Què és l'acolliment familiar especialitzat? El nou recurs per a menors amb necessitats especials

Existeixen diferents tipus d'acolliment familiar: d'urgència, simple, permanent, especialitzat o de vacances i caps de setmana. Qualsevol persona o família pot acollir, independentment dels seus membres i de la seva tipologia, però, en el cas de l'acolliment especialitzat, s'han de complir una sèrie de requisits.

Què és l'acolliment familiar especialitzat?

Aquesta és una modalitat d'acolliment que va destinada a nens i adolescents de 7 a 18 anys amb problemes de salut mental o de conducta que no poden viure amb la seva família d'origen, ni tampoc beneficiar-se de les altres modalitats d'acolliment familiar vigents.

Malgrat que als centres de la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència on viuen reben l'atenció necessària, resulta complex treballar les qüestions emocionals. En aquest sentit, l'única possibilitat de gaudir d'un entorn familiar és desenvolupant un nou servei específic adaptat a les seves necessitats, com és l'acollida especialitzada d'especial preparació.

Més enllà d'oferir-los la possibilitat de viure en família, la funció d'aquest nou servei d'acolliment especialitzat és també la reparació del dany emocional que han patit aquests infants i adolescents, i per això es necessiten persones acollidores amb uns perfils professionals concrets i amb experiència.

Pla pilot de la Generalitat emmirallant-se en el model de Guipúscoa

L'experiència de Guipúscoa en aquest tipus d'acolliments, on es fan des del 2008, ha estat el model en què s'ha fixat la Generalitat per tirar endavant un pla pilot per avaluar si aquesta nova modalitat d'acollida és factible a Catalunya.

El Departament de Drets Socials i Inclusió assegura que "la cerca de famílies no ha estat fàcil", perquè es busquen professionals que puguin donar resposta a les necessitats de menors amb dificultats especials, i "perquè es tracta d'una decisió important per a les famílies, que necessiten temps per prendre una decisió tan rellevant".

De moment, ja hi ha una desena de famílies que formen part d'aquesta prova pilot, i quatre ja tenen l'infant o adolescent acollit a casa i la Generalitat treballa per donar continuïtat al pla pilot l'any que ve.

Quins són els requisits per acollir?

Tot i que no existeix un perfil predefinit de les persones o les famílies que poden ser acollidores especialitzades, ja que es pot viure sol o en parella, i tenir fills o no tenir-ne, sí que hi ha dos requisits indispensables per poder iniciar el procés: la qualificació i l'experiència.

Caldrà tenir una titulació vinculada amb l'àmbit sanitari, socioeducatiu o sociocomunitari com, per exemple, Educació Social, Magisteri, Infermeria, Medicina, Pedagogia, Treball Social o Psicologia, entre altres.

A més de l'acreditació de la qualificació professional, essencial per intentar reparar el dany emocional de l'infant, també és necessària una experiència pràctica mínima de dos anys que ha d'estar reflectida al Certificat de Vida Laboral que emet la Seguretat Social.

I posteriorment, quan s'hagi completat el procés de valoració psicosocial i s'hagi acceptat la proposta d'acollida, caldrà superar la formació específica que s'imparteix dins del mateix programa d'acolliment especialitzat d'especial preparació.

També es tindran en compte altres aspectes com tenir un habitatge adequat a les necessitats del jove o infant que serà acollit.

Una dedicació plena i remunerada

Quan ja s'ha superat el procés i el període de formació específica, per poder acollir cal destinar el temps a garantir l'atenció del noi o noia amb necessitats especials i seguir rebent formació i assessorament professional per poder anar superant les dificultats que vagin sorgint.

Per això és clau tenir plena disponibilitat. Mensualment, les famílies reben una ajuda econòmica per les funcions que fan, a més d'una prestació per a la manutenció, que oscil·la entre els 496 i els 563 euros.

La família acollidora ha de desenvolupar un pla educatiu especialitzat per facilitar i garantir la comunicació periòdica amb la família d'origen del noi o noia --ja que aquesta s'ha de tenir en compte en tot moment--, a més de treballar conjuntament amb els professionals que participen en el seguiment de l'acollida, i seguir les directrius del pla individualitzat marcades per a cada cas.

"Sempre dic que em trauré un màster. No és el mateix treballar d'educadora social que estar amb ell vint-i-quatre hores, set dies a la setmana."

Ho diu la Judith Castaño Bau. Treballava com a educadora social a Girona, però va decidir deixar la feina i tornar al seu poble, Sant Vicenç de Torelló, per acollir un nen amb dificultats especials que fins llavors vivia en un centre per a infants tutelats.

La Judith recorda que després de rebre formació específica i de conèixer-se en persona van anar quedant, sempre acompanyats, per anar generant vincle, fins que va arribar el moment de conviure junts:

"Va ser molt amb comptagotes, però ell ho va posar bastant fàcil. En tenia ganes i sentia l'emoció d'estar en una casa nova, una habitació nova, on ell va ajudar a triar els mobles."

Ells són una de les prop de deu famílies del pla pilot d'acolliment especialitzat de la Generalitat.

Segons la Judith, a l'infant que viu amb ella "li costen molt els vincles i conèixer gent nova". Per això, manté el contacte amb el seu entorn anterior: "Continua veient els seus amics, i va al centre on vivia abans, o bé l'educador de vegades ve a veure'ns aquí."

A més de la seva formació com a educadora social i la seva experiència, la Judith no para de formar-se contínuament, per això riu quan ho explica: 

"Dic que em trauré un màster perquè són moltes formacions, però van molt bé per dir 'no va tan malament com ens pensàvem' i t'ajuden."

Una formació que es complementa amb trobades o xerrades amb altres famílies acollidores per crear xarxa.

La dedicació de la Judith és, doncs, plena, i per això rep una retribució per fer aquesta tasca. A més, rep el suport d'un equip multidisciplinari que fa un seguiment. Davant de qualsevol problema o dificultat pot enviar un whatsapp o trucar: "et truquen a l'acte i et pregunten com estàs", detalla.

I és que, com recorda la psicòloga Íngrid Gascon, que forma part de l'equip de seguiment de l'acolliment de la Judith, és important fer un acompanyament:

"Es poden disparar un munt de pors, d'inseguretats, llavors la nostra tasca és acompanyar-los a afrontar totes aquestes dificultats."

Tot plegat per poder reparar el dany emocional de l'infant, dia a dia, en una nova llar, però sense perdre de vista d'on ve, ja que el contacte amb la família biològica es manté i també es té molt en compte.