Què és un ecocidi, el delicte que entitats ecologistes volen incorporar al Codi Penal

El debat sobre l'ecocidi ha arribat al Parlament de Catalunya. Entitats ecologistes i per la justícia climàtica han demanat als partits catalans una proposició de llei al Congrés per reconèixer l'ecocidi com un delicte al Codi Penal. Una iniciativa internacional que ja apliquen alguns països europeus.

A la moció que han traslladat als diputats, denuncien que "malgrat les contínues demandes de la societat civil, la destrucció de la naturalesa queda impune de forma reiterada". La moció ha estat aprovada amb els vots del PSC, Junts, ERC, En Comú Podem i la CUP. 

Què és l'ecocidi?

L'any 2021, un grup d'experts internacionals van proposar una definició jurídica d'ecocidi perquè es tipifiqui com un delicte al mateix rang dels crims de guerra o de lesa humanitat. I, com a conseqüència, s'incorpori a l'Estatut de Roma, el tractat que regeix el Tribunal Penal Internacional. 

La definició va ser impulsada per la campanya internacional Stop Ecocide, amb presència a l'estat espanyol.

Ecocidi: "Qualsevol acte il·lícit o arbitrari perpetrat sabent que existeix una probabilitat substancial que causi danys greus que siguin extensos o permanents al medi ambient".

La clau de la definició és que siguin actes "il·lícits i arbitraris" per considerar-ho ecocidi, és a dir, que una activitat provoqui "uns danys excessius" en relació amb els guanys socials i econòmics previstos inicialment. Els danys, a més, han de ser "canvis molt adversos" tant pel medi ambient com a la vida humana, de caràcter irreversible o que no es puguin reparar en un termini raonable.

Dos anys després, la definició d'ecocidi no s'ha incorporat a la legislació internacional: requereix una majoria d'almenys dos terços dels països signants de l'Estatut de Roma. El problema és que algunes potències mundials (la Xina, els EUA, l'Índia o Rússia) no subscriuen el tractat o directament no reconeixen el Tribunal Penal Internacional.    

En canvi, alguns estats, com Bèlgica, França i els Països Baixos, sí que han introduït l'ecocidi al seu ordenament jurídic, amb penes de presó de fins a 30 anys i multes milionàries per als autors.

Quin és l'origen?  

La paraula comparteix arrel amb el concepte "genocidi" --la voluntat d'exterminar parcialment o totalment un grup humà--. Ajunta el prefix "eco" (oikos, 'casa' en grec) i el sufix "cidi" ('matar' en llatí).

Personalitats com el primer ministre suec, el socialista Olof Palme, assassinat el 1986, van utilitzar aquest terme per denunciar l'ús de l'agent taronja en la guerra química dels Estats Units al Vietnam.

Es calcula que tres milions d'hectàrees de cultius i selva van quedar contaminades pel vessament d'aquest herbicida, a més de provocar afectacions a tres milions i mig de vietnamites.

L'any 2008, una advocada escocesa, Polly Higgins, va fer revifar el debat sobre els crims mediambientals i va fundar Stop Ecocide.

Quins desastres mediambientals són ecocidis?

A falta d'una legislació específica d'ecocidi al món, el concepte ha guanyat pes i ha contribuït a endurir les lleis sobre delictes mediambientals. Per exemple, a Espanya es demanen penes de presó per als responsables de la degradació del Mar Menor.  

En aquest "ecocidi a càmera lenta", com ho qualifiquen els impulsors de la campanya Stop Ecocide, hi intervenen una successió d'actes il·legals com l'explotació de pous, vessaments tòxics, així com la negligència de les administracions per aturar-ho. Els danys als 73 quilòmetres de costa, són, en gran part, irreversibles.   

Altres episodis com el "desastre de Doñana", que va suposar la contaminació del sòl i l'aigua i la mort de nombroses espècies --25 anys després, l'empresa responsable, Bolidén, es nega a pagar les indemnitzacions--, o el vessament del Prestige (2002) encaixarien en la definició d'ecocidi.

També es consideraria ecocidi el vessament de petroli de British Petroleum al golf de Mèxic, que va provocar danys greus al mar i a les economies dels territoris afectats.

O la desforestació de l'Amazones a favor de cultius de cereals i la ramaderia, que ha provocat la destrucció d'ecosistemes vitals i el desplaçament de comunitats indígenes.

Actualment, tots aquests casos, siguin provocats per una negligència o per una acció deliberada, no es poden jutjar com a ecocidis pel dret internacional.

Mentre no es reguli, molts delictes continuaran impunes al món, com denuncien les organitzacions ecologistes. I preocupa, sobretot, que no hi hagi una legislació comuna en un escenari de crisi climàtica.

Per què Espanya no incorpora l'ecocidi?

Tot i que la legislació contra els delictes mediambientals s'ha endurit en els darrers anys, Espanya és la principal infractora de les normatives europees en aquesta matèria.

L'estat espanyol acumula 24 procediments oberts de Brussel·les. A més, la Comissió Europea l'ha amenaçat d'obrir-ne un de nou si finalment es legalitzen els regadius de Doñana, com ha aprovat el govern del PP i Vox a Andalusia.

Altres advertiments de Brussel·les tenen a veure amb la mala qualitat de l'aire a Barcelona i Madrid, i per excedir els nivells de diòxid de nitrogen entre 2018 i 2019.  

Segons expliquen els promotors de Stop Ecocide, un dels problemes de la persecució dels delictes mediambientals és la lentitud dels procediments judicials.

En molts casos, és complicat atribuir la responsabilitat personal del delicte --un requisit del dret penal-- quan es tracta d'empreses o administracions implicades.

Per exemple, en el cas del Prestige, el judici mediambiental més gran de la història d'Espanya, només hi va haver una sentència condemnatòria. Va ser per al capità del vaixell, pel delicte de desobediència a l'autoritat. Cap dels directius empresarials i els polítics implicats van rebre cap condemna pel desastre ecològic.

D'altra banda, quan s'actua a través de procediments administratius, el procés pot arribar a un punt mort. És el cas de l'hotel il·legal El Algarrobico, al Cabo de Gata (Cadis): tot i acumular desenes de sentències que n'ordenen la demolició, l'hotel continua dret.