Què està canviant a Alemanya: l'exèrcit federal inicia un llarg procés de transformació

Una de les tasques pendents que tots i cadascun dels ministres de Defensa alemanys de les últimes dècades han anat guardant al calaix és la transformació de la Bundeswehr, l'exèrcit federal. De fet, la institució militar alemanya és una patata calenta en un país reprimit militarment per raons històriques.

Ara, però, Alemanya compta amb un ministre molt motivat. Es tracta del socialdemòcrata Boris Pistorius, que va aterrar a Berlín fa tot just 14 mesos rellevant la seva desastrosa antecessora, protagonista de nombroses relliscades.

Pistorius va arribar per fer el que ningú s'havia atrevit a fer fins ara: transformar l'exèrcit i fer-lo "eficient per a la guerra".

Com funciona ara l'exèrcit alemany?

Els àmbits d'actuació de l'exèrcit federal alemany, fundat el 1955, estan estrictament limitats. Dins del territori de la República Federal d'Alemanya només es pot desplegar en situacions d'emergència per catàstrofe o en un cas d'amenaça extrema a l'existència de la mateixa RFA.

Com a "exèrcit parlamentari", ha d'obtenir l'aprovació de la cambra baixa alemanya, el Bundestag, abans de participar en una intervenció militar. A l'exterior, només actua sota el paraigua de l'OTAN, la Unió Europea o les Nacions Unides.

Amb el pas dels anys, certes situacions s'han anat normalitzant. Per exemple, cada vegada és més habitual la presència de soldats de permís uniformats --sense armes-- que viatgen pel país utilitzant la xarxa ferroviària.

També és habitual veure cartells de publicitat militar als carrers de les ciutats alemanyes. Les campanyes de captació de soldats s'han intensificat, tot i que sense l'èxit desitjat. Actualment, la Bundeswehr compta amb 180.000 soldats operatius. L'objectiu és assolir els 205.000 durant els pròxims 7 anys.
 

La proposta per reformar l'exèrcit

El ministre federal de Defensa, Boris Pistorius, sense entrar en gaires detalls, ha presentat el seu projecte de transformació, acompanyat pel secretari d'estat i l'inspector general de l'exèrcit.

A través de la fusió d'alguns alts comandaments, es pretén dotar l'exèrcit federal de més agilitat i capacitat de reacció en cas de necessitat, i també de simplificar la interlocució amb els quarters generals de l'OTAN, situats a 700 km a l'oest de Berlín.

Fins ara, la Bundeswehr ha rebut 50.000 milions d'euros extraordinaris sobre el seu pressupost, la meitat dels promesos pel canceller Scholz. Però li continuen faltant soldats, submarins, drons i fusells per tenir la capacitat intimidatòria desitjada pel ministre.

La patata calenta de la reintroducció d'un tipus de servei militar obligatori --encara per definir, tot i que probablement semblant al suec-- encara està per veure.

Pistorius n'és un ferm partidari, a diferència del canceller, que prefereix saber cap on bufa el vent. La qüestió encara és un debat en estadi prematur, però forma part també d'un procés de transformació que pot portar l'exèrcit i també la societat alemanya per camins plens d'incerteses.

Què està canviant?

Amb la tensió en augment arran de la guerra d'Ucraïna, la Bundeswehr ha anat guanyant legitimitat entre l'opinió pública a Alemanya i el govern tripartit socialdemòcrata-ecologista-liberal que lidera el canceller, Olaf Scholz, ha esdevingut un dels executius més militaristes que es recorden d'ençà de la reunificació.

D'ençà de l'inici de la invasió russa hem observat una evolució constant del discurs militar del govern alemany. Primer va ser la condemna, relativament enèrgica. Després la contribució a l'ajuda militar, molt tímida. El primer que va oferir Scholz a l'exèrcit ucraïnès van ser 20.000 cascs de l'antic exèrcit comunista alemany (la Nationale Volksarmee) que l'exèrcit tenia emmagatzemats. La iniciativa va ser rebuda com un escàndol.

Més endavant es faria un salt endavant. Primer, amb l'enviament d'armament rovellat, també de l'NVA, i posteriorment, ja en coordinació amb la resta de socis europeus, Alemanya començaria a enviar material de qualitat i en molts casos nou de fàbrica.

La despesa en ajuda militar a Ucraïna s'acabaria disparant fins al punt que Alemanya ha esdevingut el segon donant mundial després dels Estats Units a la causa ucraïnesa.
 

Els tabús històrics i l'ambient bel·licista

Però tot té la seva velocitat i els tabús històrics no són fàcils de superar, com també s'ha pogut observar en la guerra de Gaza, on Alemanya continua enviant armament a Israel i ajuda humanitària a Palestina simultàniament.

A Ucraïna va costar enviar-hi els preuats tancs Leopard, però encara hi ha reticència a enviar-hi els míssils de creuer Taurus, també de fabricació alemanya.

Si en el cas de Gaza l'actitud té a veure amb la culpa --l'Holocaust encara pesa sobre la consciència col·lectiva i institucional--, en el d'Ucraïna té a veure amb la por. Fer un pas més del compte podria desviar l'inquilí del Kremlin del guió.

Però, en paral·lel, a Alemanya també s'hi ha construït un relat tan perillós com delicat de legitimació de la guerra. Primer, com dèiem, des de les condemnes enèrgiques parlamentàries. Les manifestacions al carrer "per la pau" o "en contra de la guerra" van convertir-se ràpidament en manifestacions antirusses amb lemes més agressius que pacifistes i el convenciment de la "guerra justa" es va apoderar de bona part de l'opinió pública.

El relat oficialista no difereix del que s'ha vist a la resta d'Occident. Però tot evoluciona i després de dos anys de guerra es comença a veure un cert esperit crític, tot i que encara tímid, en l'àmbit polític.

La irrupció d'un nou partit nascut al voltant de Sarah Wagenknecht, una de les líders de L'Esquerra (Die Linke), apunta que portarà aire antibel·licista al Bundestag. L'establishment la considera prorussa perquè és la manera de neutralitzar-la. De la mateixa manera que a cada campanya electoral s'equipara l'extrema dreta amb l'extrema esquerra.

Però una cosa, òbviament, no té a veure amb l'altra. No oblidem que la ultradretana Alternativa per a Alemanya, principal partit de l'oposició, també és crítica amb la guerra i en aquest cas sí que s'han posat de manifest les sospites sobre connexions entre l'AfD i el règim de Putin.

En qualsevol cas, serà apassionant veure com evolucionen les coses fins a les pròximes eleccions regionals previstes per a la tardor a Saxònia i Turíngia. La qüestió militar se situa al capdamunt de l'agenda política i la transformació de la Bundeswehr implica moltes coses.