? 

Alguns països de la regió estan interessats a mantenir el conflicte obert, com l'Iran, segons apunten des del CIDOB. Però tret d'alguna excepció "radical", la majoria de països donarien suport a la proposta dels dos estats si fos factible.

Però això passaria, una vegada més, per "grans dosis de diplomàcia i implicació dels països, especialment dels Estats Units", remarca Segura.