Els líders europeus marquen perfil davant Trump i debaten si han d'enviar tropes a Ucraïna

Cimera d'emergència europea a París. Davant la rapidesa amb què Donald Trump s'està movent, sobretot pel que fa a Ucraïna, els líders de França, Espanya, Alemanya, Itàlia, Polònia, Dinamarca i el Regne Unit s'han trobat aquest dilluns a l'Elisi en una reunió en què també han acudit representants de la Unió Europea i de l'OTAN.

L'objectiu de la trobada, qualificada d'"informal" per part del govern francès, que fa d'amfitrió, era acostar-se a una posició conjunta pel que fa a les negociacions de pau a Ucraïna. Tot plegat, dies després que els Estats Units i Rússia decidissin deixar fora Europa de les converses de pau i a les portes de la reunió d'alts representants de Washington i Moscou a Riad, a l'Aràbia Saudita, aquest dimarts.

Els països reunits a París han debatut sobre l'enviament de tropes europees en missió de pau a Ucraïna. Però no hi ha hagut acord. Alguns, entre els quals hi ha el Regne Unit, els Països Baixos, França o Suècia, hi estarien disposats, mentre que d'altres com Alemanya, Polònia o Espanya ho consideren inadequat. 

En canvi, en el debat a mitjà termini hi ha hagut més consens: cal que els països europeus reforcin els exèrcits i gastin més en defensa. En la mateixa línia del que va defensar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la Conferència de Seguretat de Múnic d'aquest cap de setmana: que la inversió europea en defensa passi del 2% actual al 3% del PIB.

Perquè, de rerefons, hi ha una inquietud clara: veure com els Estats Units estan apartant Europa. Malgrat que, abans de l'inici de la cimera, Macron ha parlat per telèfon uns vint minuts amb el president dels Estats Units, Donald Trump, la fredor entre Washington i Brussel·les sobre el futur d'Ucraïna és un fet. Per això, un dels missatges que ha sortit de la reunió d'aquest dilluns és que cal que Europa participi d'unes hipotètiques negociacions de pau.

"Sí, és sobre Ucraïna, però també és sobre nosaltres", ha escrit abans de la trobada Von der Leyen en un missatge a X:

El format reduït de la cimera, batejada com a trobada "informal" per l'Elisi, respon al fet que es tracta de converses preliminars i, també, a la necessitat d'agilitzar les converses. Una reunió dels 27 faria molt més complexa la negociació, en part per la presència de països més propers a Moscou, com Hongria.

Els efectes d'un hipotètic enviament de tropes

La presència dels soldats europeus a Ucraïna hauria de facilitar que l'hipotètic acord que permeti aturar la guerra sigui respectat.

L'enviament d'aquesta missió de pau mostraria el compromís europeu amb Ucraïna i també amb els Estats Units, que ja han dit que no aportaran soldats a aquesta missió de pau, tot i que sí que estan disposats a enviar-hi ajut militar.

A més, dificultaria una nova ofensiva de Rússia, que hauria d'agredir tropes europees si decidís reactivar el conflicte.

Els Estats Units, però, ja han avisat que si Rússia ataqués soldats de pau europeus no es podria invocar l'article 5 del tractat de l'OTAN, segons el qual l'Aliança ha d'intervenir en cas d'agressió a un dels seus membres.

Ja abans de la cimera informal de París, el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, s'ha mostrat disposat a enviar soldats britànics a Ucraïna "si és necessari".

A la sortida de la reunió, Starmer ha demanat als Estats Units que proporcionin el "suport" per assegurar que Rússia no torni a atacar Ucraïna i ha reiterat la disposició de considerar el desplegament de forces de pau britàniques en territori ucraïnès per assegurar la pau:

"Europa ha de desenvolupar el seu paper i estic disposat a considerar la possibilitat de comprometre forces britàniques sobre el terreny juntament amb altres si s'arriba a un acord de pau durador. (...) Però hi ha d'haver un suport dels Estats Units, perquè la garantia de seguretat dels Estats Units és l'única manera de dissuadir eficaçment Rússia de tornar a atacar Ucraïna".

El percentatge del PIB que els països europeus destinen a defensa és l'altra gran qüestió que planava sobre la reunió de líders europeus.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha recriminat als països europeus de manera reiterada que la seva despesa militar li sembla insuficient, i ha exigit que augmentin les partides que dediquen a defensa i a l'OTAN. Al gener, el president nord-americà va exigir que els països membres invertissin el 5% del seu PIB en defensa.
 

Sánchez: "Hem d'aprofitar l'oportunitat de la pau per reforçar el projecte europeu"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut després de la cimera d'urgència per fer una defensa del projecte europeu. Des de l'ambaixada espanyola a París, Sánchez ha dit que la Unió Europa està en "un moment definitori" i ha defensat que, si s'obre la possibilitat d'obrir converses per a la pau a Ucraïna, s'han d'aprofitar per reforçar el projecte de la UE: 

"Ara que s'obre l'oportunitat de la pau, hem d'aprofitar-la perquè es reforci el projecte europeu". 

