L'aporofòbia o odi als pobres, un fenomen invisibilitzat malgrat ser al Codi Penal

Barcelona acull aquests dies el segon Congrés Internacional d'Aporofòbia, l'odi als pobres. El terme, que prové del grec --aporo vol dir "sense recursos"--, engloba les discriminacions i les violències que pateixen les persones pobres i sense sostre pel sol fet de ser-ho.

Des del 2021, l'aporofòbia és considerada un delicte, tipificada al Codi Penal com un tipus de discriminació d'odi. Però les denúncies són tan minses que les estadístiques són absolutament simbòliques, perquè la majoria de les víctimes no acaben denunciant les vexacions ni les agressions.

Només a Barcelona ciutat, segons un recompte fet per la Fundació Arrels, hi dormen al ras cada dia almenys 1.300 persones, un 12% més que l'any passat. És la xifra més alta que s'ha computat fins ara.

Tot i aquest indicador, no hi ha dades acurades sobre els casos d'aquest tipus de violència. El fet de no tenir un domicili fix i haver d'acudir a un jutjat on els faran deixar al carrer les seves pertinences són qüestions que els en dissuadeixen.
 

Un fenomen invisibilitzat

La fiscal delegada de Barcelona per delictes d'odi, Marta Glòria López Català, explica que la vergonya o la mandra per poder complicar-se la vida també influeix en la decisió de no denunciar, de manera que sovint no hi ha proves solvents.

A més, apunta que també es tracta d'una discriminació difícil de provar perquè poques vegades l'atac va acompanyat d'insults que facin referència a la situació personal de sensellarisme.

"En el cas de l'aporofòbia, no se solen dir expressions com 'sensesostre de merda'. Se solen dir insults, sense anar acompanyats de cap adjectiu que posi de manifest que s'ha escollit aquesta persona per raó de la seva situació personal i econòmica. És difícil de provar justament per això."

Malgrat ser víctimes recurrents d'humiliacions, vexacions i fins i tot agressions, els atacs contra aquest col·lectiu moltes vegades s'acaben tipificant com a aporofòbia per "descartar", com admet la fiscal.

"Si el sensesostre no coneixia prèviament els agressors i hi ha un atac que no té cap altra possible motivació, no podem més que inferir que ha sigut per raó d'aporofòbia", explica.

A la memòria del 2023 d'aquest servei de la Fiscalia només consten dos escrits d'acusació per aporofòbia i una sentència condemnatòria, unes dades que no representen ni la punta de l'iceberg.

Rosario Endrinal: un cas a la memòria

Molts anys abans que aquest delicte es tipifiqués, el 2005, hi va haver un assassinat amb les característiques d'aporofòbia a Barcelona que va colpir especialment l'opinió pública.

El desembre d'aquell any, tres joves van cremar viva dins d'un caixer una persona sense llar, Rosario Endrinal. En aquell cas les càmeres de la sucursal bancària van ser clau i va quedar clar que la mataven com a màxim exponent de la vexació i de la humiliació d'una persona pobra.

A dos dels atacants els van condemnar a disset anys de presó cadascun. Un tercer implicat, en ser menor d'edat, va tenir una condemna més laxa, de vuit anys d'internament.

Va quedar provat que va agafar un bidó de dissolvent d'una bastida d'una obra, i amb l'ajuda d'un home major d'edat, el va abocar sobre Rosario, per llançar-li després una cigarreta encesa. Tots tres ja estan en llibertat.

Cada cop més gent viu al carrer

Una de les persones sensesostre que atén la Fundació Arrels és l'Agustí, un barceloní de 71 anys de casa bona vingut a menys. Va dilapidar les rendes i l'herència i amb 60 anys es va trobar sense cap recurs i al carrer.

Explica que va sentir molta impotència en veure's "sense un duro": "Em va caure el món a sobre". I apunta que el fet de trobar-te al carrer és una experiència tan demolidora que és fàcil "entrar en depressió o caure en la droga".

Va començar dormint a la Rambla en un banc, assegut. Des de llavors, passa algunes temporades al carrer perquè hi ha moments en què disposa d'algun recurs com ara una habitació compartida o un alberg.

Aquest estiu, explica, va ser víctima d'una agressió, quan dormia prop d'El Molino. De matinada, un grup de joves li van clavar un cop al cap.

"Em deien: 'Espavila! No t'adormis, que som a Barcelona!' Clar, era un tracte vexatori. Eren nanos de 18 o 20 anys que es ficaven amb la gent que dormia al carrer."

Va presentar la denúncia a la policia i va anar a declarar al jutjat i ara el cas està pendent de judici.

Tot i això, Eva Hobeich, cap del departament jurídic d'Arrels Fundació, remarca que aquest tipus d'actes discriminatoris no sempre poden acabar als tribunals.

"Com a forma de discriminació veiem molts casos que no necessàriament han de tenir entitat penal. Des d'Arrels, acompanyem persones que viuen al carrer i veiem molts casos, situacions i actituds vers aquestes persones que tenen un contingut discriminatori per aporofòbia. Però no sempre arriben al rang de delicte."

Precisament aquest divendres a Barcelona clourà la segona edició internacional d'"Aporofòbia o rebuig a la pobresa" on s'analitzarà a fons el fenomen i de quina manera es pot abordar.