Què és una vaga de lloguers i quines conseqüències pot tenir per als inquilins

La manifestació del Sindicat de Llogateres d'aquest dissabte, 23 de novembre, al centre de Barcelona és un bon termòmetre del grau d'indignació de la ciutadania amb les administracions per les dificultats de tenir accés a un habitatge digne. Sobre la taula, hi ha mesures per posar al mercat més habitatges públics, per aconseguir més implicació en les solucions del sector privat, però també mesures de pressió dràstiques, com una eventual vaga de lloguers.

La iniciativa és polèmica. Per a alguns, és un camí possible i urgent per exigir que es compleixi el dret constitucional de tenir un sostre a un preu assequible; per a d'altres, és una il·legalitat que pot augmentar els desnonaments i col·lapsar la via judicial.

Hi ha, també, qui alerta de les conseqüències negatives que podria comportar per a l'economia espanyola. Què hi ha, de cert, en tot plegat?

Una pràctica més freqüent del que sembla

A Catalunya, les vagues de lloguers com a protesta pacífica no són noves. N'hi ha hagut des de finals del segle XIX, passant per la Barcelona dels anys trenta i dels anys setanta --aquestes últimes, amb experiències menys documentades-- i recentment, durant la pandèmia de la covid-19, quan s'hi van afegir més de 16.000 persones a tot l'Estat, segons dades del Sindicat, que aleshores va organitzar una caixa de resistència per assumir les despeses dels impagaments massius.

Segons explica al "Catalunya nit" Irene Sabaté, antropòloga social, etnògrafa i membre de l'Observatori DESCA, es tracta d'una "pràctica bastant normalitzada en contextos en què hi ha majoria de llogaters", com passa als Estats Units, per fer front no als petits propietaris sinó als grans tenidors.

"És una arma que existeix i que és bastant imminent que es produeixi"

A llocs com a la ciutat de Nova York, el llogater es pot autoreduir la mensualitat si hi ha un incompliment del contracte per part del propietari. Es considera una vaga parcial deixar d'abonar allò que s'ha hagut d'invertir a arreglar desperfectes en cas que el propietari no se n'hagi fet càrrec.

Un dret no reconegut, un gest contra els grans tenidors

En ple debat sobre aquesta qüestió, ja hi ha qui ho està posant en marxa. Al juny, més de 900 inquilins de deu blocs de Madrid propietat del mateix fons d'inversió van anunciar una vaga perquè consideraven que se'ls havien imposat clàusules abusives als contractes. Alguns van passar dels 900 euros al mes als 1.200 i, fins i tot, en alguns casos, es van enfilar als 1.600 euros.

Ara, el Sindicat de Llogateres de la capital espanyola ha denunciat el fons, que es diu Nestar-Azora, perquè s'avingui a negociar col·lectivament una solució per a tots els veïns afectats. 

Aquest exemple, en què tots els pisos pertanyen a la mateixa empresa, és una de les principals vies a seguir a l'hora de plantejar-se aquest tipus de protesta que, a diferència de l'àmbit laboral, no és un dret reconegut legalment. Per això, Sabaté avisa que s'ha d'organitzar molt bé, "avaluant-ne els riscos i les conseqüències". 

"Es buscarà mostrar el poder que poden tenir les llogateres i llogaters quan es planten col·lectivament, i això és més fàcil que passi davant dels grans tenidors", argumenta Sabaté.

L'arquitecte i urbanista David Bravo admet que precisament per la manca de cobertura legal, es tracta "d'una situació valenta, perquè és il·legal": "No tindríem caps de setmana si fa moltes dècades no hi hagués hagut gent que hagués fet coses il·legals per aconseguir drets".

Risc de desnonament

L'advocat Alejandro Fuentes-Lojo alerta que sumar-se a la vaga pot tenir conseqüències greus, que pot acabar en un desnonament. Segons explica, i d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, deixar de pagar una sola mensualitat o endarrerir-se a l'hora d'abonar els diners pot ser "causa resolutòria del contracte d'arrendament".

Conscients d'aquesta situació, el Sindicat de Llogateres admet a l'ACN que en cap cas pot ser un acte de desobediència individual, sinó d'un gest col·lectiu en què la clau és ser "prou gent perquè qui hagi de patir per les conseqüències siguin els rendistes i no els llogaters".

De moment, encara no s'ha concretat res.

L'impacte en l'economia

Un estudi recent de l'Observatori del Lloguer de la Fundació Lloguer Segur --lligada a una empresa del sector immobiliari que es dedica al cobrament de les rendes-- i de la Universitat Rei Joan Carles apuntava que un impagament generalitzat del 40% dels llogaters espanyols suposaria una pèrdua de 18.580 milions d'euros l'any, una reducció de l'1,69% del producte interior brut. En aquesta línia, també asseguren que es perdrien 1,12 milions de llocs de treball, amb un impacte de 140.000 milions.

En aquest context, la possibilitat de comprar un pis no és una alternativa al lloguer per a moltes persones. El metre quadrat a Catalunya ja val 2.300 euros de mitjana, segons dades del govern espanyol, un increment del 5% en un any. És el preu més alt des de principis del 2009.

La demarcació més cara és Barcelona, amb un preu mitjà de gairebé 2.700 euros, però on més s'han encarit és a Tarragona, un 6%, fins als gairebé 1.500 euros el metre quadrat de mitjana.