Què fa la UNRWA i què implica que Israel n'hagi prohibit les operacions al país

El Parlament israelià, la Knesset, ha aprovat aquest dilluns dues lleis que prohibeixen les operacions al país de la UNRWA, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient.

La normativa, que entrarà en vigor d'aquí tres mesos, ja ha rebut la resposta de l'agència, que ho considera "un precedent perillós" i ha qualificat la llei de "càstig col·lectiu" per als palestins.
 

Què és la UNRWA?

L'any 1950, l'ONU va crear l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient. Des de fa gairebé 75 anys, dona serveis socials als refugiats palestins que viuen a la Franja de Gaza, Cisjordània, el Líban, Síria o Jordània. Molts d'aquests refugiats són descendents dels centenars de milers de desplaçats per la creació de l'estat d'Israel, l'any 1948.

Actualment, té més de 30.000 treballadors i presta serveis a cinc milions de refugiats palestins. Proporciona ajuda humanitària, educació, atenció sanitària i accés als serveis socials a la població refugiada per tal de garantir-los aliments, salut i educació. 

El pressupost de l'agència es nodreix de donacions voluntàries d'estats membres de l'ONU.
 

Què suposa la decisió del Parlament israelià?

Amb la primera llei que s'ha aprovat aquest dilluns, Israel impedeix que la UNRWA pugui operar a Jerusalem Est, la part àrab de la ciutat, que està ocupada per Israel des del 1967.

Israel va annexionar-se aquest territori unilateralment l'any 1980, una decisió no reconeguda per la comunitat internacional. A Jerusalem Est, l'agència ofereix serveis com educació i salut en camps de refugiats.

Què passarà a Gaza i Cisjordània?

La segona llei aprovada per la Knesset prohibeix a qualsevol institució d'Israel tenir cap contacte amb la UNRWA. Això busca dificultar l'activitat de l'agència tant a la Franja de Gaza com a la Cisjordània ocupada.

Sense la coordinació amb Israel, a la UNRWA li serà molt complicat poder treballar a Gaza o Cisjordània a causa de la manca de visats o permisos d'entrada. El govern israelià no facilitarà la coordinació fins ara existent amb l'exèrcit ni tampoc processarà pagaments a través d'entitats bancàries del país.

Quines conseqüències humanitàries pot tenir la decisió?

"La UNRWA és la columna vertebral de les operacions humanitàries a Gaza". Així va definir-la el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, el mes de gener passat.

De fet, a Gaza, la immensa majoria de la població depèn de la UNRWA per sobreviure. Segons l'agència, sense l'organisme uns 660.000 infants de la Franja perdrien l'única entitat capaç de continuar amb la seva educació i posarien en risc el futur de "tota una generació".

El comissionat de la UNRWA, Philippe Lazzarini, ha dit en un comunicat que la prohibició "aprofundirà en el sofriment dels palestins, especialment a Gaza, on la gent ha passat un any de pur infern".

Lazzarini ha aclarit que la prohibició israeliana "no privarà els palestins de la condició de refugiats, protegida per una resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides".

De què acusa Israel a la UNRWA?

"Els treballadors de la UNRWA que participen en activitats terroristes contra Israel han de retre comptes", ha dit el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, després de l'aprovació de les lleis.

Fa mesos que Israel té l'Agència de l'ONU per als refugiats palestins en el punt de mira. Assegura que més de 2.000 treballadors de la UNRWA, prop d'un 10% de la plantilla, tenen vincles amb Hamas, tot i que no ha presentat proves que ho demostrin.

També creu que els centres educatius de l'agència, que han patit diversos bombardejos durant la guerra, inciten a l'odi contra l'estat hebreu.

El govern israelià ha acusat 12 treballadors de la UNRWA d'haver participat en els atacs del 7 d'octubre. Aquesta acusació va fer que 18 països, entre els quals els Estats Units, Alemanya, França o el Japó, anunciessin la retirada de fons a l'agència. Posteriorment, en trobar que les acusacions d'Israel no eren prou consistents, la majoria de països van reprendre l'ajuda. Els Estats Units, però, encara no ho han fet.

L'agència va obrir una investigació interna, va apartar els 12 empleats i va acabar expulsant-ne 9 que considera que "haurien pogut estar implicats" en els atacs. L'exèrcit israelià també ha afirmat que Hamas va utilitzar la seu de l'ONU a Gaza.

Què n'opinen les potències occidentals?

Hores abans que el Parlament israelià aprovés les dues lleis, els ministres d'Exteriors d'Alemanya, Austràlia, el Canadà, Corea del Sud, França i el Regne Unit havien expressat una "profunda preocupació" per si les lleis tiraven endavant i havien demanat a Israel que complís "les obligacions internacionals" i permetés a la UNRWA dur a terme les seves operacions.

Després de la votació a la Knesset, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha alertat que la legislació "corre el risc de fer impossible la feina essencial de la UNRWA per als palestins, posant en risc tota la resposta internacional a Gaza i la prestació de serveis essencials de salut i educació a Cisjordània".

Pel que fa als Estats Units, Matthew Miller, portaveu del Departament d'Estat, ha instat l'executiu israelià a "aturar la implementació d'aquesta legislació". Tant el secretari d'Estat, Antony Blinken, com el de Defensa, Lloyd Austin, han expressat una "profunda preocupació" per aquesta llei en una carta enviada als seus homòlegs israelians.

El govern espanyol també ha condemnat la decisió del Parlament israelià. En un missatge a la xarxa social X, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha destacat que la UNRWA "és vital per a la supervivència de milions de refugiats palestins".