Sánchez ha demanat que un possible acord de pau a Ucraïna no suposi un "tancament en fals" del conflicte, sinó que suposi "una pau justa i duradora". Això passa, segons el cap de l'executiu espanyol, per una pau que reforci el dret internacional, l'ordre multilateral, el respecte a la integritat territorial i a la sobirania de les nacions. 

Sánchez ha reivindicat que Kíiv encara necessita "el suport de la comunitat internacional i, en particular, d'Europa". En aquest sentit, ha reclamat "la participació activa" tant d'Ucraïna com de la UE en les negociacions: 

"Parlar de la independència i la pau a Ucraïna també és parlar de la pau europea: són dues cares de la mateixa moneda". 

"Encara estem en guerra", ha insistit Sánchez en diverses ocasions quan li han demanat sobre l'enviament de tropes europees en missió de pau a Ucraïna, un debat que considera que és "prematur".

D'aquesta manera, s'ha alineat amb les tesis del canceller alemany, Olaf Scholz, o el primer ministre polonès, Donald Tusk, que també han defensat que ara no és el moment d'obrir aquest debat.

Sobre la proposta de permetre que els estats incompleixin el sostre de dèficit per reforçar la seguretat amb despesa en defensa, el president espanyol ha dit que "és positiva", però no n'hi ha prou. Per Sánchez, cal "articular mecanismes mancomunats" per finançar aquesta despesa, similars als que es van posar en marxa per afrontar la pandèmia de la covid.

Pau a Ucraïna "amb fortes mesures de seguretat" 

Tant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, com el del Consell Europeu, António Costa, han dit que Ucraïna "mereix" una pau que en respecti "la independència, la sobirania i la integritat territorial" i que estigui protegida per "fortes garanties de seguretat". 

Tots dos líders s'han mostrat partidaris d'un "augment de la defensa a Europa". 

Costa i Von der Leyen tenen previst reunir-se aquest dimarts amb el general Keith Kellogg, l'enviat especial del president dels Estats Units per a Ucraïna i Rússia. Des de Múnic, el cap de setmana, Kellogg va reiterar que la UE no tindrà cap seient a la reunió entre els Estats Units i Rússia sobre el final de la guerra a Ucraïna. 

Per la seva banda, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha assegurat que Europa està "preparada i disposada" a fer un pas endavant i "liderar" les garanties de seguretat per a Ucraïna, així com invertir "molt més" en defensa. 

Reivindicar Europa davant l'actitud dels Estats Units

Donald Trump s'ha marcat l'aturada de la guerra a Ucraïna com una de les fites dels seus primers mesos de presidència.

Per això, el govern del fa poc elegit president nord-americà està mantenint converses amb Rússia i amb Ucraïna aquests dies, però sense tenir en compte la Unió Europea.

De fet, la trucada entre Trump i Vladímir Putin de la setmana passada es va fer sense cap mena d'avís ni consulta a Europa.

Una posició que, d'altra banda, comparteix al cent per cent el govern rus.

El ministre d'Exteriors de Putin, Serguei Lavrov, s'ha referit als països europeus en les darreres hores d'aquesta manera: "No sé què farien a la taula de negociació".

El govern rus només reconeix com un interlocutor vàlid els Estats Units, l'altra gran potència mundial, l'única a la qual Putin permet parlar-li de tu a tu.

Que els Estats Units hagin girat l'esquena a Europa en les converses de pau suposa un canvi de paradigma en les relacions entre els dos grans blocs occidentals.

Europa veu com el seu gran aliat de l'altra banda de l'Atlàntic, amb qui estan lligats militarment i geopolíticament a través de l'OTAN, la menysté en un moment crític en què s'està negociant la pau en una guerra que té lloc al seu propi continent.

Aquesta cimera d'urgència és també, doncs, una trobada per avaluar aquesta nova situació i, fins i tot, teixir lligams debilitats els darrers anys com el del Regne Unit post-Brexit, a la recerca de la imatge d'una certa unitat europea.
 

Rússia i els Estats Units es troben a l'Aràbia Saudita

La cimera de París és el tret de sortida d'uns dies de molta activitat diplomàtica sobre el conflicte ucraïnès. 

Aquest dimarts, representants russos i dels Estas Units es troben a l'Aràbia Saudita. El ministre d'Afers Exteriors de Putin, Serguei Lavrov i l'assistent del president Putin, Iuri Uixakov, han viatjat aquest dilluns a Riad, la capital de l'Aràbia Saudita, per trobar-se amb una delegació d'alts representants nord-americans.

La delegació nord-americana l'encapçala el secretari d'Estat --la màxima autoritat en política exterior--, Marco Rubio, que viatja amb el conseller de Seguretat Nacional, Mike Waltz, i l'enviat especial al Pròxim Orient, Steve Witkoff.

Donald Trump va dir diumenge que s'involucraria el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en les negociacions de pau. Tot i això, Ucraïna --com Europa-- no ha estat convidada a participar en la trobada de Riad.

D'altra banda, després de la trucada de la setmana passada entre Putin i Trump, els dos mandataris podrien trobar-se cara a cara "molt aviat".

També els pròxims dies hi haurà una trobada entre el primer ministre britànic, Keir Starmer, i Trump, segons ha informat Downing Street. En l'actual context, el Regne Unit vol jugar un paper de pont entre els Estats Units i la UE.