Cascos blaus de Guatemala assisteixen en l'evacuació de personal de l'ONU pels enfrontaments a Goma
Cascos blaus de Guatemala assisteixen en l'evacuació de personal de l'ONU pels enfrontaments a Goma (Reuters/Arlette Bashizi)

Què està passant al Congo i què hi té a veure el genocidi de Ruanda del 1994

El grup rebel tutsi M23 assegura haver pres Goma, però el govern congolès ho desmenteix i acusa Ruanda d'haver-li declarat la guerra

Actualitzat

El grup rebel tutsi de la República Democràtica del Congo M23 assegura que ha pres el control de Goma, un important pol de transport a l'est del país, ric en minerals valuosos per a la indústria tecnològica mundial.

El govern congolès i l'ONU, així com països com França, el Regne Unit i els Estats Units, acusen Ruanda de donar suport a l'M23 amb milers de soldats del seu exèrcit.

Almenys nou soldats sud-africans i quatre cascos blaus han mort en els enfrontaments.

El govern del Congo nega que l'M23 hagi aconseguit controlar Goma i assegura que manté el domini sobre infraestructures clau, com l'aeroport. 

Segons les Nacions Unides, encara s'estan produint combats a diversos punts de la ciutat.

Els enfrontaments entre l'M23 i el govern congolès s'ha endurit els darrers mesos a l'est del país, i ha provocat el desplaçament d'unes 400.000 persones segons les Nacions Unides.
 

Per què Goma?

Goma és la capital de la província de Kivu Nord, a l'est del Congo, una regió que pren el nom del llac Kivu i que fa dècades que es troba immersa en un conflicte militar.

La mateixa ciutat de Goma es troba a la riba del llac i limita amb Ruanda a l'est.

Kivu Nord és una regió rica en minerals com l'or, l'estany, el coure o el coltan, necessari en la fabricació de telèfons mòbils i de bateries de cotxes elèctrics.

Diversos actors combaten militarment pel domini de la zona i el control de les mines i l'extracció dels materials.

La ciutat de Goma és clau per la seva proximitat amb les mines i per la seva situació geogràfica.

Hi ha almenys 400.000 persones desplaçades pel conflicte armat a Kivu Nord (Reuters/Aubin Mukoni)

Què hi té a veure el genocidi de Ruanda

No es pot entendre el conflicte actual a l'est del Congo, especialment el grup rebel M23, sense el context del genocidi hutu contra els tutsis durant la guerra civil a Ruanda.

El 1994, després de l'assassinat del president hutu Juvénal Habyarimana, els grups extremistes hutus van accedir al poder amb la intenció d'exterminar la minoria tutsi.

En 100 dies, els hutus extremistes van dur a terme un genocidi sobre els tutsis en el qual es calcula que va morir entre mig i un milió de persones.

El juliol de 1994, el Front Patriòtic de Ruanda (FPR) --tutsi-- va aconseguir guanyar la guerra civil al país i accedir al poder, on encara es manté avui.
 

Exili hutu per por de la revenja tutsi

L'ascens al poder dels tutsis, després del genocidi contra la seva població, va fer témer represàlies entre els hutus.

Per això, es creu que un milió d'hutus van deixar Ruanda i es van refugiar a Zaire, l'actual República Democràtica del Congo.

Entre els hutus desplaçats al Congo hi havia, també, les Forces Democràtiques d'Alliberament de Ruanda (FDLR), un dels grups militars responsables del genocidi contra els tutsis.

La presència dels perpetradors del genocidi contra els tutsis del país veí fa que la minoria tutsi que hi ha al Congo, els banyamulenge, se senti amenaçada.

A més, el govern ruandès, tutsi, acusa el Congo de col·laborar amb l'FDLR hutu.
 

Què és l'M23?

L'M23, és un grup armat tutsi que afirma que té l'objectiu de protegir els tutsis del Congo.

Es va fundar tres anys després de la signatura d'un tractat de pau al Congo (23 de març de 2009) que preveia la inclusió dels membres d'un grup rebel tutsi en la societat, l'exèrcit i la política congolesa.

El 2012, excombatents d'aquest grup i altres soldats van considerar que l'acord no s'havia complert i es van organitzar en el Moviment 23 de març (o M23), anomenat així per la data de la signatura del tractat.

Aquell mateix any van expandir-se en nombre i territori fins a arribar a controlar Goma, però la contraofensiva del govern del Congo i de soldats de les Nacions Unides va acabar amb la seva expulsió del país.

El 2022, l'M23 va reprendre la seva activitat militar a l'est de la República Democràtica del Congo i des de principis del 2025, els enfrontaments entre l'M23 i l'exèrcit congolès s'han intensificat.

Les Nacions Unides han evacuat el seu personal no essencial de Goma (EFE/EPA/Moise Niyonzima)

Què hi diu Ruanda i la comunitat internacional?

El govern congolès acusa Ruanda de donar suport a l'M23 i d'haver enviat soldats del seu mateix exèrcit al Congo per ajudar la milícia.

Per això, el govern del Congo considera que Ruanda li ha declarat la guerra.

Les Nacions Unides, França, el Regne Unit i els Estats Units també afirmen que l'exèrcit ruandès està enviant tropes per combatre amb l'M23.

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha demanat que Ruanda retiri els seus soldats del Congo.

A més, les Nacions Unides han evacuat tot el seu personal no essencial de Goma.

A la regió, el president de Kenya, William Ruto, ha explicat que els governs congolès i ruandès han accedit a participar en una cimera dimecres.

El líder de Kenya, país que actualment presideix la Comunitat de l'Àfrica Oriental --de la qual la República Democràtica del Congo i Ruanda són membres--, ha fet una crida al cessament de les hostilitats. 

ARXIVAT A:
Àfrica
Anar al contingut