Què és un genocidi, el crim de tots els crims: Israel n'està cometent un a Gaza?

Hi ha una cova en l'extrem del continent europeu, la cova de Gorham de Gibraltar, que, segons alguns antropòlegs, és l'escenari de la conclusió del primer genocidi comès per l'Homo sapiens. Allà i en alguns indrets de Finisterre (Galícia) s'han trobat les restes més recents de l'Homo Neandertal, datades fa 40.000 anys. Allà hi van viure els últims de la seva espècie, arraconats fins a la seva desaparició pels Sapiens, més intel·ligents i segurament més despietats, com s'ha demostrat. Això sí, no se sap si van eliminar-los de manera deliberada o de manera indirecta.

Just el mateix debat que hi ha ara per definir si Israel està duent a terme una política genocida a la Franja de Gaza. I és que com en altres crims de guerra i crims contra la humanitat, és imprescindible demostrar que l'autor té la intenció de destruir un grup humà concret d'una manera planificada. 

La paraula genocidi es deu a Raphael Lemkin, un professor polonès d'origen jueu que havia abandonat el seu país fugint de l'Holocaust. El 1944 va publicar el seu llibre "Axis Rule in Occupied Europe", on va exposar totes les atrocitats comeses per Hitler per exterminar al poble jueu. En aquesta obra, Lemkin va establir el terme genocidi a partir del substantiu grec "gens", que vol dir "raça o poble", i del sufix llatí "-cide", que significa "matar".

La primera vegada que es va incloure el terme en el dret internacional va ser a l'acta d'acusació dels judicis de Nuremberg, on es va al·ludir al delicte de la manera següent: "Genocidi deliberat i sistemàtic mitjançant l'exterminació de grups ètnics i nacionals perpetrada contra la població civil dels territoris ocupats amb la intenció de destruir ètnies, sectors de població i grups nacionals ètnics i religiosos".

La clau són els adjectius "deliberat" i "sistemàtic". Evidentment, això posa el llistó molt alt per acusar algú de genocidi. És per això que la llista de genocidis -diguem-ne certificats- és tan curta.
 

Genocidi dels Hereros i Names. Namíbia (1904-1907)

1 milió de morts

El perpetrat contra els herero i els names és considerat el primer genocidi del segle XX. El conflicte va començar quan aquests dos pobles es van rebel·lar contra els colons alemanys que havien pres el control del territori i va esclatar una guerra entre la potència europea i la població local.

Els alemanys, superiors en nombre i armament, van provocar una massacre sense precedents a la zona. Als presoners els van obligar a fer treballs forçosos, els van matar de gana, van enverinar els pous i els van abandonar al desert on van morir a conseqüència de la deshidratació.

Genocidi Armeni. Anatòlia. (1915-1923).

1 milió de morts

El genocidi armeni és negat sistemàticament per Turquia. Actualment, és reconegut explícitament per 24 països, encara que Espanya segueix sense fer-ho.

Més enllà dels terribles traumes del genocidi, en què van desaparèixer la meitat dels armenis de l'imperi otomà, la diàspora armènia continua, estimada en uns vuit milions de persones, perpetrat a Turquia fa un segle: 8 milions de morts.
 

L'Holocaust. Europa (1941-1945)

4-6 milions de morts

El genocidi de tots els genocidis és l'holocaust o Shoah, els orígens dels quals cal buscar-los en l'odi racial als jueus a l'Europa del segle XIX, als quals es va estigmatitzar com a grup de caràcter antisocial i responsables de tots els mals de la Humanitat.

Tot això va assolir el seu moment més àlgid i dramàtic a l'Alemanya nazi, amb totes les lleis de segregació racial i la posterior "solució final" per al tema jueu entre el 1941 i el 1945.

L'holocaust constitueix, possiblement, el crim col·lectiu més rellevant de la història de la humanitat, amb més de sis milions d'assassinats, és a dir, l'extermini de les tres quartes parts dels jueus europeus.
 

El Samudaripen. Europa (1941-1945)

500.000 morts

Contemporani de la Shoah s'emmarca el genocidi de mig milió de gitanos, també a les mans de les autoritats nazis, arribant en alguns països a l'assassinat del 90% de la població gitana.

Aquest silenciat genocidi, el Samudaripen, ha estat reconegut recentment per les autoritats alemanyes i per la Unió Europea.

Cambodja (1975-1979)

2 milions de morts

Durant el règim maoista de Pol Pot s'estima que van morir dos milions de cambodjans, un quart de la població, sota una política d'uniformitat ètnica, que va suposar l'assassinat de diferents minories i l'erradicació, de pas, de tota la població urbana, acusada de mestissa i intel·lectual.

La població va ser traslladada a camps de treball rurals, separant famílies senceres, on eren sotmesos a extenuants jornades, que van provocar la mort de centenars de milers de persones per malalties, esgotament i malnutrició.
 

El genocidi de Ruanda (1994)

800.000 morts

Després d'anys de planificació, el clan hutu de Ruanda va executar la solució final per eliminar el clan tutsi. Una característica pròpia d'aquest genocidi és que es va perpetrada en només tres mesos del 1994 sense que hi hagués pràcticament reacció dels països occidentals.

Els tutsis supervivents han de conviure necessàriament als mateixos territoris que els seus botxins hutus per les condicions geofísiques i d'escassa extensió del país, cosa que planteja un greu problema de superació del trauma.
 

La massacre de Srebrenica. Bòsnia-Hercegovina (1995)

8.000 morts

Emmarcada en la llarga successió de conflictes interètnics ocorreguts després de la caiguda del Mur de Berlín i la descomposició del bloc socialista a l'Europa Central.

Entre 1992 i 1995 es van cometre nombrosos crims de guerra o crims contra la Humanitat als Balcans, però l'únic que ha estat qualificat de crim de genocidi pel Tribunal Penal Internacional de la Haia va ser la massacre de Srebrenica, en què es van assassinar, amb una clara finalitat de purificació ètnica, més de 8.000 bosniomusulmans.

El genocidi dels jazidites. Iraq (2014)

50.000 morts

Va consistir en l'eliminació d'aquesta minoria religiosa mil·lenària ubicada al nord de l'Iraq, per part del moviment integrista Estat Islàmic.

Els seus responsables van envair el seu territori històric, assassinant els homes, violant les dones i raptant els nens, enrolant-los a les seves unitats militars perquè reneguin de la seva identitat.
 

Gaza (2023)

L'ONU ha expressat preocupació pel que passa a Gaza. Hi ha divisió d'opinions: uns necessiten proves de la premeditació, d'altres creuen que és un genocidi de manual perquè Israel està utilitzant una força desproporcionada amb la intenció calculada de destruir un grup ètnic.

I es basen en aquestes paraules del president Herzog: "Una nació sencera és responsable de la situació. No és cert que els civils no en fossin conscients, que no en sabessin res."

Herzog va rectificar dies després. Com tots els crims, només poden ser jutjats a posteriori i analitzant les proves, però la matança de civils palestins i el seu desplaçament fa planejar l'ombra de la ignomínia sobre un país, Israel, nascut com a reparació de la ignomínia.