Què és l'"exempció lingüística" de l'escola valenciana, la norma que branden PP i Vox

Com era previsible, les primeres paraules del nou conseller d'Educació del País Valencià han fet saltar totes les alarmes dels defensors de l'ensenyament en català.

José Antonio Rovira ha proposat "algunes modificacions" que, a la pràctica, farien que el català deixi de ser llengua vehicular a l'ensenyament, que desaparegui a les escoles i instituts de les vuit comarques considerades castellanoparlants.

Es tracta de l'Alt Palància, la Plana d'Utiel, el Racó d'Ademús, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans, la Canal de Navarrés i el Baix Segura.

En aquesta zona, l'anterior govern havia intentat estendre-hi l'ús escolar del valencià a través d'una mena d'immersió lingüística que va topar amb l'oposició dels tribunals i que només es va poder acabar implantant amb una llei, la de plurilingüisme, que ara està en qüestió.

Es tracta de vuit comarques on la llei d'ús i ensenyament (del 1983) preveu l'exempció d'estudiar l'assignatura de valencià, mentre que la llei de plurilingüisme impulsada pel govern de Ximo Puig hi preveu una quota de com a mínim el 25% de l'ensenyament en aquesta llengua, cosa que el nou conseller ha qualificat d'"incongruència".

Segons ha explicat Rovira, ara es vol fer un "plantejament global" per fer una reforma de la llei que parteixi del "dret dels pares a triar l'educació que volen per als seus fills".

En quina llengua s'ensenya al País Valencià?

La llei de plurilingüisme preveu que, arreu del País Valencià, un 25% de les classes de les escoles i instituts es facin en castellà, un 25% en valencià i d'un 15 a un 25% en anglès. Els consells escolars decideixen en quin idioma s'imparteix la resta del temps.

D'aquesta manera, l'anglès només pot arribat al 25%, però el valencià o el castellà poden arribar al 60%.

Amb la llei a la mà, el valencià no hauria de quedar mai per sota del 25%, però sí que hi ha un article que obre una escletxa per eliminar-lo del tot.

El text permet ajornar l'aplicació del mínim del 25% de valencià per adaptar-se al fet que, sobretot a les comarques del sud, hi havia instituts on els professors no tenien competències per fer les assignatures en aquesta llengua.

De fet, en comarques com el Baix Segura hi ha hagut manifestacions importants contra el valencià.

Què és l'exempció?

És una norma que s'aplica a les comarques considerades castellanoparlants, on els alumnes poden demanar no cursar valencià ni examinar-se'n.

D'aquesta manera, pràcticament tots decideixen prescindir del valencià tan bon punt arriben a batxillerat i es queden amb una assignatura menys.

El govern dels socialistes i Compromís, a través dels assessors lingüístics, intentava explicar a les famílies d'aquests territoris la importància que els seus fills coneguessin les dues llengües. 

A través d'aquests assessors --que l'actual govern qualifica d'adoctrinadors i ha dit que els pensa eliminar-- van aconseguir que a primària la majoria d'alumnes es matriculessin de valencià. Però quan arribaven a batxillerat deixaven l'assignatura, i era una assignatura menys per al selectiu.

Al conjunt del País Valencià, a aquesta exempció s'hi acullen 7.000 alumnes: un 1,1% d'ESO i un 8,8% de batxillerat.