Què es mou a la COP27? Llums i ombres de la primera setmana de la conferència pel clima

La governança del clima la fan els estats sobirans amb compromisos voluntaris. 193 estats es troben cada any per parlar de com fer-ho i de quins compromisos assumeixen. Els convoca l'ONU, aquest any en la vint-i-setena ronda, la COP27, que es reuneix a Egipte des de diumenge passat i fins a finals de la setmana que ve.

La reunió mou 40.000 persones, entre representants dels estats, funcionaris de l'ONU, científics, periodistes, ONG, empresaris i serveis logístics. És com una fira gegant, en què perquè algú et presti atenció cal destacar molt.

La COP27 se celebra a Sharm al-Sheikh, una ciutat turística del mar Roig rodejada de centenars de quilòmetres de desert. Aquí els assistents han conegut la duresa del desert, amb dificultats per accedir a aliments i begudes de qualitat, una situació habitual a Egipte, un país pobre de 95 milions d'habitants que ha de fer la transició a la sostenibilitat.

La complexitat de la COP27 ja es va veure abans de començar, quan més de 400 jets privats hi van transportar l'elit dels estats. L'excepció va ser John Kerry, l'enviat pel clima dels Estats Units, que hi va anar en un vol comercial.

El to inicial el va marcar António Guterres, secretari general de l'ONU, sintetitzant sense eufemismes la situació que documenta la ciència:

"La lluita per un planeta habitable es guanyarà o es perdrà en aquesta dècada. El planeta s'acosta ràpidament als punts d'inflexió que faran que el caos climàtic sigui irreversible."

La COP27 va començar millor del previst. Hi havia risc que la reclamació dels països vulnerables d'afegir a les converses el tema del pagament per danys i pèrdues ocasionats per les emissions dels desenvolupats, degenerés en retrets, però després de 40 hores de converses prèvies es va acceptar incloure el tema.

Compliment dels compromisos del 2021?

És una de les primeres coses que fan les COP: veure fins a quin punt els estats han complert els compromisos de l'any anterior, que per l'Acord de París del 2015 han de ser creixents. En començar la COP27, la situació dels principals compromisos és:

• Reducció d'emissions (NDC): dels 193 països només 24 han millorat els seus objectius.
• 0% emissions el 2050 (Net zero): el 2021 ho van acceptar 74 països, des d'aleshores s'hi han compromès 7 més, alguns de destacats, com Indonèsia i Sud-àfrica.
• Finançament: dels 100.000 milions de dòlars anuals amb què des del 2020 els països desenvolupats han d'ajudar els no desenvolupats, el 2022 encara falten en 17.000, segons l'OCDE. Segons Oxfam, només se n'han mobilitzat 21.000.
• Metà: el 2021 les emissions van batre un nou rècord.
• Desforestació: es considera un objectiu "buit" de contingut per les tendències actuals.

Emissions, com abans de la pandèmia

Les emissions del 2022 porten a un augment d'un 1%, impulsades principalment pel repunt de l'aviació.

Les tendències actuals porten a superar el llindar de seguretat del 1,5 ºC a finals d'aquesta dècada. Es considera que per sobre del 1,5 ºC l'escalfament es realimentarà, i serà molt difícil d'aturar per part dels humans.  

La Xina i els Estats Units reprenen les converses

Una de les millors notícies de la COP del 2021 va ser el compromís dels Estats Units i la Xina de cooperar per accelerar la transició verda aquesta "dècada decisiva". Tot anava bé fins que aquest estiu la Xina va interrompre les converses arran de la visita de Nancy Pelosi a Taiwan.

"Nancy Pelosi va envair la sobirania xinesa i va ferir els sentiments del poble xinès. Això anava en contra de l'esperit del compromís conjunt", ha dit Xie Zhenhua, l'enviat pel clima de Xina. Però dijous, a la COP27, Xie Zhenhua va dir que Pequín i Washington estaven mantenint "converses informals".

Xie Zhenhua i John Kerry són molt més que els enviats especials pel clima de la Xina i els Estats Units. Tots dos tenen una llarga trajectòria personal de fort compromís pel clima, i són vells col·laboradors en els esforços per frenar l'escalfament global, per exemple en l'arquitectura de l'Acord de París del 2015.

Frenar el metà?

És el més urgent, perquè genera un fort escalfament els primers anys després de les emissions, que estan creixent, i ens aboca a superar l'1,5 ºC a finals d'aquesta dècada.

El 2022 les emissions de metà han batut un rècord impulsades principalment per l'assecament dels aiguamolls, que genera metà quan la matèria orgànica es descompon fora de l'aigua. Les principals fonts d'emissions són l'agricultura i la ramaderia industrials, i les infraestructures de la indústria del carbó, el petroli i el gas.

