Què és la violència expressiva, un tret que facilita detectar els homicides sexuals

Totes les agressions sexuals són actes delictius i violents; però no tota la violència és igual. Quan els agressors actuen amb una violència que sobrepassa la necessària per cometre el delicte, d'aquesta violència se'n diu que és expressiva i aporta informació. Ens apunta "quin és el propòsit, per què ha estat comesa, què estava buscant aquesta persona" que ha decidit agredir; detalla Rosa Viñas, doctora en Psicologia Clínica per la Universitat de Nebraska-Lincoln amb l'especialitat de Psicologia Forense per la John Jay College de Nova York.

Ira i ànsies de poder

Aquesta violència pot expressar ira, frustració, fracàs, ràbia o ànsies de poder i control. És una violència més impulsiva i algunes vegades és per passar-s'ho bé fent mal. I, fins i tot aquests no són els pitjors. Hi ha un altre tipus d'agressors, més infreqüent, però més perillós: "Són aquells que maten la víctima i que la mort és en si els és gratificant a nivell sexual", especifica Viñas.

Els estudis internacionals que hi ha d'aquest tipus d'agressors demostren que el nivell de reincidència és més elevat i tractar-los també és més complicat. I alhora, si bé per la majoria d'agressors l'edat els resta agressivitat i els rebaixa la conducta criminal, en aquest tipus, aquesta relació no és tan clara. 

Trets sàdics

La doctora en Psicologia fa referència a una característica més:

"Poden tenir trets sàdics i aquests trets són difícils de tractar i són difícils d'avaluar perquè si estan relacionats amb la personalitat, aquestes estructures de personalitat s'arrelen profundament." 

Se'ls anomena homicides sexuals i encara que passin per un judici i arribin a presó, no sempre se'ls detecta com a tals. N'hi ha que passen desapercebuts. D'entre els assassins, representen entre un 1 i un 4%. Són minoritaris, però generen més alarma social.

El primer problema, doncs, és identificar-los. Si no se'ls identifica, un cop al centre penitenciari acaben sotmetent-se a programes de violència generals, no específics per al seu cas i, per tant, menys eficaços. 

El tractament

Superada aquesta fase, tampoc és fàcil avaluar-los perquè "els instruments que serveixen per avaluar altres agressors sexuals presenten errors en aquests agressors".

I el tercer obstacle és la intervenció que se'ls pot fer i els resultats que se n'obtenen. Viñas fa referència a la necessitat que sigui una intervenció "molt individualitzada i que, potser en casos molt extrems, no serà suficient per reduir el risc de reincidència". 

Una de les característiques dels homicidis sexuals és la violència que els agressors exerceixen amb la intenció d'humiliar la víctima, fins i tot actes post mortem de sexualització del cos.

Si bé en alguns homicides sexuals es detecta una violència expressiva, això no passa en tots. Hi ha homicides sexuals que fan servir una violència instrumental, que és la necessària per controlar la víctima i matar-la.

Aquesta última tipologia és encara molt més complicada per identificar-los com a homicides sexuals. Costa més, com també ho dificulten aquells en què "els patrons expressius estan més amagats".