Què és la UNRWA i per què perilla la seva continuïtat a Gaza?

Seguint l'exemple dels Estats Units, aquest dissabte Alemanya, el Canadà, el Regne Unit, Itàlia, Suïssa, Austràlia, Finlàndia i els Països Baixos han suspès el finançament a l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA) mentre s'investiga si una dotzena dels seus membres a Gaza van participar en l'atac de Hamas el 7 d'octubre.

El pressupost de l'agència es nodreix de donacions voluntàries dels estats membres de l'ONU. El gruix del finançament prové dels Estats Units, Alemanya, la Unió Europea, Suècia i Noruega.

El director de l'agència va prendre la decisió d'acomiadar aquestes 12 persones de forma immediata "per protegir la capacitat de l'agència de subministrar ajuda humanitària" als refugiats. Però això no ha estat prou per aturar la cascada de països que es replantegen l'enviament de fons a aquesta organització que depèn de les Nacions Unides.

Israel insisteix que ells fa anys que alerten que la UNRWA "perpetua la qüestió dels refugiats, obstrueixi la pau i fa de braç armat a Hamas a Gaza". Per això, asseguren que treballen perquè l'organització dependent de l'ONU "no sigui una part del funcionament de la Franja de Gaza un cop acabi la guerra".
 

Què és la UNRWA?

UNRWA són les sigles de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient. Una comunitat, diu l'Agència, de prop de sis milions de persones, gairebé la quarta part de la població refugiada de tot el món.

Són els 5.900.000 refugiats palestins que viuen a la Franja de Gaza, Cisjordània, Síria, el Líban o Jordània.

L'Assemblea General de l'ONU la va crear el 1949, després del primer conflicte entre Israel i els països àrabs que va seguir a la creació de l'Estat d'Israel el maig del 1948. Més de 700.000 palestins van ser expulsats o van fugir de les seves terres amb la creació d'Israel. Aquestes persones i els seus descendents tenen reconegut l'estatut de refugiats.

Des de la UNRWA, 30.000 professionals treballen per proporcionar-los ajuda humanitària, educació, atenció sanitària i accés als serveis socials. En definitiva, garantir aliments, salut i educació a la població refugiada. Una tasca difícil i essencial en temps de pau i impossible en temps de guerra.

En concret, dins la Franja de Gaza i fins a l'inici de la guerra, la UNRWA tenia 13.000 treballadors repartits en vuit campaments, 276 escoles --que atenien més 290.000 estudiants--, 22 centres d'atenció primària i dos centres de formació professional.

Des que va esclatar la guerra i els atacs de l'exèrcit israelià van forçar el desplaçament cap al sud de la Franja de Gaza, l'ajuda de l'Agència per als Refugiats és pràcticament l'única que arriba als camps de refugiats, on centenars de milers de persones sobreviuen amuntegades i en condicions desesperades.

En temps de conflicte, les instal·lacions de la UNRWA serveixen com a refugi als desplaçats. Israel, des del primer dia de la guerra, els ha acusat de protegir i donar cobertura a membres de Hamas. Un argument que ha servit de justificació per als bombardejos que han tingut com a objectiu principal escoles i altres edificis de l'agència a Gaza.
 

Què implica que la UNRWA es quedi sense fons?

En un moment com aquest, en què es calcula que 1,9 milions de palestins, un 85% de la població de Gaza, estan desplaçats per la guerra, la feina de l'Agència per als Refugiats és vital per evitar la crisi humanitària.

L'Agència per als Refugiats de Palestina es finança exclusivament amb les aportacions dels estats. Per això, la interrupció temporal de les aportacions dels Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, Austràlia, el Canadà, Finlàndia, Itàlia, els Països Baixos i Suïssa, que superen el 30% del pressupost total, compromet seriosament la seva continuïtat.

L'Autoritat Palestina ha demanat als països que reverteixin la suspensió i ha recordat que hi ha gairebé dos milions de persones en situació catastròfica a Gaza que depenen d'aquesta agència.