La Xina n'és el principal emissor, principalment per la mineria de carbó i l'agricultura, i a la COP27 ha anunciat un pla per frenar l'augment d'emissions de metà. Xie Zhenhua, en una mostra d'humilitat, ha dit que "la capacitat de la Xina per controlar les emissions de metà continua sent feble" i que l'enfocament actual se centra en "objectius preliminars", com millorar la capacitat de monitoratge. Una humilitat útil per comprendre la situació que seria també necessària entre els polítics occidentals.

Aliances per avançar?

Una altra de les bones notícies de la COP del 2021 van ser les més de 80 aliances d'estats, empreses, regions i ciutats per cooperar en la transició, sense esperar el consens general. A la COP27 se n'estan preparant de noves.  

El Brasil, el Congo i Indonèsia volen crear una organització per protegir les selves tropicals, que són crucials per frenar la catàstrofe climàtica i protegir la biodiversitat. Els tres països tenen el 52% dels boscos tropicals primaris que queden al món. Les conserves s'han impulsat arran de l'elecció de Lula.

Hi ha moltes altres iniciatives, sovint promogudes per John Kerry, com les dels sectors marítim i del ciment; la de catalitzar capital privat per la transició conjuntament amb la Fundació Rockefeller i el Bezos Earth Fund; o la crida conjunta dels Estats Units i el Regne Unit als sectors de la soja i la ramaderia per evitar noves desforestacions.

Deutes pendents

El finançament és un tema clau, perquè sense progrés en el finançament els països no desenvolupats no confiaran en els desenvolupats i l'esforç col·lectiu fracassarà.

Els països desenvolupats es van comprometre el 2009 a ajudar a finançar la transició dels no desenvolupats, ja que són els desenvolupats qui han generat el problema. El 2015 ho van signar a París: 100.000 milions de dòlars anuals des del 2020. El 2021 només n'havien aportat un terç.

El 2022 només 5 cinc països han augmentat els seus compromisos de finançament. 100.000 milions de dòlars equivalen a 37 dies de beneficis del sector del petroli i del gas, dels últims 50 anys. Una idea que s'ha plantejat a la COP27 és un impost del 10% sobre els beneficis dels combustibles fòssils.

A banda, el nou concepte de danys i pèrdues pels danys ocasionats als no desenvolupats, s'obre pas. Fins ara era un tema tabú pels països desenvolupats. Escòcia va ser el primer que va proporcionar diners per aquest concepte, de seguida s'hi va afegir la regió belga de Valònia, i poc després Dinamarca i Alemanya.

A la COP27 s'hi han afegit Àustria i Nova Zelanda.

Impactes encara majors?

Hi ha 1.600 milions de persones al món que viuen en zones molt afectades per la crisi climàtica, especialment a Àsia, Orient Mitjà, Àfrica i Amèrica Central, i l'adaptació sense fi és un mite, que es farà més difícil a partir d'1,5 ºC, destaca un informe de dijous.

La crisi climàtica també impacta amb força en l'economia dels països més pobres i molts estan en risc de fallida financera. Achim Steiner, cap de desenvolupament global de l'ONU, alertava dijous que "hi ha 54 països que són susceptibles d'incompliment de pagaments, i si tenim més xocs, més augments dels tipus d'interès, encariment dels préstecs, de l'energia i dels aliments, veurem que moltes d'aquestes economies no podran pagar". Això impactaria en les finances mundials i retardaria, encara més, l'acció climàtica.

Els governs del Regne Unit i d'Egipte van encarregar per a la COP27 un informe sobre les necessitats financeres climàtiques dels països no desenvolupats. L'informe, coescrit per Nicholas Stern, autor del primer gran informe sobre el tema el 2006, calcula que el 2030 els països en desenvolupament necessitaran, per finançament climàtic, 2 bilions de dòlars anuals.

I això com es paga?

La complexitat l'expressava sense embuts fa pocs dies Frans Timmermans, el cap climàtic de la UE: "Siguem sincers: molts dels nostres ciutadans a Europa no compraran aquest argument de pagar per danys i pèrdues perquè les seves preocupacions estan lligades a la seva pròpia existència, en aquesta crisi energètica, alimentària, inflacionista."

Com desfer el nus financer?

Reformant el sistema financer global.

La idea plana des de fa temps i aquest any ha agafat volada. Hi ha contribuït, David Malpass, president del Banc Mundial, especialment amb unes declaracions al setembre contra la despesa climàtica.

A la COP27 està agafant força la idea d'una reforma radical de les institucions financeres internacionals (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional i altres bancs de desenvolupament) per posar-los al servei de l'emergència climàtica. La idea és dirigir les inversions internacionals i mobilitzar gran quantitat de capital privat.

La proposta més sòlida, que ja ha rebut el suport de França, l'articula Mia Mottley, la primera ministra de Barbados. Un personatge inesperat, com sempre fa el futur quan arriba amb grans canvis.

És raonable pensar que no hi ha millor inversió econòmica que aquella que garanteixi que el planeta es manté habitable. Pensar el contrari és de bojos.