Què explica els pitjors resultats de PISA? De la manca d'inversió a l'ús de la tecnologia

El rendiment acadèmic dels alumnes catalans ha tingut una davallada dràstica en els últims tres anys en matemàtiques, ciències i lectura, tal com revela l'informe PISA, el primer que es publica després de la pandèmia.

Catalunya recula més que la resta de l'Estat i obté els pitjors resultats de la història, un fet que el Departament d'Educació atribueix en part a un biaix en la mostra de centres que han fet la prova, ja que assegura que hi estan sobrerepresentats els centres d'alta complexitat.

Però els experts apunten a altres factors per explicar aquests resultats tan dolents.

Manca d'inversió?

La pandèmia ha influït en els resultats, però també pesen les raons de fons, com la manca d'inversió. Així ho exposa el professor de Pedagogia de la UB Enric Prat: 

"En 15 anys no hem recuperat les retallades. Jo diria que tenim els resultats que ens mereixem. Si invertim poc, al capdavall tindrem pocs resultats." 

En un sentit similar es pronuncia el sindicat CCOO, que posa de manifest que a Catalunya s'inverteix actualment el 3,82% del PIB. Des de CCOO, reclamen que sigui un 6%.

En aquesta línia, el sindicat també lamenta que a Catalunya "hi ha les ràtios més altes de tot l'Estat per grup classe".

El govern diu que els nouvinguts estan sobrerepresentats en l'informe PISA

Per la seva banda, el secretari de Transformació Educativa del Departament d'Eduació, Ignasi Garcia Plata, assenyala que Catalunya és un dels territoris amb més complexitat social en relació amb l'estat espanyol i la resta de països de la Unió Europea i l'OCDE. Aquesta complexitat va vinculada, diu Garcia Plata, a la pobresa i a un alt percentatge de població nouvinguda.  

En aquest sentit, el secretari de Transformació Educativa assegura que, en la mostra de centres enquestats per elaborar l'informe PISA, en l'edició d'aquest 2022 hi ha una "representació excessiva de centres amb complexitat".  

Si a Catalunya l'alumnat de complexitat se situa en el 15%, en la mostra agafada per fer l'informe PISA és del 24%, mentre que en l'edició del 2018 va ser del 14%. 

El govern té el "convenciment" que una línia d'actuació prioritària ha de ser als centres de més complexitat. 

Diferències segons la classe social?

Per la seva banda, el cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, ha lamentat al programa "Tot es mou" que l'informe PISA mostri que "s'estan eixamplant les desigualtats de resultats de rendiment entre els col·lectius afavorits i desafavorits".

I aposta per mirar de reduir "el gap educatiu entre rics i pobres" i lluitar contra la segregació escolar que hi ha a Catalunya. 

"Tenim un sistema educatiu molt vulnerable i hem vist com, si hi ha una crisi econòmica o una pandèmia, s'esmicola tot", afegeix Alegre.

El mòbil distreu l'alumnat?

En l'informe PISA, l'OCDE apunta a un possible mal ús de les tecnologies digitals com a explicació dels mals resultats generals a la vuitantena de països analitzats. Ara bé, estableix una gran diferència entre les d'ús educatiu, que poden afavorir els objectius pedagògics, i les que distreuen, que tenen l'efecte exactament contrari. 

"Els estudiants que van fer servir una hora al dia eines digitals per aprendre han obtingut 14 punts més en matemàtiques. Però utilitzar la tecnologia de manera excessiva o per oci, com l'ús del mòbil, sembla que està associat amb més mals resultats", assenyala el director d'Educació i Competències de l'OCDE, Andreas Schleicher.

Fins a quin punt hi ha influït la covid?

Els mals resultats són generalitzats arreu dels països de l'OCDE, si bé a Catalunya la caiguda encara és més dràstica.

En aquest sentit, l'analista sènior de l'informe PISA Daniel Salinas ha dit que seria "simplista" atribuir els resultats a la covid. 

"La covid simplement va intensificar una trajectòria negativa que venia des del 2018."

Val a dir que en matemàtiques la mitjana de l'OCDE ha caigut 15 punts, una caiguda sense precedents a la història de PISA, ja que no havia baixat mai més de quatre punts. En aquest sentit, des de l'OCDE recalquen que els mals resultats, sobretot els de matemàtiques, ja eren una tendència general al marge de la pandèmia. 

Pel que fa als resultats d'Espanya, el secretari d'estat d'Educació, José Manuel Bar, ha destacat: "És cert que tots hem caigut, però aquí la caiguda ha estat més lleu que al conjunt de països de l'OCDE." 

"De vegades ens hem confós amb la innovació radical"

L'analista i cap de projectes en la Direcció d'Educació i Competències de l'OCDE, Anna Pons, apunta que cal analitzar les grans reformes que han tingut un impacte en el sistema educatiu català en els últims deu anys: 

"De vegades ens hem confós buscant aquella innovació radical, aquella utopia educativa. Certament, això s'ha de pensar, però sobretot necessitem apostes que millorin el sistema. I, aquí, una peça clau són els docents." 

En aquest sentit, l'analista de l'OCDE valora positivament els esforços per estabilitzar les plantilles, però subratlla la necessitat de millorar les condicions del personal docent.

I suggereix que, a tall d'exemple, podria ser útil l'observació a l'aula dels docents que fan alguns països asiàtics --que estan al capdavant del rendiment acadèmic, segons PISA--. És a dir, visites als docents per "donar-los feedback sobre com fan la seva feina".

Sigui quin sigui el motiu de la debacle, els mals resultats de l'informe PISA, assenyalen els experts, demanen actuacions immediates i també sostingudes. I és que els fruits en educació sempre es recullen a llarg termini.